Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....
“Reunión Cumbre” o “Summit”, como se conoció en los Estados Unidos, se grabó en el Mondial Sound Studio de Milán. El trabajo significó entonces un paso fundamental en la todavía incipiente fusión entre el tango y el jazz. Por entonces Piazzolla, con 53 años, era absurdamente combatido en la Argentina y buscaba progresar en Europa. El encuentro con Mulligan, que a los 47 estaba en el apogeo de su carrera tras dirigir el octeto de Miles Davis y encabezar el cuarteto sin piano junto a Chet Baker, significaba un paso trascendental para el argentino. Y así lo fue. Algunas versiones posteriores hablaron de una sesión tumultuosa. De que Piazzolla estaba molesto porque Mulligan, acostumbrado a improvisar, no leia sus partituras y que además no llegaba en el mejor estado a las grabaciones. Pero el propio Astor parece desmentir aquellos dichos, en una carta que le envía poco después a su amigo Miguel Angel Merellano:
"Septiembre de 1974, Roma. No te imaginas, Mere, la alegria que tengo. Me ha aumentado el porcentaje de locura en sangre hasta limites insospechados. Mi empresario en Europa confirmo que en estos dias voy a grabar un L.P. con Mulligan. Te imaginas que me salgo de la vaina por conocerlo personalmente y grabar con el repazzo del yoni. Un verdadero genio del jazz. "...Lo admiro profundamente desde que escuche por primera vez sus discos y creo que juntos podremos dejar correr mucha locura hecha musica."
“Noviembre de 1974, Roma. Ya grabé el LP con Mulligan. No te das una idea de lo que fue aquello. Parecíamos dos poseídos. Por otra parte, cuando lo escuches, te vas a dar cuenta de algo que siempre sostuve. No importa el país o la cultura que representes; si hacés música, y en serio, siempre encontrás un idioma común para entenderte. Creo que en lugar de políticos, los pueblos tendrían que usar músicos en las Naciones Unidas para llevarse mejor.”
Piazzolla no se equivocaba. Con ocho temas, todos del bandoneonista a excepción de “Aires de Buenos Aires” de Mulligan, el trabajo superó los 42 años de vida con una vigencia que aún sorprende y algunos de sus temas centrales, como el nostálgico “Años de Soledad” siguen allí, totalmente vigentes, con su enorme capacidad de emoción intacta
Memorable encuentro de dos grandes de la musica del mundo. La fusion de dos estilos que se encuentran en esta "Reunion Cumbre", dejan como testimonio este intimo y profundo disco, grabado en 1974. Publicado en la argentina por el sello Trova, extraido del vinilo original, intentando capturar fielmente todo el clima de aquellas sesiones. Para que lo disfruten y emocionen.
Musicos:
Astor Piazzolla: Bandoneon Gerry Mulligan: Saxo baritono Angel 'Pocho' Gatti: Piano, piano Fender, organ Tullio De Piscopo: Bateria, percusion Giuseppe Prestipino: Bajo electrico Alberto Baldan, Gianni Ziloli: Marimba Filippo Daccò, Bruno De Filippi: Guitarras electricas
01- Hace veinte años 02- Cierra tus ojos y escucha 03- Años de soledad 04- Deus xango 05- Veinte años después 06- Aire de Buenos Aires 07- Reminiscencia 08- Reunión cumbre
Al mateix temps que els primers prototipus d'avions començàven a volar, molt primàris, com el de Alberto Santos-Dumont ,la moda dels globus aerostàtics s'havia estés per tota Europa. Barcelona no podia ser una excepció.
Globus aerostàtic, anomenat "bomba" per la gent, a l'any 1890.
" La curiositat pública per les demostracions i ascensions aerostàtiques va durar bastants anys. La gent volia tastar l'emoció.. d'entrar a la cistella d'un globus captiu i fer una petita ascensió o simplement la de contemplar l'aterratge, mai del tot previst, ni tan sols per l'aeronauta, d'una "bomba" com aquesta." (1)
"Bomba, sense tripulants, que sobrevola Sant Genís dels Agudells i el Pla de Barcelona, on el caseriu encara no havia envaït els conreus i acabat amb les clapes de bosc." (2)
"Però hi havia aeronautes arriscats, fins i tot dones, que hom anomenava "capitans" o "capitanes". N'hi havia prou d'engegar-se cel amunt per guanyar el grau i poder lluir l'uniforme de fantasia, i de regust mariner." (3)
Per atreure més públic al espectacle i cobrar la entrada, que solia ser força cara, van optar pel globus captiu en recintes tancats com les places de toros.
Plaça de toros antigua de la Barceloneta l'any 1904.-
"Estiu del 1907: a la plaça de toros de Les Arenes, habilitada per a espectacles de circ, hom presentava números de gran qualitat: Els Columbia, ciclistes, el trio de barristes Jupit, els contorsionistes Romeu i, sobretot, dos clows excepcionals: Pippo i Seiffert." (4)
"La compañía más importante de aerostáticas, la del catalán Joan Milá, le acogió casi como un hijo y le contrató en su espectáculo, y por ello se quedó con el apodo de “Milá hijo” y posteriormente sólo Milá o Capitan Milá (la historia de la aerostación acrobática la empezó Félix Mayet (1850-1883) hacia 1875, siendo famosas sus ascensiones en el globo Mongolfier llamado «Relámpago», tanto en Francia como en Italia o España. Félix fue quien enseñó a Joan Milà y éste a Antonio (Milá hijo). Mayet murió en un accidente tras caer en los tejados de Madrid en una de sus ascensiones."
"El verdadero nombre de Milá hijo era Antonio Martínez Latur, y había nacido en Cofrentes, Valencia, el 23 de enero de 1862. Antonio era un buen gimnasta y desde muy pequeño se dedicó a hacer acrobacias por lo que pronto también empezó a trabajar en espectáculos o pequeños circos, como funambulista y gimnasta."
"De fet, hom els pagava bé el risc: l'any 1907 per aixecar-se amb un globus lliure, un aeronauta va cobrar nou mil pessetes." (4)
Imatge d'Opisso en el Cu-cut d'octubre del 1907 titulat "La bomba captiva":
"Com va el negoci, senyor capità?"
"Per ara no es pot dir res: puja i baixa"
Aquest mes i l’octubre Dardé s’enlaira cada diumenge, després de dinar. Per això s’ha d’atraure l’atenció vers l’espectacle. Estem en un circ a cel obert. A La Publicidad el to del llenguatge per tal d’atraure l’atenció augmenta.
Josep Darder és un dels acròbates que tenen seu a la Plaza de Toros Antigua, la de les “revolucions” de la Barceloneta. En principi és l’atracció principal, perquè fa les seves evolucions penjat d’un globus de propietat, el Ville de Lyon, que ja ha passat per diverses mans a Barcelona. El diumenge, 11 de setembre s’estrena: “ Sorprendente ascensión del Capitán Dardé con su magestuoso globo montgolfier Ville de Lion, remontándose a alturas vertiginosas con el apoyo de un simple trapecio.” (10/09/1904 La Publicidad, p. 4).
Potser no ha quedat clar, que tots aquests aeronautes de globus captius, quan feian el seu espectacle, es penjaven d'un trapeci i feien múltiples piruetes només aptes per gimnastes ben preparats.
Algunes vegades la cosa no acabava bé.-
Joan Gabarró l'any 1913, mort en el tràgic accident.-
"La capitana Mercè Coromines, que tripulava un globus batejat amb el seu nom: el Mercedes. Amb motiu d'una exhibició a Vigo." (5)
"La revista "Feminal" li dedicà un article l'any 1908 i el 1909: -tribut als actes de valor i a la temeritat que, realitzats per una dona, demostren que aquesta és capaç d'ocupar son lloc en totes les esferes de l'activitat humana." (6)
1910 Caras y Caretas. Argentina. Font: BNE
Aquí tenim un altre aeronauta, aquest totalment desconegut a les xarxes, el capità Paufila amb els seu globus "España" a la plaça de toros "El Sport" el 1914.
Seguint l'estela dels altres aeronautes, en una plaça de toros i on no solament els toreros tenen cabuda. De fet només a Catalunya, i no ho he vist a fora, segons els cartells taurins de l'època que he vist fins ara, l'espectacle tauri es complementava amb gimnastes, aeronautes, clows, colomistes, ciclistes i també el noi de Tona.
Serà que el públic català és diferent ?
Si, he dit El Noy de Tona.-Arenas de Barcelona, 15 de Juny de 1916.
De fet acabats els anys 10'S no he vist més espectacles de circ en les places de toros catalanes.-
Recents investigacions han demostrat que el 8 d'agost de 1709, el sacerdot brasiler Bartolomeu de Gusmao va fer la primera demostració d'ascensió aèria amb globus d'aire calent no tripulat en la Casa d'Índies de Lisboa, davant la cort del Rei Juan V de Portugal. Va Ser perseguit per la Inquisició per hechicería.
Fonts bibliogràfiques:
Edmon Vallès "Història Gràfica de la Catalunya Contemporània" (1-6)
.jpg)
.jpg)
