LA BARCELONA MAGNETITZADA DEL SEGLE XIX

" Al llarg de les dècades de 1830 i 1840, les pràctiques mesmèriques van viure de nou un període de popularitat a Europa, sobretot a Anglaterra i a França, i als Estats Units. És durant aquest període que la pràctica del magnetisme animal es va popularitzar a Catalunya. Concretament, durant la tardor de 1844 i la primavera de 1845 l'activitat dels magnetitzadors catalans, la major part dels quals resten en l'anonimat, va ser considerable."

" Entre d´altres activitats que van realitzar els magnetitzadors, cal destacar sobretot les nombroses sessions de magnetisme que es van celebrar en espais privats i públics, algunes d'elles davant grans audiències, les quals van aixecar l'expectació de gran part de la societat catalana."

"En aquestes sessions els magnetitzadors mostraven els fenòmens extraordinaris que produïa el fluid magnètic. Així els catalans van poder obsevar com els individus magnetitzats escrivien poesies (algunes de les quals després es van publicar a revistes com El Genio de Victor Balaguer), llegien textos que no podien veure, veien a través de la punta dels dits de la mà (fenomen anomenat pels magnetitzadors "transposició de sentits"), transmetien pensaments a distància, i mostraven insensibilitat física en membres del cos."

FRANZ ANTON MESMER (1734-1815)

Les doctrines del magnetisme animal de Mesmer causaren furor a l´Europa del segle XIX. Mesmer estigué en el llindar del descubriment de la hipnosis quan cregué que tot era magnetisme animal. Cregué en la influència de la Lluna i els planetes sobre el cos humà i les seves malalties. Aquesta força-energia que tots els éssers vius tenien presentava fluctuacions que s´havien de controlar per tal de no caure malalt. Mesmer va utilitzar el magnetisme dels imants per fer-ho i la imposició de les mans per traspassar dita força vital als seus pacients o això creia.-

"Después de pasarle y volverle a pasar las manos, cierra la sonámbula los ojos, se duerme, y ronca como si no hubiese Dios. Ésta es la ocasión; éste es el trance."
Louis Huart , Fisiologia del médico, traducida por N. N, Barcelona, Imprenta de Juan Oliveres, 1848.-

"Els metges catalans no van romandre aliens a les pràctiques magnètiques. Hem trobat testimonis que demostren que el magnetisme animal va despertar l'interès de nombrosos metges i estudiants de medicina(...) Tanmateix, els metges no van participar en les agres polèmiques que es van desenvolupar a la premsa barcelonina durant la primavera de 1845. El seu "silenci públic" confirma la incomoditat i desconfiança amb què eren percebudes les pràctiques magnètiques, vistes per la major part de facultatius com a una font de descrèdit de la seva autoritat "natural" com a guaridors."

"La popularització de les pràctiques magnètiques a Espanya i més concretament a Catalunya, va tenir lloc durant la dècada de 1840. Durant la segona i la tercera década del segle s'havien produït tímids intents d'introducció del magnetisme animal, tant a Madrid com a Barcelona. Aquests intents, però, no van tenir gaire repercussió, més enllà de petits cercles, i no va ser fins a principis de la dècada dels quaranta que el fenomen va arribar a ser veritablement popular, principalment a Catalunya."

"A diferència del que va succeir a gran Bretanya i a França, no ens ha arribat cap nom ni cap cognom de les somnàmbules i somnàmbuls catalans: resten en el més absolut anonimat. Malgrat que no sabem gran cosa sobre la seva identitat, si que sabem que majoritàriament eren noies i nois joves, d'edats inferiors als vint any  (...) que segurament es tractava de persones que pertanyien a les classes socials més desafavorides."

"Un dels objectius dels experiments que portaven a terme els magnetitzadors era provar el caràcter físic del fluid magnètic. Per tal que els experiments tinguessin validesa, calia que complissin amb els estàndards científics. Per tal d'assegurar-ne l'objectivitat del resultat, doncs, era indispensable que els individus que se sotmetien a l'acció del fluid magnètic participessin el menys possible en l'experiment. (...)  Aquesta doble necessitat d'objectivitat i verificabilitat va comportat que les persones magnetitzades actuaven a la vegada com a subjectes experimentals i com a instruments de mesura. Aquesta doble condició només la podien complir aquells membres de la societat que a ulls dels magnetitzadors fossin menys capaços de simular falsos comportaments..."

"L'expectació havia arribat fins el punt que es realitzaven composicions literàries sota efecte del magnetisme animal. Cubí i Pers ens relaten el cas d'una coneguda poetessa, de nom Àngela Grassi, "cuyas bellas composiciones poéticas en estado de sonambulismo ya conoce el público" (...) Efectivament, al cap d'algunes sessions, Grassi va poder realitzar sota els efectes del magnetisme una sèrie d'activitats que van despertar l'admiració dels presents, entre els quals es trobava el jove Balaguer. "

" Com demostra el testimoni de Balaguer, les sessions de magnetisme van proliferar durant els mesos de la tardor i de l'hivern d'aquell any. El magnetisme, en paraules de Balaguer, era "la conversación de moda de nuestra capital."

"Efectivament, el magnetisme animal també va despertar l'expectació entre els metges barcelonins. Malauradament, però, pràcticament no tenim testimonis directes de la realització de pràctiques magnètiques per metges. (...) Els testimonis indirectes ens han arribat a través de la premsa i, sobretot, a través dels comentaris de Cubí, Pers i Monlau en les seves traduccions dels manuals francesos de magnetisme animal."

" L'any 1845 continuava desplegant-se a Espanya un sistema polític conservador i fortament repressiu. El context no era del tot propici per a la introducció de noves idees i pràctiques i la censura actuava sovint sobre la premsa."

"A diferència del que va succeir a Barcelona, alguns metges de Tarragona i Reus sí que es van pronunciar públicament a favor del magnetisme animal; fins i tot mitjançant la publicació d'una carta de defensa de la frenologia i el magnetisme animal a un diari de Barcelona"

"Durant la polèmica que es desenvolupà a la premsa de Barcelona, diaris de diferents tendències polítiques van adoptar una postura comú: rebutjar la pràctica del magnetisme animal, acusant els magnetitzadors de farsants i xarlatans."

" L'anàlisi de la polèmica ens permetrà veure que els motius dels metges per a no participar públicament en la controvèrsia tenien més a veure amb el fet que el magnetisme animal suposava un desafiament a la seva autoritat, i, per tant, un perill per a la professió, que no pas amb la situació política que es vivia a Catalunya"

"La segona quinzena del mes de maig de 1845, Cubí es trobava a Igualada. El motiu de l'estada era fer una visita a la seva mare, però no es va poder estar de fer tres sessions de magnetisme animal."

"Durant la primera sessió, Cubí va magnetitzar tres persones: a una noia jove, a la seva cosina i a la seva neboda. Els fenòmens observats van ser, respectivament, sordesa, insensibilitat física de diversos membres del cos i transposició dels sentits."

" L'aspecte que més va interessar els facultatius va ser la possibilitat que mitjançant el magnetisme animal es pogués aconseguir la insensibilitat física d'alguna part del cos i, sobretot, determinar fins a quin punt el subjecte magnetitzat realment no sentia dolor."

" Sembla que l'experiment no va anar més enllà. De fet, no hem trobat cap testimoni sobre l'ús del magnetisme a Catalunya, durant aquells anys com a mètode anestèsic. Tanmateix la sessió de Cubí davant els metges d'Igualada demostra l'interès que suscitava entre els metges catalans la possibilitat d'insensibilitzar el cos d'un individu gràcies a l'ús del magnetisme."

"Evidentment, els facultatius d'Igualada eren conscients que la possibilitat d'insensibilitzar el cos gràcies al magnetisme obria les portes a les operacions quirúrgiques "sense dolor". De fet , durant aquells anys previs a la introducció de l'èter i del cloroform com a anestèsics, els metges.magnetitzadors britànics estaven realitzant una intensa campanya a favor de la introducció de l'anestèsia magnètica en els teatres de cirurgia (...) "

" (..) la tercera sessió del curs d'Igualada va tenir com a públic el clergat. Aquesta última sessió no va resultar tan exitosa com les anteriors, ja que no es va produir acord ni tan sols en quines eren les qüestions controvertides. (...) No hi havia cap possibilitat d'acord entre el plantejament de Cubí, de caràcter empiricista, i els plantejaments dels clergues, formats tots ells dins la tradició de la filosofia moral o en l'escolàstica més conservadora."

"Per els metges el magnetisme animal era un pràctica molt més incòmoda que no pas la frenologia. La falta de control que els magnetitzadors tenien sobre els subjectes experimentals qüestionava la validesa científica dels seus experiments, alhora que posava en dubte l'entitat física del fluid magnètic. aquesta manca de control es posava de manifest en la dificultat de reproduir els experiments, fins i tot, usant el mateix subjecte, i en la manca de credibilitat que tenien els subjectes experimentals, membres de les classes socials més desfavorides, com a testimonis."

" La polèmica sobre el magnetisme animal a la premsa de Barcelona va finalitzar per pròpia voluntat de Cubí. La intensa campanya d'atacs i insults que des de "El Barcelonés" i "El Fomento", principalment, s'havia llançat contra la seva persona , va provocar que Marià Cubí optés per continuar la campanya de popularització fora de terres catalanes, on esperava trobar una millor acollida per a la frenología i el magnetisme animal."

La Literatura se'n feu ressò del fenomen del magnetisme animal. El cas més conegut és, potser, el cas de Mr. Valdemar d'Edgar Allan Poe.

 Als Països Catalans el vigatà Martí Genis i Aguilar (1847-1932) al·ludeix el tema a "Julita".

El fenomen del magnetisme animal va influenciar a principis del XIX el romanticisme literari i en la novel.la de Martí Genís Aguilar apareix el tema de l'influx dels astres vers les persones en boca dels metges de la novel.la.

El Romanticisme concep l'univers com un macrocosmos i l'home, com un reflex d'aquest, dins el seu petit microcosmos, a principis del XIX, però, s'havia trencat aquesta analogia i només era possible arribar a la seva conjunció mitjançant un moment d'èxtasi: per conèixer l'univers es té que anar cap a l'interior d'un mateix. Com arribaria la influència del mesmerisme a Martí Genis ? doncs segurament per la via de Poe ja que Martí Genis tenia Poe a la seva biblioteca. 

Marià Cubí i Soler (1801-1875) tradueix l'obra d'un deixeble de Mesmer incorporant el mesmerisme a la frenologia que practicava. Cal aclarir que la frenologia va ser una pseudo-ciència, del moment que estem recreant, que estudiava la forma del crani de les persones com a forma per saber les inclinacions o tendències d'aquestes segons el desenvolupament de segons quines regions cranials.

Cubí es barallà amb Jaume Balmes al qui coneixia del cercle de Vic de quan era estudiant de Farmàcia, a Balmes li preocupava les conseqüències, que es podien derivar per l'ordre social, els principis de la pràctica de la frenologia.

PD: Per la importància que li dono a la Tesi Doctoral de David Nofre Mateo sobre "La Frenologia i el magnetisme animal a Catalunya 1842-1854" , any 2005, que es troba penjada a la UAB, i sobretot a la part tercera,  on parla de la "Barcelona magnetitzada", he fet un breu resum, seguint el meu criteri, el qual omple la majoria d'aquestes imatges. 

David Nofre Mateo cap.3 "Barcelona magnetitzada" pàg. 77 de la seva tesi Doctoral, any 2005)






Nota: Les il·lustracions sense data de Barcelona corresponen a una "Ilustración Catalana" del 1890.-