Bernard de Ventadorn fou del Llemosí, del castell de Ventadorn. Fou home de pobre llinatge, fill d'un criat que feia de forner, que escalfava el forn de coure el pa. Era bell i ben plantat, i sapigué trobar i cantar molt bé, i es féu cortés i educat. I el vescomte de Ventadorn, el seu senyor, s'abellí molt d'ell i del seu trobar i del seu cantar i li feia gran honor (...)
Referint-se a com
s' inspiraren els trobadors del XII i composaren llurs cançons, Martí Aurell ens diu:
"(...) Amb tot, a l'època en què els trobadors els crearen, no revelaven cap estereotip, demostrant així llur originalitat. Les seves cançons contenien una nova manera, potser revolucionària, d' expressar l'amor."
" El trobador, que era al mateix temps, l' autor i el subjecte de la seva composició, descrivia la seva pròpia experiència. La seva cançó, sempre en primera persona del singular,era un soliloqui on revelava els seus sentiments als auditors"
" Presa de l'eros malenconiós, la seva ànima oscil.lava entre la joia i el patiment. Aquest joy era la felicitat superior que comportava el fet d'estimar (una exaltació gairebé mística,provocada pel sol pensament de la dama), així com el principi vital que movia el trobador a cantar i a compondre."
" Això no era incompatible amb la tristesa i la pena que produïen les dilatacions de la dona estimada. A través d'aquest sacrifici, l'enamorat aprenia la mesura i la moderació tot cultivant una paciència enduridora que perfeccionava el desig, tornant-lo recte i lleial. Per a conquerir l'amor de la dama era indispensable un perfecte domini de si mateix: ella l'incitava a exercitar els seus deures, que es desprenien de la seva adoració."
Cançó del trobador ,"What is a youth", en la pel.lícula de Franco Zeffirelli "Romeu i Julieta" amb una joveníssima i bellíssima Olivia Hussey.-
"Alfons I, el rei trobador,s'adreçava a la seva dama, en una cançó, de la següent manera: " Seré, per sempre més, el seu home, compromès i juramentat, si ella ho vol, abans de qualsevol altre senyor."
" Malgrat la protesta pel domini que ella exercia sobre la seva persona, el rei esdevenia, de genollons i amb les seves mans entre les de la dama, el seu vassall. Per sempre més, ell li devia, amb abnegació, fidelitat i servei."
" Els trobadors,nom amb el qual es designava als creadors en llengua vulgar (poeta era el nom dels escriptors en llatí), no sols redactaven els textos de les seves poesies, sinó que també hi posaven música per tal que es difonguessin amb el cant.
Això comportava un cert grau de professionalització, ja que no era fàcil d'assimilar les tècniques poètiques i musicals dels poemes trobadorescos: trobadors només ho eren els senyors feudals o aquells poetes que trobaven l'ajut d'una senyor feudal que actuava, així, com a mecenas"
Història de la llengua catalana"
de Modest Prats i Josep M. Nadal.
Mapa amb la situació dels trobadors en l'època de màxima explendor de la llengua d' Oc o llengua comuna dels trobadors.
Quand vei la lauzeta mover...
I
Quan veig l'alosa aletejar
joiosa al raig matinador,
com defalleix i es deixa anar,
que el cor li vessa de dolçor,
tan gran enveja m'ha copsat
d'aquell ocell que veig joiós,
que em meravell que el cor, dardat,
pel gran desig, no en resti fos.
II
Ai las, que poc que sé d'amar,
tant que me'n creia sabedor!
Perquè d'amar no em puc estar
la qui no sap raó d'amor.
Roba el meu cor, que es furt malvat,
i el cor del món i el seu, tots dos,
i fuig, deixant-me, en soledat,
desigs ardents, cor anhelós.
III
Senyor de mi no só d'ençà
d'aquell instant enfollidor
que em va deixar sos ulls mirar,
mirall plaent de gran claror.
Oh mirall, des que m'hi he guaitat,
m'he mort endintre sospirós,
car endinsant-m'hi, m'hi he ofegat,
així en la font Narcís formós,
IV
Dames que em feu desesperar
ja no em tindreu per defensor,
que si us solia perdonar
ara heu perdut el meu favor.
Veig que cap dama no m'ha aidat
davant la qui em forneix dolors,
car totes sou en falsedat
iguals a infondre les llangors.
V
La meva dama advera pla
que és dona, cimbell traïdor;
oblida el que ha de desitjar
i fa allò que és ofenedor.
Caigut avall, so malfadat
com foll que es llança als xucladors.
De massa enlaire que he pujat
ara em fereix un fat irós.
VI
De pietat ja no n'hi ha
-jo mai no en fui coneixedor-
car qui l'hauria de servar
no en té pas gens. Qui en té, Senyor?
Oh, quina estranya crueltat,
deixar que em mori, dolençós,
orbat de bé i de pietat,
sense l'ajut d'ella, amorós!
VII
Puix que no em val plorar o pregar
ni el dret que tinc pel meu dolor,
i el meu amor és ben en va,
ja no li faig cap més llaor.
M'allunyo d'ella, ja he finat,
m'ha mort i marxo malmirrós
no sé pas on, exiliat
de sa volença, entre foscors.
VIII
Tristany, si res no us he donat,
és perquè fujo, corcuitós,
d'amor i joia bandejat,
deixant el cant, a exili ombrós.
Bernat de Ventadorn (S. XII)
Poema de Celdoni Fonoll.-
Va compondre els seus primers poemes dedicats a l'esposa del seu patró, Margarida de Turena. Forçat a deixar Ventadorn després d'enamorar-se de Margarida, va viatjar a Montluçon i aTolosa de Llenguadoc, i va seguir eventualment Elionor d'Aquitània a Anglaterra i a la cort dels Plantagenet; açò ho podem deduir de les seves composicions principalment. Posteriorment Bernat va tornar a Tolosa, on Ramon V de Tolosa, el va acollir; finalment marxà a Dordonya, on entrà en el monestir cistercenc de Dalon, on probablement degué morir.-
Non es meravelha s'eu chan
No és meravella si el meu cant
val més que el de cap altre cantador,
car el meu cor el guanya amor
i al seu poder fidel roman.
Cor, cos, saber i enteniment,
coratge i força jo hi he més,
fora l´amor no m´atreu res,
cap envit no m´és escaient.
Ben mort deu ser qui amor no entén
o al cor no ha cap dolç sabor.
Car què val viure sens valor
sinó per entrestir la gent?
Que Déu no em deixe viure quan
del desamor senta el pes
o a midons no fóra ben sotmés
el meu amor sempre anhelant.
De la més bella, sedejant,
cerque el favor.
Plore i sospire. Quin temor
m´esquinça d´estimar-la tant!
¿Què més puc fer si amor m´encén
i d´aquest càrcer on sóc pres
no en puc eixir si no gràcies
a pietat que ella no sent?
D´aquesta amor sóc molt sofrent,
però és tan dolç el seu sabor
que cent cops muir de dolor
i joiós revisc altres cent.
El meu mal té molt bell semblant
I val talment n bé palés.
Car si em feries em deixa il·lés
per a saber-lo anar servant.
Ah, si poguera tot ver amant
ser discernit del falsador,
i el lausanger i el traïdor
portaren banyes al davant!
Tot l´or del món i tot l´argent
jo els donaria, ben després,
si amb mi, que sóc d´amor corprés,
midons volguera ser benvolent.
Quan jo la veig, el meu turment
em surt pels ulls i la color,
car així tremole de por
com la fulla contra el vent.
No tinc més seny que un infant,
tant mon amor em té malmés.
Doncs si midons així m´ha ullprés,
per què no escolta més mon plany?
Dama gentil, sols us deman
que m´accepteu de servidor.
Jo us serviré com bon senyor.
Cap guardó no seré esperant.
Estic al vostre manament
amb cor humil, gai i cortés;
no sóc lleó ni gat muntés
perquè m´occiu com a ells, talment.
Allà on es troba el meu Cortés
aquest vers serà tramés.
Si en sóc lluny, no és mancament.
Bernat de Ventadorn (S. XII) |
Peire Raimon de Tolosa (1160 - vers 1221) fou un trobador occità. Fill d'un burgès, es va fer joglar i va estar adscrit a diverses corts, entre elles la del rei Alfons II d'Aragó.
Es veu molt prometedor aquest disc.
XXVI Festival
Terra de Trobadors de Castelló d'Empúries.-
Ramón Llull viatjà en el s.XIII per tot arreu on hi havia els grans centres de cultura. Curiosament el centre peninsular resta fora del circuit.-
L' illa dels pensaments
La brúixola d' amor de Bernard de Ventadorn
La literatura medieval i concretament el món trobadoresc, van fer que de jove em decidís per la Filologia Catalana i encara que no la vaig acabar, sempre m'ha quedat aquest romanticisme pel passat medieval català.
El bandolerisme del S.XVII, Alexandre de Laborde i més aprop, el nostre modernisme literari, sempre els portaré dins del cor. (Pijus)
Aquest de Philippe Jaroussky de regal.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada