La Llumanera de Nova York va ser una revista mensual il·lustrada editada en català a Nova York entre els anys 1874 i 1881. "Aportava l'ideari d'una nova època, tant des del punt de vista polític com cultural i arribava a uns lectors distribuïts per terres americanes. Es tracta de la primera sòlida experiència periodística de connexió entre Catalunya i Amèrica." (1)
"(..) obra personal d'un periodista barceloní, Artur Cuyàs, que residí durant molts d'anys a Nova York.
(..) és la primera revista literària d'informació que publicà l'emigració catalana d'Amèrica i, en la pràctica, l'única que ha publicat la dels USA, sortí en un moment decisiu per a la cultura catalana moderna i, més en concret, per al moviment de la Renaixença, i constitueix un mostrari, aparentment desprogramatitzat, dels corrents socials i d'opinió més significatius de la Restauració." (2)
" Cuyàs, per a la realització de la seva aventura, comptà amb alguns col·laboradors molt directes i amb altres de més o menys regulars. Així, des del primer número comptà amb l'ajut artístic de Felip Cusachs, un dibuixant que treballava per al Daily Graphic novoiorquí, que, segons una de les notes de presentació, "és l'únic periòdic diari amb dibuixos que es publica en lo món"."Lo procediment que emplea lo Daily Graphic", diu, "és enterament nou, i consisteix en la reproducció del dibuix sobre la pedra litogràfica per medi de la fotografia." (3)
Fotografia de Antoni Cuyàs, germà de Artur Cuyàs, aparegut en l'article de Destino.
"El hermano de Cuyàs, Antonio, trajo de Norteamérica o Inglaterra una flamante y entre nosotros desusada bicicleta. Para ir en ella don Antonio tenia un traje exprofeso, deportivo, cuyas lineas constituían una excentricidad para la Barcelona de principios de siglo." (4)
Rossend Arús s'encarregava de la creació literària.
"Entre els col·laboradors literaris regulars, comptà amb figures de positiva notorietat, com Frederic Soler, i amb d'altres, si més no, de gran influència, com Rossend Arús, i fins i tot amb algun jove que, com Josep Ixart, esdevingué, amb els anys, famós i cobrava, pel que sembla estipendis prou substanciosos." (5)
Es va aconseguir també " (..) a la vegada, amb l'ajut material d' Emili Puig, un industrial establert als núms- 40-52 de Broadway, i potser amb la d'altres membres de la colònia novoiorquina, de la cubana i, no sé si peco peco de massa maliciós, de la mateixa Barcelona. Altrament Cuyàs tingué a la capital catalana un representant oficial, el dibuixant Frederic J. Garriga, i de seguida, en tingué a d'altres terres americanes, com Joaquim Puig, a l'illa de Cuba." (6)
Sembla una màquina de café a vapor (1875)
" La moderna Nova York, però, exportava nous costums arreu del món, per bé que a l'Estat espanyol arribaven amb molt de retard, però La Llumanera s'anticipava i explicava les noves formes de vida americanes, que provocaven l'embadaliment dels seus lectors de Catalunya." (11)
James Abram Garfield va ser el vintè president dels Estats Units. Es va convertir en el segon president que va morir assassinat als Estats Units; el primer va ser Abraham Lincoln.
L'atemptat va interrompre el seu mandat després de només sis mesos i quinze dies en el càrrec; li van disparar el 2 de juliol i va sobreviure fins al 19 de setembre de 1881.
De fet La Llumanera reflexà moltes vegades en les seves pàgines la poca visió dels empresaris catalans en no publicitar els seus productes de cara al mercat exterior en els diaris i revistes del estranger. Cosa que els nord-americans ho tenien completament assumit i de primeries de La Llumanera ja publicaren els seus anuncis que arribaven clar a totes les colonies espanyoles. En els darrers números de La Llumanera els anuncis eren bàsicament d'empreses nord-americanes.
Certament, la gastronomia era, ja en aquella època, un element identitari i de cohesió del col·lectiu català.
" El mes de juny de 1876 oferien la notícia de l'existència d'una Fonda Catalana, molt a prop de la ciutat de Nova York, a Filadelfia, regentada pels catalans Bosch i Llauradó: "Los amos són catalans, l'interpret és català y lo cuyner és català", però, compte, que "hi ha cantina al estil de Cuba". La connexió EUA-Cuba-Catalunya es reflectia, també, en l'àmbit gastronòmic." (15)
Delegacions de La Llumanera de Nova York al continent americà.
Delegacions de La Llumanera de Nova York a Cuba.
Imatges de tradicions catalanes publicades a La Llumanera el mes de gener de 1875.
Número dedicat a Marià Fortuny.
Aquest dedicat a Victor Balaguer i Cirera, un altre prohom de la Renaixença.
Portada de La Llumanera del número especial dedicat a Maria Josefa Massanés, escriptora i poetessa catalana en el número del mes de maig de 1879.
De fet, Cuyàs, projecta la revista, no amb la idea, de servir de pont entre dues cultures " sinó amb la més modesta de servir de mitjà de "comunicació entre los catalans que estan esparcits per lo món" (7)
" De tota manera, sota el vel de la modèstia, hi ha una hábil esgrima d'orgull i de defensa o, més exactament, d'afirmació de la pròpia identitat contra el colossalisme de la metròpoli americana." (8)
"En efecte: La Llumanera, pensada i realitzada per a un públic d'emigrats, barreja l'admiració i la ironia tàcita, o no, sobre la vida americana i, alhora, la nostàlgia més o menys punyent de la pàtria llunyana. I així, per un costat, donà a través d'articles, de dibuixos i de notes una bona quantitat d'informació sobre els atzars quotidians de les dues Amèriques i, en especial, dels USA; ressenyà alguns dels seus esdeveniments teatrals i musicals, remarcà els problemes polítics de les Antilles, informà de manera regular de les fluctuacions del mercat de Nova York i, amb gran profusió de detalls, de l'exposició de Filadelfia del 76." (9)
"I per l'altre, aplegà molta informació patriòtica i cultural sobre Catalunya, una informació que, al capdavall, és la que donà to a tot el conjunt. D'aquí que, a partir del núm. 33, publiqui a la primera pàgina biografies de catalans il·lustres, com el catedràtic Milà o la ballarina Roseta Mauri, i que només en els darrers números, en publiqui d'americans, dues en total, una de Mr. Edison, i la d'una francesa, Sara Bernhart." (10)
La veritat és que va publicar també, el desembre 1880/ nº 68 , la de James Abram Garfield que va ser el vintè president dels Estats Units. És considerat el president oblidat, mai millor dit.
La Llumanera de Nova York /Setembre 1875/ nº 11
" A Nova York hi ha 19 tramvias diferentas y la tarifa es generalment de 5 centaus. Ademés hi ha tres lineas de ómnibus centrals y la tarifa d'eixos es 10 centaus. Desde la punta més baixa de la ciutat, qu'es hont estaba la "Bateria", fins al carrer30, hi ha un camí de ferro elevat a una altura d'un primer pis, per hont passan trens tirats per locomotoras."
" Casi tots tenen pals de bandera ¿Sabs perqué? Perqué la primera cosa que fa un yanki per qualsevol festeta es issar bandera. La bandera americana la veurás per tot arreu. Jo crech que si 'ls yankis gosessin la farian servir de llensols y tovallola. Bo es lo patriotisme, pero axó de prostituhir la bandera d'aquest modo es un patriotisme mal entés. Adeu noy, que cahuen gotas. Lo Pampol."
" Richs y pobres, senyors i trevalladors, homes, donas y criaturas troban esbargi en la platja de Coney Island" En el complex turístic hi havia pavellons per a banys d'aigua dolça, moblets per a guardar les pertinences personals.
" Encara que los quartos de despullarse están separats per los dos secsos, homes y donas se banyan barrejats en la platja y aqueix es un espectacle sumament divertit e instructiu al mateix temps, puig com los trajos son molt lleugers, se poden fer estudis d'anatomia y en alguns casos fins d'osteologia." (12)
Abans que arribés el cinema de vaquers.
Com veiem la barreja d'admiració i curiositat no treu aquell punt sorneguer del català senyut.
La Llumanera de Nova York/ Desembre 1880/ nº 68
L'atemptat va interrompre el seu mandat després de només sis mesos i quinze dies en el càrrec; li van disparar el 2 de juliol i va sobreviure fins al 19 de setembre de 1881.
"Uns mesos més tard, La Llumanera incorpora la publicitat d'una empresa de Nova York "Maquinas Agricolas R.H. Allen y Companyia", la qual feia una aposta comercial on la publicitat jugava un paper molt important. Ocasionalment podia ocupar tota una pàgina." (13)
Això si, els catalans que tenien negocis a Nova York publicaven els seus anuncis a La Llumanera. La colonia catalana a Nova York, però, no era molt nombrosa i no tenim xifres fiables per esbrinar-ho.
Pocs mesos després de la seva aparició, el periòdic s'havia fet ressó d'una altra fonda catalana, aquesta establerta a Nova York, tot i que amb un nom d'una notable ambigüitat nacional "Hotel Español"i d'un restaurant català obert al carrer Liberty de la ciutat novaiorquesa, regentat pels catalans Pont, Ruiloba i Rahola, on servien "plats a l'estil de la nostra terra, molt ben guisats y presentats y s'hi troba sempre un bon surtiment de vins, llonganissas, fruytas en conserva, olivas y altres productos de Catalunya."(14)
Delegacions de La Llumanera de Nova York als EUA.
L'esperit català i la nostalgia d'ésser fora de Catalunya restava reflectida a les seves làmines i els redactors de La Llumanera l'alimentaven.
Aquesta fidelitat a la corona espanyola és present al llarg de tota la vida de La Llumanera, tinguem en compte el període en que estem (1874-1881), altre cosa seria després de la desfeta de Cuba el 1898. Artur Cuyàs tenia una estreta relació amb José Ferrer de Couto, un periodista, historiador i militar espanyolista que residia a Nova York i que era fill d'un militar català.
El periodisme ideològic que es desprenia d'alguns articles de La Llumanera estava al servei de la burgesia catalana, no era pas combatiu, intentava unificar i sobretot informar als seus lectors per fer-los forts davant els menyspreus d'alguns.
"La col·lectivitat espanyola d'Amèrica déu ser forta y compacta, perqué sempre está rodeijada d'enemichs, y jo admiro, de tot cor, la ecsistencia de La Llumanera en eix país, puig ella es un escut més contra los papanatas insurrectos de Cuba, y los fills apóstatas d'aquella gran y noble terra que s'anomena Espanya" (16)
Aquest posicionament favorable a la corona i contrari als moviments independentistes cubans és palés en tots els comentaris de la revista.
La Llumanera va estar mig any inactiva per absència segurament de Cuyàs.
En el nº 51 de Juliol de 1879 La Llumanera de Nova York canvia la seva capçalera i passa a dir-se simplement La Llumanera. Canvia els estris relacionats amb la cultura, llibres, paleta de pintor i els elements simbòlics associats a l'univers de la maçoneria, compàs i cartabó (sembla ser que Cuyàs era maçó) per una fortalesa amb els noms dels personatges de trascendent significació per Catalunya: Otger Cataló, Jofre el Pelós, Jaume el Conqueridor i Ausiàs March; mentreque a la part inferior de la capçalera hi ha un ocell fènix amb la inscripció "Pàtria, Fides, Amor", i als costats els noms del filòsof Balmes, el poeta Aribau, el músic Clavé i el pintor Fortuny.
El compromís de La Llumanera no anava solament direccionat al món cultural català, els empresaris eren subscriptors, molts d'ells i pedra angular del desenvolupament i progrés de Catalunya.
Un dels objectius de La LLumanera era recollir i difondre les manifestacions literàries que s'anaven generant al voltant del moviment de la Renaixença. El compromís en favor de la llengua catalana de La Llumanera era inapel·lable.
" En la simbiosi entre premsa informativa i premsa cultural, La Llumanera alimenta, amb una remarcable generositat de continguts, la secció de noticies culturals" (17)
"El premi atlàntic del 77, produí veritable estupor entre la població emigrada. (..) La Llumanera convocà de seguida un concurs destinat a premiar, significativament, el millor dibuix sobre "Les glòries de Catalunya o bé el poema d'en Jascinto Verdaguer l'Atlàntida" (..) El projecte, però, ignoro per quines raons, no arribà a realitzar-se." (Molas)
Sembla ser que Artur Cuyàs i mossèn Cinto Verdaguer pogueren haver-se conegut, potser a Cuba, en un dels viatges de Verdaguer per les Antilles, de tota manera tenien una relació per carta.
Número especial de La Llumanera del mes de desembre de 1878, dedicat a la mort del pintor Marià Fortuny.
El col·laborador literari, el gironi Albert Quintana
Aquest dedicat a Josep Lluís Pellicer, dibuixant, il·lustrador i pintor català.
Per la mort de Tomàs Padró i Pedret el 1877 li dedicaren aquest article memorable de la mà de Rossend Arús.
" En la seva voluntat per incorporar continguts periodístics propis dels nous temps, La Llumanera dedicà un número especial, el mes de maig de 1879, a la dona, tot i que centraren el seu interès en la difusió literària d'esperit renaixentístic" (18)
La ballarina Roseta Mauri, inspiradora i musa de molts artistes del moment.
La part tècnica és profusament il·lustrada a La Llumanera com aquesta màquina de vapor de Corliss.
"Els progressos científics de ciutadans catalans també obtenien ressó en els periòdics americans. El Scientific Press Supplement i The Enginer of the Pacific, ambdues publicacions de la ciutat de Califòrnia,informaven de les aportacions cintífiques fetes per dos enginyers catalans residents a Califòrnia, Eusebi Molera, de Vic, i en Joan cebrian, de Madrid, però de mare catalana, que havien inventat una bomba per a mines que servia alhora com a ventilador i unes màquines de pistons elàstics per a força motriu de gas." (22)
L'actriu francesa de teatre Sarah Bernhardt que havia arribat recentment a Nova York. La Llumanera li dedicà la portada del seu número de novembre del 1880.
" A Catalunya (..) l'adopció d'aquests nous continguts dedicats a l'univers femení s'incorporà de manera molt lenta, per bé que al darrer quart del segle XIX la progressiva consolidació de la dona en el món del treball va suscitar alguns debats que reflexionaven al voltant de la culturització femenina.." (19)
"Els continguts són, ja ho hem apuntat, de caràcter literari, poètic i, excepcionalment, amb alguna referència social. Els temes més habituals, en aquells moments, en la premsa femenina, sobretot la moda, no es veuen reflectits en el periòdic de Nova York. Malgrat la influència americana en La Llumanera." (19)
El caire conservador d'aquests articles contrasta amb la d'Esmeralda Junquet de Price de la que no se li coneix cap activitat literaria i que signava una extensa "Carta de Barcelona" que val la pena llegir perquè va causar tota una forta commoció entre el públic femení acostumat a estar sota el poder de l'home.
Arribat a aquest punt volia destacar la quantitat d'informació que La Llumanera va dedicar a l'Exposició Universal de Filadelfia de l'any 1877 a la que van anar alguns representants catalans i on, sembla ser, i segons es comenta a La Llumanera, algun comisari espanyol treia importància en parlar dels seus productes.
Vista general d'un pavelló de la Exposició Universal de Filadelfia del 1877.
Portada de La Llumanera d'octubre del 1880.
"Les grans figures socials, en l'actualitat en diriem mediàtiques, eren els inventors. Tomàs Alva Edison, nascut el 1847 a l'estat d'Ohio als EUA, era considerat una mena de mite per les seves aportacions tecnologiques en l'ambit, sobretot, de l'electricitat. No és estrany gens ni mica que La Llumanera li dediqués una celebrada portada amb una imatge de l'inventor, la seva biografia, signada per Artur Cuyàs, i una dedicatòria que deia, en català, "Salut als lectors de La Llumanera" (20)
S'acomplia un objectiu llargament perseguit i difòs pel periòdic català, que va saber harmonitzar els nous interessos socials i un personatge de gran prestigi amb la realitat catalana." (21)
Diu en un fragment; " L'ultim dia del any 79, tres joves catalans sortiren de Nova York cap a Menlo Park pera veure la exhibició de la llum electrica que N'Edison havia ofert al públich. L'un era lo enginyer civil, en Joseph Tintorer Giberga, arrivat fa poch de Barcelona, l'altre en Felip Cusachs qu'anava com artista en representació del Daily Graphic, y lo tercer lo director de La Llumanera."
Uns mesos més tard, l'octubre de 1879, La Lumanera dedicava un extens reportatge al voltant dels dos científics catalans, amb les imatges dels dos personatges i dels seus invents.
Seguint la tònica de l'època, La Llumanera s'apuntava a les teories creacionistes, recolzades, es clar, per l'esglèsia i en feia mofa de la teoria de l'evolució de Charles Darwin.
.jpg)
Història de la Premsa Catalana, Torrent- Tasis (23)
L’objectiu de la revista no era fer mofa dels nord-americans. Però alguns articules publicats sobre 'La Llumamera' en els últims anys han suggerit que el títol de la revista provenia d’un desig de parodiar la presència de l’Estàtua de la Llibertat, símbol de l’esperit suposadament acollidor dels nord-americans, a l’entrada de Nova York. Sembla difícil que sigui el cas, perquè la construcció del monument no va començar fins al 1884, quan 'La Llumanera' ja feia tres anys que havia deixat de publicar-se. (Sapiens)
Important article de Carles Costa sobre els nostres inventors catalans. Glòries vigetanes
.jpg)
Notes i Fonts bibliogràfiques:
Pròleg per a "La LLumanera de Nova York" de Joaquim Molas (1,2,3,5)
Revista "Destino" 17/05/1957 (4)
La Llumanera de Nova York de Lluís Costa
(6,7,8,9,10,11,12,13,14,15,16,17,18,19,20,21 i 22)
"Els triomfs de l'Amèrica, d'aqueixa pàtria nova que l'esperit cosmopolta de l'època m'ha donada, rebran la meva admiració sincera i fins la meva empenta quan siguin una lliçó a la humanitat, un pas avant, un raig de nova llum, un esclat de llibertat. Però per molts anys que passin no m'arribaran tan endintre com el dol o la redempció de la meva desventurada Catalunya, quin sol nom em fa estremir de goig i d'enyorança."
Manuel Serra i Moret / New York, 1905, 20 de Març
.jpg)
