DE CASTANYADA A BERGA AMB NILS LOFGREN

Hi érem, si senyor, la Pilar i jo hi érem, feia més d´un mes que ja tenia les entrades a la butxaca, comprades directament per internet al gran pastisser-promotor artístic  Albert Dorna de la Dolceria Pujol de Berga, no sabem que hem de posar primer si lo de pastisser o lo de promotor artístic perquè tenir èxit en fer venir a Nils Lofgren i anteriorment a Elliott  Murphy ( dues vegades) és una pasada per quansevol. De fet, em vaig proposar que si tenia ocasió li demanaria abans l´autograf a ell  que al mateix Nils i mira per on, en arrivar al hotel  Ciutat de Berga, on teniem reservada una doble, i mentre estava remenant la cartera cercant la tarjeta  per pagar, apareix el mágic guitarrista baixant les escales de la cafeteria , igual que en la majoria de posters, amb les seves ulleres fosques, una samarreta negre serigrafiada, caçadora i pantalons texans. Tot normal fins aquí, només  que mentre tres persones del costat meu se li van apropar i fins i tot es van atrevir a fer-se una fotografia amb ell  i a demanar-li  un autograf, jo palplantat , amb la cartera a la mà  i amb cara de tontolinao  repetia  una vegada i un altra a la Pilar: és ell, és ell, és ell............. i

em va pasar pel davant sense que jo pogués fer absolutament res.

Es baixet, no gaire alt, metro cinquanta i pocs, però quin  tros de músic. No el coneixia, reconec que fa mitg any ni sabia qui era, pero per aquelles casualitats de la mula i cercant videos acústics per una entrada del blog, em vaig topar amb  en Nils Lofgren en un concert  quasi  totalment acústic, no com el de Berga, titulat  "Nils Lofgren & Friends - Live Ac." penjat  per Merlin  amb una qualitat d´imatge i so  al.lucinant, el recomano.

En el meu concert virtual, la gent seia en cadires i taules comunitaries  i el lloc era  una espécie de teatre gran, de no sabem quin país,  però segur que més ben preparat que el nostre, al menys per les coses de la música. Nosaltres a Berga, mil ánimes, tots drets enmig del Pavelló Vell, arrepenjant l´esquena a la paret  i el cul a la  freda pista. Al costat de la Pilar, que no es trobava gaire fina, hi havia una noia embarasada que seia com ella enganxada a la paret i tota una renglera de gent que al cap d´una hora , cansats com estaven,  ens feien companyia.

L´acústica per mí, acceptable, l´organització bé, la gent de Berga maquisima i molt amable, en Nils Lofgren , "un monstruo". Valia  la pena el viatge per escoltar aquest home, és un virtuós de la guitarra acústica i electrica però també dels teclats i la seva veu enganxa pel to  intimista un poc nasal que te, que sense ser la veu acaramelada  d´un  James Taylor, acompanya perfectament les notes de la seva guitarra. A mí m´agrada més el Nils acústic i intimista del seu treball "Acoustic Live" 1997  que no la seva vessant springsteniana, a Berga hi havia més gent d´aquets darrers i  Nils Lofgren ho sabia perquè  va tocar els  temes que la gent volia sentir, normal. Jo em quedo amb el Nils del meu concert virtual. Perdoneu però algú ho havia de dir.

Per acabar vull felicitar al veritable heroi de la festa, al meu homònim Albert Dorna de la dolceria Pujol i  demanar-li dos bombons més,  quan pugui:

Jan Akkerman, que viu aquí aprop.
James Taylor, ja viu una mica més lluny,  però amb la mà que tens........

I per cert, Albert. vaig passar amb la Pilar per Cal Travé, voliem anar-hi a sopar, cercavem un  restaurant a prop del Pavelló Vell, i estava tancat per una "convenció" segons ens va dir algú que entrava, a la dreta hi havia una pitzzeria que no ens va fer el pes i vàrem acabar al Mikado, gràcies a les indicacions d'una simpatica parella berguedana.  Per poc no ens coneixem.

" Poc abans de l’actuació, Dorna ha ofert una recepció amb amics i seguidors de Lofgren al restaurant Cal Travé, un lloc on també es pot sentir sovint la música de Bruce Springsteen." (segons fons del Berguedá Actual) Pijus.-

                                                                                                          

Nils Lofgren & Friends, Live Ac.-