Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dilluns, 19 de gener del 2015

BELLA TERRA (1923-1927): EL GENI DE JUAN MEZQUITA ALMER


Primer exemplar de " Bellaterra"  del 1 de novembre de 1923 amb una portada de Juan Mezquita Almer, que marcaria tota la part artística d' aquesta esplèndida revista.-

Bellaterra nº1

" (..) Segons el subtítol, era una revista mensual, però en realitat fou d' aparició molt irregular, puix que del novembre de 1923 al cap d' any de 1927 només en sortiren 19 numeros." (1)




 

Bellaterra nº 2   Nadal 1923, reis 1924.-


" (..)  Tenia l' aspecte, la bella presentació tipògràfica, els gravats i reproduccions d' art i el text seleccionat d'un bon magazine i podem dir que aquesta publicació fou una de les més ben presentades de la llengua catalana. " (2)












Nº 3 de Bellaterra   Febrer de 1924.-

" (..) Bella Terra tenia 48 pàgines i cobertes, i era impresa, amb el format 325 x 240 mm, a la casa López Llausàs, Diputació 95, i més endavant a la "Tipografia Occitània", del carrer de Mallorca. Els directors eren Joan Draper, per la part literària, i Mezquita Almer per la part artística." (3)

A aquest darrer, dedico part d' aquesta entrada, per l' espectacular estil amb que innundà la revista. Inconfusible estil que cridà la meva atenció des del primer dia.-

Nº 4 de Bella Terra  Març 1924.-

En el primer número, en l' article  " Per començar", llegim:

"(..) moltes i belles coses floreixen entre nosaltres. A mostrar-les primer, a perpetuar-les després, ve Bella Terra entre nosaltres. Els monuments antics i les nobles construccions d' ara; els espectacles i la literatura; la vida de l' artiste, la del polític; la de l' home de ciència; els paisatges idíl.lics o esquerps, de les nostres contrades; els fets que l' actualitat vagi marcant amb més alt relleu aquí i a l´estranger; les clares dones formoses, l' incessant oneig de les modes i les danses i els esports....tot el que signifiqui una selecció, tot el que porti una aureola d' enaltiment i faci amable la vida. I aquestes coses les mostrarem i les perpetuarem, unes, perquè són de tot temps i atot temps fan de bon veure, i les altres fràgils i moridores, perquè no en siguin tant, en gràcia de l' hora de claror o d' alegria que ens hauran produït i perquè, dies a venir, ens la puguin renovar quan l' anyorament provi d´entristir-nos la mirada."


És aquest, l' esperit de Bella Terra, i en Mezquita Almer  ho aconsegueix d' una forma increible, amb les seves imatges, romàntiques, de dones angelicals , estilitzades, de parelles perfectes, en un món perfecte. Per mi li dona un toc esteticament femení  a les seves composicions  que la fan agradable  a qualsevol- ( Pijus)


Nº 5 de Bella Terra   Abril de 1924.


Juan Mezquita Almer (1881-1956)

1881 (septiembre 25). Nace en Onda (Castellón). Hijo de Juan Bta. Mezquita Pastor, farmacéutico, y Sofía Almer Canelles. La casa familiar estaba en la plaza del Almudín. El matrimonio tuvo cinco hijos: Joaquín, juan Bautista, Sofía, Amparo y Ana Rebeca, que sería destacada escritora.

1914-16. Estancia en Barcelona. Colabora con el diario El Correo Catalán. Diseño de ex-libris.

1918 (mayo 26). Contrae matrimonio en Castellón con Nieves Pastor Aliaga.

1956 (enero 9). Fallecimiento de Juan Mezquita en Castellón. ( dades tretes del bloc dedicat al pintor:  Bloc dedicat a Juan Mezquita Almer )








Val la pena dedicar una bona estona al bloc de Mezquita Almer  per veureu bona part de la seva espectacular obra. Jo només penjo les que m' han agradat més.-























































Bestial, oi que si , l' obra de Mezquita ?


Nº 6 de Bella Terra   Maig de 1924.-

" (..) Quant als il.lustradors, trobem a Bella Terra reproduccions i originals de Mezquita Almer, Marquès-Puig, Apa, Junceda, A. Utrillo, Joan Llimona, Marià Llavanera, J. Vinyals, Joan d' Ivori, Ramón de Campmany, Quelus, Alexandre Coll, Josep Picó i d' altres.-" (4)







Nº 7 de Bella Terra, Estiu de 1924





Aquesta portada és potser la que més m' agrada de totes les de la revista i esclar és de Mezquita Almer.-

















Nº 8 de Bella Terra, Setembre de 1924














Nº 9 de Bella Terra,Octubre de 1924.-






Nº 11 de Bella Terra, Gener de 1925






Nº 12 de Bella Terra, Febrer de 1925





Nº 13 de Bella Terra, Agost de 1925






















Nº 16 de Bella Terra, Estiu 1926

















Nº 17 de Bella Terra, Agost de 1926




Nº 18 de Bella Terra, Tardor de 1926





















La qualitat literària de la revista es feia palesa amb col.laboracions com las de Josep Carner.-

























Joan Draper i Fossas (1889-1970), és l' autor d' aquest meravellos Elogi dels mesos, dedicat al Març. 

Ell fou el director de Bellaterra i responsable de la part literària. 
Signava amb el pseudònim de Blai.-



















             


Com a toc final, aquest poema de Ventura Gassol, de nom  " La Cançó de " Bella Terra"  per enaltir encara més l' esperit sobiranista català.




( 1,2,3 i 4 , pàgs. 519-520 de Història de la Premsa Catalana de Torrent-Tasis)
















dimarts, 23 de desembre del 2014

La vertadera història del Cyrano de Bergerac a la pàtria del Tenorio







Cyrano de Bergerac és una obra teatral escrita per Edmond Rostand i estrenada el 28 de desembre de 1897 a París. Es tracta d'una comèdia heroica en cinc actes i en vers, que en la seva època va ser l'obra més popular del teatre francès, basada en la vida del dramaturg i poeta francès Cyrano de Bergerac (1619-1655). 
Els crítics la consideren una obra mestra i l'èxit més notable del teatre popular francés.














Edmond  Rostand (1868-1918)


" (...) La première, que tuvo lugar en París el 28 de diciembre de 1897, en el teatro de la Porte Saint-Martin, puede calificarse de éxito triunfal; el celebérrimo actor Jean Coquelin, a quien el agradecido Rostand dedicaria la edición de su obra, y la actriz Marie Legault en el papel de Roxana, encabezaban el reparto; la sala de la Porte Saint-Martin albergaba aquella noche " le tout París", que dispensó al Cyrano una acogida clamorosa, rayana en el delirio. (...) "

 ( "La versión española del Cyrano de Bergerac de Edmond Rostand", Montserrat Cots)
Continua explicant en el seu llibre: 

"(...) el éxito de Cyrano repercutió en toda Europa; el colosal triunfo supuso la definitiva consagración del actor Coquelin, capaz de adoptar los registros escénicos mas diversos, héroe y bufón al mismo tiempo, y de memorizar y declamar un inmenso papel de más de 1400 versos, más largo que el de Ruy Blas, en una inacabable puesta en escena de más de cinco horas.(...)"

"(...) La noticia de tal éxito no podia pasar inadvertida en España, donde María Guerrero (...), luchaba junto  con Fernando Diaz de Mendoza por dar nuevo esplendor al teatro español. Ambos adquirieron los derechos de representación por un precio elevadísimo en aquella época. (...)




El llibre en qüestió.-

Continua en el seu llibre, Montserrat Cots: 
 "(...) La traducción al castellano del Cyrano no podía hacerse esperar y un equipo de tres traductores catalanes por más señas, avezados en tareas de traducción tanto en castellano como al catalán, relacionados con la revista Joventut, Luís Via, José Oriol Martí y Emilio Tintorer, la emprendieron con los más visibles deseos de fidelidad al texto original.(...)"

El crític de l'època Eduardo Bustillo afirmà:  
" Los tres traductores catalanes, Sres. Via, Martí y Tintorer, no han hecho un trabajo castizo, pero han hecho mucho con ser fieles al original del gran poeta. " 



Era evident que no havien fet  "un trabajo castizo", per començar el Cyrano no és Don Juan Tenorio, són conceptes diferents i els nostres tres traductors optaren per la fidelitat a l'original francès, a part de ser catalans, no de la meseta, que és el que potser els hi recrimina Bustillo. Quina llàstima, que els primers traductors de la gran obra de Rostand  fossin catalans !!

J. Arimón, un altre crític diu:

"No tendrán quizá los versos que han escrito dichos señores toda la corrección apetecible; pero es indudable que son siempre fáciles y armoniosos.. (...) "

Sembla que, realment, era això el que els hi coïa a aquests crítics espanyols.


I la representació es va esdevenir:

" El estreno de la versión española de Cyrano tuvo lugar en el Teatro Español de Madrid la noche del uno de febrero de 1899, poco más de trece meses después de la première de París, lo que indica la diligencia de los traductores y la celeridad de la preparación por parte de la compañia de la Guerrero."

I és clar que els hi va agradar, va ser un éxit espatarrant com el de París. Maria Guerrero, el seu espós, Fernando Díaz de Mendoza  van rebre aplaudiments a dojo. 
En Cyrano no era com el teatre de Jacinto Benavente o el d' Ibsen que sembla, aburria al públic madrileny.


Es veu que l'únic que els distreia era el genero chico: " La verbena de la Paloma" i suposo , alguna sarsuela d' Amadeu Vives. Ibsen era masa sofisticat per ells, poca acció. 
Després d' aquesta nit, Espanya sencera va adoptar al Cyrano:

" Creemos que Cyrano ha de hallarse en España como en su propia casa y que su arrogancia, su caballerosisad, su chocarreria misma no ha de desdecir entre los galanes de nuestro teatro  y que el propio Don Juan Tenorio lo ha de mirar como de la casa "  o aquest de Rubén Dario:

" He aquí que Cyrano de Bergerac traspasa de un salto el Pirineo. Cyrano está en su casa."
Però la veritat del Cyrano a Espanya, difereix un xic de la versió oficial :
Si més no, s'obvia el que no interesa. Tot el que abans s' ha dit és cert, però des d'aquesta banda de l' Ebre se sap que a Maria Guerrero i al seu marit, tant  l'olfacte comercial com l' artístic els  hi va  funcionar tard i que si van contractar els serveis de Lluís Via, Oriol Martí i d' Emili Tintorer era perquè eren els millors i ho sabien.




D' aquest article de Meridià del 28 d’ octubre del 1938 de Rafael Moragas trec el paràgraf que ens interesa:

A casa d'Oriol Martí — literat mil.lionari ,aquest amb Emili Tintorer i Lluís Via traduïren en vers la tragicomèdia de Rostand "Cyrano de Bergerac", l'estrena de la qual a Madrid fou esplendorosa. Per cert que el literat Salvador Vilaregut, a l'Hotel Colom de la Plaça de Catalunya, llegí l'obra a María Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza. En arribar a l'escena amorosa del balcó, que té lloc en el tercer acte, María Guerrero interrompé: "No sigan, que esto no es para nuestro público." "Esto" era "Cyrano de Bergerac" de Rostand.

Va donar la casualitat que en aquell any, 1899, María Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza anessin a París, i concorregueren a una de les representacions del "Cyrano" que interpretava Coquelin. L'efecte produït motivà que immediatament telegrafiessin a Vilaregut, així com a Oriol Martí, Lluís Via i Emili Tintorer, per tal que els reservessin la traducció castellana del "Cyrano" amb l'objecte d'estrenar-la al Teatre Espanyol de Madrid. Els actors castellans la demanaven a corre-cuita, sense adonar-se que l'obra que els entusiasmava a París era la mateixa la lectura de la qual interromperen refusant-la en un salonet de l'Hotel Colom de Barcelona.
Avui, que em reconec gat vell d'escenaris, aquestes coses no em vénen de nou. N'he vist tantes!... Ja us he dit que l'estrena de "Cyrano de Bergerac" fou sorollosa i triomfant. En els cenacles teatrals no es parlava d'altra cosa. Un humorista, el malagueny Antoni Palomero — un magnífic traductor de Rostand en "Les Romanesques", que ell titulà "Los noveleros", obra que fou estrenada l'any 1904 i en el desaparegut Eldorado, creació formidable de Roser Pino — dedicà als traductors catalans Oriol Martí, Lluís Via i Emili Tintorer, la següent quarteta, que va sortir en el barrílaire setmanari madrileny "Gedeón". Deia:
"Son tres poetas de Cataluña
que han hecho solos la traducción
y con sus ritmos causan envidia
a la condesa Pardo BAZON."


Qui era en Josep Oriol Martí i Ballés










 La redacció de "Joventut" fou batejada amb el nom d'"Els Cadets de Catalunya". Era l'any 1900. Innombrables vegades he escoltat a Pompeius Gener adjudicar-se el títol de "Capità Carbó de Casteljoloux" i amb aire de mosqueter declamar ampulosament: 

"Son los cadetes de Cataluña
que a Peyo tienen por capitán,.."








El repartiment d' aquella nit sublim.-











Ens diu Oriol Broggi, quan van representar l'obra a Madrid al teatre Valle-Inclan amb Pere Arquillué de Cyrano:


"Cyrano me tiene el corazón robado.
Es conmovedor y muy atractivo, te
capta desde el inicio, te seduce. Es un
hombre fuerte, ágil, inteligente, un lí-
der. Es una buena persona, agudo,
atrevido, valiente, ligeramente impertinente
e irónico. Consigue ofender pero
a la vez es atrayente. Es un caballero
orgulloso y coherente, un hombre íntegro que nunca aceptaría venderse.
Ágil con la espada y con el verso.
Un hombre total: bueno en las letras y en la batalla.
Presentado así parece el hombre
perfecto, ¡pero no! No, la perfección no
existe. . . y Cyrano tiene un problema.
Una deformación que se concentra en
su gran nariz. La jugada del autor es
magnífica, porque la nariz es lo imperfecto. Es la muestra visible de la imperfección.
Cyrano está obsesionado con su nariz desproporcionada y el problema
que tiene con ella se enquista en su espíritu y tiñe toda su existencia,
haciéndola compleja y difícil. Sufre. "
Pesadamente sufre, como en un duelo, haciendolo mas humano, lo interiorizas, eres tu quien sufre y luchas y lloras con el.- (dic jo)


En aquest fragment en que Cyrano es declara a Roxana veiem més clarament aquesta humanitat i tendresa:


Roxana "¿ qué cosas me direis ?

Cyrano: "Todas aquellas que ocurrírseme puedan, 
las mas bellas,ofreceros intento,
como de flores apretado ramo.

Yo os quiero, yo me ahogo, yo sediento
estoy de tu hermosura... !Yo te amo ¡
No puedo más; deliro, desfallezco,
que entero me robaste el albedrio.....

Tu nombre está en mi corazón, bien mío,
como en un cascabel.... ¡Todo lo llena!
Y como de continuo me estremezco,
constantemente el cascabel se agrieta,
constantemente el dulce nombre suena.
Todo lo que fué tuyo de algún modo,
lo recuerdo, mi bien,pues lo amé todo.

Acuérdome de un dia del pasado
año...el doce de Mayo....Tú, Roxana,
 para dar un paseo de mañana
cambiaste de tocado.


Divina claridad resplandeciente
se me antojó tu rubia cabellera;
cuando al sol se ha mirado fijamente,
si no ciegan los ojos, ven doquiera,


en cada objeto, cercos encarnados:
así cuando mis ojos deslumbrados
dejan de contemplar la dulce hoguera
con que a la par me ciegas y me hechizas,
en todas partes ven manchas rojizas.









La seva meticulositat de traductors no oferia cap posibilitat per a un posible detractor.-




















                 

Els nostres cadets  justificant-se  i executant alguna estocada.-










"¿Pequeña mi nariz? ¡Bellaco!, ¡Grande,
enorme es mi nariz! Chato ridículo:
¿no sabeis que es mi orgullo este adminiculo?
¿Qué es una gran nariz,romo insolente?
Condición de hombre honrado,fiel,valiente,
liberal,ingenioso y bien nacido,
tal como soy y vos nunca habeis sido;
puesto que anduvo por demás avara
con vos naturaleza en esa cara
que sobre vuestros hombros va mi mano
a encontrar,tan desnuda, ruin villano,
de majestad,nobleza,donosura,
ingenio,distinción,gracia,finura,
y de nariz, en fin.... "




Ex-libris de Lopez de Meneses.-


Aquest exemplar del 1899 de 208 pàgs amb l' obra sencera en vers del Cyrano ha viatjat des de Cadiz fins a casa meva. Pertanyia a la biblioteca particular de Lopez de Meneses.- 





Sembla ser que Oriol Martí va tenir les seves diferències verbals amb en Josep Roca i Roca (1848-1924) director de la Esquella de la Torratxa en aquells anys (1878-1908) i redactor d'alguns articles que van molestar moltíssim a Oriol Martí perquè es posava amb la seva persona.
És molt curiós com en Josep Oriol Martí en aquest article, signat per ell, anomenat 
"Pobre !!", utilitza tota la seva artilleria per ridiculitzar a Josep Roca i Roca i de retruc a tots els lectors de la Esquella de la Torratxa als que anomena "venedors de cigrons a la menuda" i " els més tristos i estúpids de Barcelona".


De fet, en Roca i Roca, quan Martí, Via i Tintorer, van estrenar el seu Cyrano a Madrid l'any 1899 va dir en un article a la Esquella de la Torratxa (10/2/1899) enfotent-se:


"De fer-li passar la frontera, pòrtant-la fins el Teatre Español de Madrid, se n'han encarregat los senyors Martí, Via i Tintorer, tres noms ben típics, ben barcelonins, que qualsevol creuria copiats d'un dels molts rètols de nostres barris fabrils i comercials. Martí, Via i Tintorer, societat en comandita. Veritat que sembla que s'han de dedicar a la fabricació de teixits o a consignacions de barcos ? "
Ja veieu com les crítiques a l' estrena del Cyrano van caure de tot arreu, i potser de les més ferotges aquestes del director de la Esquella.

En Oriol Martí explota al final de l' article de "Joventut" del 28/7/1904:

" I tu ja ho saps; jo no n'he de fer res de si tens la bossa molt forta, ni de com ho hagis fet per omplir-la; lo que sí et diré es que de ric no en seràs mai. Seràs sempre un miserable. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena, i tu, Roca, de mena de senyor no en vens pas. per això, per acabar, repeteixo la paraula amb que he capsat aquest article, pronunciant-la amb aquella entonació amb que els nyebits cridan "vólta'l":

Pobre !!!