Una tarda a Martorell, amb Francesc Pujols i Josep Pla

A començaments de juliol de 1930, Josep Pla fou a visitar al seu venerat amic, Francesc Pujols, a la seva residència estiuenca de Martorell, la Torre de les Hores.

Aquesta trobada entre els dos grans genis, comportà la visita també de Josep Maria de Segarra, del llibreter i editor de Catalònia, Antoni López Llausàs i la gestació d'un gran llibre que aviat sortiria a la llum.

Fou,doncs, pel que sembla, una barreja de negocis i de plaer. La nostra especialitat.

La fotografia dels il.lustres barretaires al costat del Pont del Diable de Martorell, amb els vilatans prenent la fresca, no té preu.

Quan fa calor, el miilor és anar a  refrescar la gola. Primer en Josep Pla, Francesc Pujols, Josep Maria de Segarra, Antoni López Llausàs i l' autor del reportage, Josep Maria Planes, en un bar de Martorell.-


" (..) afirmarà en Segarra, tot recordant la seva petjada en ell i en tota una generació:

- Aquest home autènticament descomunal, que tant havia d' influir-me, a mi i a tots els de la meva generació, que havia d' ésser tan gran amic meu, i amb el qual havíem de consumir tants vespres i tantes matinades, jo divertint-me com un lladre amb el pantagruèlic entaulat de la seva conversa
i ell deixant passar les hores per agafar el tren de Martorell; aquest Francesc Pujols-únic en el temps i en l' espai-, quan jo el vaig conèixer a la nostra penya, era un xicot de trenta anys que semblava que n' havia conegut un milenar."

Pla,Pujols i Planes posant en el Pont del Diable pel reportatge que el setmanari "Imatges" els hi dedicà en el seu nº 4 del 2 de juliol de 1930.-

Francesc Pujols i Josep Pla fent tertulia en un bar de Martorell amb altres vilatans.


" (..) La fascinació i influx de Pujols sobre Pla, però, ja venien des de la seva joventut, des del primer dia que el va veure:

" Pujols m'interessà perquè el vaig trobar un home desproveït de la màxima quantitat de convencions possibles " El rodamón i veterà Eugeni Xammar, cada cop que tornava a Barcelona, tampoc podia prescindir del caliu de Pujols: " Cap lloc del món no em semblava tan acollidor, tan ple d' escalf com la penya reunida cada tarda i cada vespre a l' Ateneu Barcelonès al voltant de Francesc Pujols."

Portada del nº 4 del setmanari "Imatges"
on s' inclou el reportatge amb l' article de  Josep Maria Planes que a sota mateix  mostro.-

El títol de la meva entrada no podia ser un altre que la de l' article d' en Planes. És perfecte.

"Puc dir que fins a l'any 1890,és a dir, quan jo en tenia vuit, no hi hagué en la meva vida un esdeveniment important, un raig de llum que no s'havia d'apagar més. Aquell any, el meu pare va fer construir, a Martorell, la Torre de les Hores. (...) aquella Torre (...) va ser el desideràtum de la meva infantesa. Jo, fill de la ciutat, sentia la necessitat d'allunyar-me'n i, cada any, quan venia el bon temps i, amb el bon temps, la il·lusió d'anar a Martorell, la vida s'obria al meu davant. Cada any també, quan s'aprovava l'hora de retornar a Barcelona, la vida se'm tancava i mai no vaig deixar aquelles parets clares, aquelles cambres esbatanades, aquells camps i aquells rius (el Llobregat i l'Anoia, que s'ajunten poc abans d'arribar al Pont del Diable) sense sentir una tristesa prenyada de llàgrimes"

No fou fins a l'any 1926, quan Pujols comptava amb quaranta-quatre anys, quan deixa de viure a Barcelona per establir-se de forma definitiva amb la seva família a la Torre de les Hores “per tal no solament de convertir en realitat l'ideal de poder passar tot l'any l'estiu a fora, sinó d'escriure l'obra que portava a les entranyes del meu pensament”.

Aquest és el llibre que Josep Pla va parir l' any 1931 i que  es va gestar en aquella visita a la Torre de les Hores  amb les notes que el seu amic, Francesc  Pujols, li va donar sobre la seva obra filosòfica.

Recomanadíssims els tres però aquest.....

La popularitat de Josep M. de Segarra:

"Durant la representació d'una obra de josep M. de Segarra, al teatre Romea, dues seyoretes admiradores de l' autor comentaven el drama en un entreacte.

El coneixes? preguntà una.
Ja ho crec ! respongué l' altra.
És simpàtic ?
Molt
I guapo? insisti l' altra amb curiositat femenina.
Ai pobret.... És calvo... respongué la interrogada allargant les síl.labes.-"

Caricatura de Francesc Pujols i Morgades feta per Arpol.

El 1904, amb 22 anys, publicà a Tobella i Costa el seu " Llibre de Poesies" prologat per Joan Maragall i del que hi extret aquest miraculós  poema sobre la Font de les Malaltes de Martorell. En ell veiem la passió de Pujols per Martorell ,que ja de petit, tenia. 

I tot això abans de l' arribada de la Solvay.-

On és Catalunya ?

"Catalunya és això, ens explica en Pla, Martorell, Vilafranca, Manresa... Tot el demés són romansos.

És clar,confirma en Pujols, per exemple, això de la República aquí Martorell ja ho tenim resolt. És a Barcelona que no us acabeu de posar d' acord...."

" Ha arribat l' hora de marxar. Al peu del cotxe, en Josep Pla fa una darrera reflexió:

No sé pas com podeu viure-hi a Barcelona,
S'està tan bé, aquí Martorell....
De debò? pregunta en Pujols.
Bé veureu, potser hi ha un excès de mosques, però el demés....."  (ha,ha,ha)

A l' any 1962, morí Francesc Pujols, de tuberculosi a la Torre de les Hores i el seu gran amic no va poder anar a l' enterrament:

"No he pas anat a l'enterrament de Francesc Pujols. Si hagués posseït un mitjà qualsevol de locomoció pròpia, potser m'hi hauria decidit. Però, aquest mitjà, no el tinc, i és gairebé segur que no el tindré mai. Hauria d'haver anat a Flaçà o a Caldes en un autobús. Després un tren m'hauria deixat a Barcelona. Després, en el tren, hauria arribat a Martorell. Potser ni tan sols hi hauria arribat a temps. Sigui com sigui, tota aquesta llarga història no era gaire compatible amb l'estat de la meva salut, que és d'una precarietat visible. Tot aquest embalum de coses ha fet que no m'hagi pogut separar, aquests dies, del record de Pujols i del seu temps. La idea general, considerada indiscutible, és que el pensament d'aquest país s'ha confós sempre, ha estat el mateix que el de la religió catòlica. Pujols cregué que el pensament (poc o molt) que s'ha produït en el curs de la història d'aquest país ha estat sensiblement diferent del d'aquesta religió. No sé pas si arribà a demostrar-ho. És possible. Però el treball que féu en aquest sentit essent tan anticonvencional, li donà un aspecte pintoresc. Ja se sap: en aquest país, l'aparició de qualsevol cosa important situada fora de l'habitualitat és combatuda presentant-la com a pintoresca. El català, que és tan mal·leable i plàstic per al comerç, té, per a les altres coses, un cap de ferro.

La força del pensament en aquest país és tan fluixa i precària que tota persona que pensa fora de la religió habitual és considerada ridícula. Pujols sempre fou tingut per un boig. Quan veieren que escrivia amb el seu estil tan estrany (tan pintoresc) el canonge C. em digué:

–No li havia dit que era un imbècil?

Les úniques, o si de cas les escasses, discussions més o menys filosòfiques que he sentit en aquest país s'han referit a la moral –a la moral, s'entén, establerta per les lleis humanes. Els altres aspectes de la moral no existeixen. Així la moral, com ho demostren les lleis, està confinada a una concepció teòrica del bé o del mal. Però les concepcions teòriques, en aquest país, no han tingut mai cap interès.   Aquesta és tota la nostra filosofia. "   (En Pla, clar com sempre)

Però hem de tenir en compte que,com deia Pujols, en aquest país:

"El pensament català brota i rebrota com un ceballot"


FUNDACIO FRANCESC PUJOLS