Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dimecres, 2 de juny de 2021

VICTOR BALAGUER I LA PREMSA SATÍRICA DEL XIX

 


"Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català. Fou un dels principals personatges romàntics catalans per antonomàsia i un dels impulsors del moviment de la Renaixença catalana."  

Així resta descrit a la Wikiwand com a resum introductori del personatge. Val a dir que la seva vida com a polític és menys coneguda i darrerament els estudiosos del tema han descobert la seva importància. 

El 1859 anà a treballar a Itàlia com a corresponsal de la Guerra d'independència. Entre el 1860 i el 1864 publicà en cinc volums la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, que fou un èxit de vendes sense precedents i en la qual Balaguer hi reivindicava el model de la monarquia federal i la tradició del pactisme entre poble i rei. 

"La guerra d'Independència italiana, ocupa Balaguer al llarg de molt temps, (...) Itàlia representa, en aquest moment, un ideal de llibertat compartit per molts intel·lectuals, no solament espanyols. Publicà "Mis Recuerdos de Italia" (1890) en el que hi trobem les biografies de molts personatges que hi van prendre part com Garibaldi. (...) Guanyen relleu algunes figures, sobretot en la part dedicada al viatge dels diputats a Itàlia per recollir Amadeu de Saboya, duc d'Aosta, elegit pel parlament espanyol, rei d'Espanya el 1870."




Estigué uns anys exiliat a Provença entre el 1865 i el 1867 per haver participat en la conspiració del general Prim. Allí conegué Frederic Mistral el 1865 i pogué participar en el Felibritge, del qual en fou nomenat vicepresident.






























Caricatura apareguda a "Lo Xanguet" l'any 1869.- A primera fila en Victor Balaguer.




En la meva entrada pretenc tocar una mica el Balaguer polític, intentant no embafar, i per això m'acompanyaré de les magnífiques il·lustracions de Tomàs Padró i Pedret en les que surt en Victor Balaguer. Aquestes revistes, de les que he parlat en anteriors entrades, disposaven d'una pàgina central, a tot color, on quedaven caricaturitzats tots els polítics del moment. Semblant al que avui dia fa la revista "El Jueves" en algunes de les seves portades. En Victor Balaguer no podia ser menys, com veurem tot seguit, sobretot tenint en compte que va dedicar 25 anys de la seva vida a la política. Per omplir la part històrica del personatge m'he ajudat del magnífic treball de Marina Cuccu   RETRAT N. 25 VICTOR BALAGUER I CIRERA






Val a dir, també, que aquestes làmines acolorides de la premsa satírica del XIX necessitarien d'un estudi molt més curós que explicaria, en el seu detall, personatges, situacions, moment històric etc. Estudis dels que jo no disposo i que Marina Cuccu en el seu treball toca de puntetes.  



































Caricatura apareguda a "Lo Xanguet" l'any 1870. 

" La fase política més estudiada i més important de Balaguer és a partir de les seves actuacions durant la Revolució de Setembre del 1868. Membre del Partit Progressista, Victor Balaguer entrà en la política d'àmbit estatal arran de la Revolució de setembre de 1868, sota la tutela del general Prim i el mestratge de Pascual Madoz, dues de les figures cabdals del progressisme català i espanyol a l'època. La tutela d'aquests dos personatges, encara que segurament important i profícua per Balaguer, s'acabarà al final de 1870 quan ambdós númens moren: Madoz de malaltia, i Prim assassinat, just a la vigília de l'arribada del rei Amadeu a Espanya." 






















Caricatura apareguda a "Lo Xanguet" de l'any 1869 on podeu veure clarament el caire republicà de la publicació. Fixeu-vos en l'escaire, al costat dels atributs republicans, símbol de la Maçoneria. 
 " A l'amistat amb Prim es deu també l'ingrés de Balaguer en l'Ordre de la Maçoneria. (...) Pràcticament tots els directius del Partit Progressista pertanyien a aquesta societat secreta. És més, l'ésser maçó era gairebé una "conditio sine qua non" per a un polític durant aquest període." 


























Caricatura apareguda a "Lo Xanguet" (1870) força explícita. Isabel II d'Espanya destronada l'any 1868, en la Revolució de Setembre, és l'ahir, l'avui sense rei (per ara) i el futur.... la nostra enyorada República. 




















Caricatura apareguda a "Lo Xanguet" (1870). Per a sucar-hi pa. En la conversa se'n foten del monàrquic Victor Balaguer, sense rei per cantar-li amb la seva lira. Balaguer com a poeta és representat, quasi sempre, a totes les làmines, amb un lira, segurament perquè va fundar la revista "La Lira" l'any 1846. La mala fama, no m'estranya, de les monarquies totalitàries era evident. 












Caricatura apareguda a "Lo Xanguet" (1869) 

Fora monarquia !!

























Aquesta és de "Lo Xanguet" (1871). També per sucar-hi pa.







Caricatura de "Lo Xanguet" (1873-74) 


El peu de pàgina de la caricatura és també boníssim. Com deia ma mare: ves-li al darrere!! 


" A la seva taula (a Madrid) hi cabia tothom, i la seva casa atapeïda materialment de llibres, sempre estava a la disposició dels literats i dels poetes, sobretot dels catalans (...) no deixà mai de treballar, quan es retiraven els contertulis, es quedava a escriure i per això no era gens matiner. Menjava poc però li agradava molt fumar i fumar bo." 











Nº 8 "LA FLACA" (1869)



"El 1869 es presenta com a candidat a diputat pel districte de Manresa, que incloïa també el districte de Vilanova, i és escollit amb 24.000 vots en les primeres eleccions generals. Es tracta del gran pas a la política d'estat i amb això la possibilitat de fer ressonar més fort i més potent la veu a favor de Catalunya."


Nº 31 "LA FLACA" (1870)

" De fet, aquell mateix any es trasllada, de forma gairebé permanent, a Madrid, al carrer de la Salud, nº 13, altrament conegut com el "consolat català a Madrid"en virtut del fet que l'accent català era la millor targeta de visita per accedir a Balaguer." 


Nº 38 "LA FLACA" (1870)

" La seva llarga i fructífera carrera política, a partir d'aquesta data, es desenvoluparà sempre sota l'ègida del partit, però sempre amb la preservació de les seves idees personals."


Nº 64 "LA FLACA" (1870)


" Lligat a les grans famílies emprenedores del segle XIX, el gran gestor i mediador de la política catalana a Madrid. També va impulsar importants actuacions en projectes culturals i educatius de gran volada per a la seva època. Arxius, museus, biblioteques, patrimoni monumental..."


Nº 79 "LA FLACA" (1871)

" A partir de 1871 és diputat per Vilanova, i durant 25 anys, fins el 1889, quan esdevé senador vitalici. (...) Un cop Balaguer va fer el salt a la política estatal amb la Revolució de setembre de 1868, la profusió de càrrecs que va desenvolupar és aclaparadora i dóna una clara mostra de la seva llarga i influent carrera política." 



Nº 98 "LA FLACA" (1871)


Ministre d'Ultramar (1871) 


Nº 100 "LA FLACA" (1871) 













Nº 1 "LA CARCAJADA" (1872)

El 1872 va esdevenir ministre de Foment.-
El 1874 novament ministre d'Ultramar.
El 1882 President del Consejo de Instrucció Pública
Del 1883-1885 President del Consejo de Estado.
Del 1886-1888 ministre d'Ultramar, altre cop. 
Entre d'altres.

"Joan Palomas ha estudiat en detall aquest període i la ideologia política del nostre personatge, individuant-ne els quatre grans eixos: liberalisme, proteccionisme, qüestió catalana i qüestió d'Ultramar. Aquests eixos representen el fil conductor de tota la seva evolució política, que es concreta especialment en el període 1876-1889." 



Nº 2 "LA CARCAJADA" (1872)



Nº 3 "LA CARCAJADA" (1872)



Nº 5 "LA CARCAJADA" (1872)



Nº 6 "LA CARCAJADA" (1872)



Nº 10 "LA CARCAJADA" (1872)



Nº 22 "LA CARCAJADA" (1872)




Nº 23 "LA CARCAJADA" (1872)



Nº 25 "LA CARCAJADA" (1872) 




Nº 29 "LA CARCAJADA" (1872)



Nº 33 "LA CARCAJADA" (1872)




Nº 41 "LA FLACA" (1872)



Nº 43 "LA FLACA" (1872)




Nº 49 "LA FLACA" (1873) 



Nº 54 "LA FLACA" (1873) 





Encara que va ser membre de la Societat Abolicionista Espanyola, ell defensava una abolició gradual de l'esclavitud. 








Nº 56 "LA FLACA" (1873)































Nº 15 "EL LORO" (1880)
























































Nº 38 "EL LORO" (1880)

































Nº 51 "EL LORO" (1880) 






Nº 54 "EL LORO" (1880) 






























Nº 58 "EL LORO" (1880) 































Nº 5 "EL LORO" (1881) 




































































Nº 13 "EL LORO" (1881) 































Nº 21 "EL LORO" (1881) 








Nº 23 "EL LORO" (1881) 


































Nº 3 "LA MOSCA" (1881) 





























Nº 28 "LA MOSCA" (1881) 







































Nº 30 "LA MOSCA" (1881) 






























"Encara que, políticament, els catalans del segle XIX ja tenien ideals federalistes, llurs aspiracions autonomistes no es concretarien definitivament fins a començaments del segle. Aquestes aspiracions formarien també part de la dinàmica dels anys següents."











Ministeri de Sagasta (1881) 
































Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista i republicà.

" Balaguer fa política amb la literatura i fa política pura i simple, això és cert" ( Josep M. Fradera "Visibilitat i invisibilitat")

" En una paraula: en Balaguer poeta ha estat sempre supeditat a en Balaguer polític, i sa lira ha sigut tan inconstant com la política de la nostra terra. (...)  A que es deu donchs la extraordinaria importància que per alguns vol concedir-se a n'en Balaguer dintre del nostre renaixement artístich ? (...) En Balaguer figura política, ha sigut ministre, y sobretot... está en possibilitat de tornar-ho a ser. aquesta condició es de molta importància en la nostra terra." (Valentí Almirall <Diari Català> 1880)



Valentí Almirall, disset anys més jove que Balaguer, republicà, sense saber com fer efectiva aquesta República a part de la teoria, i Victor Balaguer, pactista, monàrquic. Ambdós amb un ànima catalana pura i al servei de dos conceptes diferents d'Espanya.-

Victor Balaguer va fer molt per Catalunya i sobretot per Espanya, en la concòrdia entre ambdues nacions, també curiós que se'l recordi per aquest fragment poètic: 

"Ai Castella castellana,
de la terra catalana
te n'has fet un esvoranc!
Tos saions la nostra història,
nostra llengua i nostra glòria
arrossegaren pel fang.
Ai Castella, castellana,
si la terra catalana
no t'hagués conegut mai!"

                                                      Fragment del poema “Delenda est Cartago” (1866)





























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada