El negoci provenia de la localitat italiana de Sampierdarena, annexionada a la ciutat de Gènova l'any 1926, on l'empresa de De Andreis havia estat fundada el 1892.
La seva producció es concretava en cromolitografies en tota mena d'objectes de llauna que incloïen plaques, rètols i capses de llautó.
" (..) Cap al 1860 s'estableix a Barcelona Carles Labielle i Lorenzi (1825-1878), que havia nascut a Còrsega i que havia fet l'aprenentatge de litògraf a París. La seva arribada revoluciona les activitats editorials i permet que l' any 1869, concretament el dia 27 de març, surti al carrer una revista que haurà de fer història: "La Flaca" (Lluís Solà a "Un Segle d'Humor Català")
BARCELOFÍLIA
El creixement del negoci havia obligat als patrons italians a obrir un establiment comercial al centre de Barcelona. A tal fi van escollir un local dels baixos de la Casa Sicart a la mateixa plaça tocant a Fontanella.
La botiga de la Plaça Catalunya va tenir una existencia força efímera. Pel que es veu també van tenir una representació al Passeig de Sant Joan.-
Entre els productes oferts als públic hi destacaven les caixes de llautó de totes dimensions per guardar-hi aliments i objectes domèstics i també plaques i rètols. La major part de les plaques que les companyies d'assegurances insertaven a les façanes dels edificis per donar fe de l'assegurament provenien de La Llauna, nom amb el que popularment es coneixia a la fàbrica badalonina de Gottardo de Andreis.
. El negoci, registrat amb el nom comercial de Gottardo de Andreis Metalgraf Española des de 1917, continuaria la seva existència fins al 1980. Avui la fàbrica de Badalona l'ocupa un Institut d'Ensenyament Secundari, després d'una acurada rehabilitació executada per Enric Miralles i Carme Pinós el 1986
1911.- Publicitat de Gottardo de Andreis amb especificació del variat tipus de productes que es comercialitzaven a la seva botiga de la Plaça Catalunya.
Totes aquestes joies de llauna de la fàbrica de Gottardo de Andreis van, avui, molt buscades pels col·leccionistes i es paguen a bon preu.
La moda del vermut ( licor aperitiu fet amb vi blanc aromatitzat amb donzell i altres substàncies) s’estableix a Barcelona l’ any 1901 quan Flaminio Mezzalama, gerent per Espanya de la marca Martini & Rossi de Torí, inaugura en el carrer Escudillers un bar anomenat Torino on servien el preciat aperitiu. Per si sol el vermut no hagués triomfat entre la burgesia de l’època sinó fos perquè la intel·ligentíssima direcció de Ricard Campmany va convertir aquest cafè en una joia del modernisme tan pel que fa a la seva façana exterior com al seu interior.
. El negoci, registrat amb el nom comercial de Gottardo de Andreis Metalgraf Española des de 1917, continuaria la seva existència fins al 1980. Avui la fàbrica de Badalona l'ocupa un Institut d'Ensenyament Secundari, després d'una acurada rehabilitació executada per Enric Miralles i Carme Pinós el 1986
La fàbrica de Badalona, un valuós exemple de l'arquitectura modernista industrial, havia estat projectada el 1905 per l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga (1875-1958)
El retrat de Ramon Bonjorn, oficial vidrer, de la fàbrica "Metalgraf"que resultà mort, al igual que el xofer del camió, en la vaga del 1930.-
Cal destacar que totes aquestes llaunes cromolitografiades per la fàbrica de Badalona es consideren joies artístiques per molta gent i en la seva època van ser un fort revulsiu per la nostra economia. Amb els seus colors vius atreien a la gent a comprar tota clase d'articles. Com podeu veure aquí.
Homes, de fora de Catalunya, com Gottardo de Andreis, Flaminio Mezzalama (a la foto) i Carles Labielle i Lorenzi, revolucionaren el panorama industrial de la Catalunya de finals del XIX i principis del XX.- Un agraïment a tots ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada