Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dimecres, 30 de gener del 2013

Els cementiris d' Esparreguera




Fotografia de Casimir Ferrer.-
















 Per casualitat vaig trobar aquest petit prospecte a l'escola del Guillem i  m' he permès la llibertat de penjar-ho al meu bloc.
Crec que la informació es mereixia  ser publicada. Aquesta petita, però important, història sobre  els diferents emplaçaments del cementiri  a Esparreguera.- Em vaig decidir a fer-ho sobretot quan vaig veure que en el llibre de l'  Orenci Valls i Broquetes: " La Vila d' Esparreguera i el seu Terme" de l' any 1961  restava aquesta cronologia amagada dins la vastedat de l'obra.














En Jeroni Lluís Ventura i Campany era el meu rebesavi matern, pare d'en Jeroni Ventura Simó (batlle d'Esparreguera del 1891-1893), d'en Lluís Ventura Simó (batlle d' Esparreguera del 1912-1915) i d'en Ignaci Ventura Simó (pastisser) que va ser el pare del meu avi matern, el Tildu.- Pijus.-
























Els Pòtols Místics: Del perquè del nom del bloc

“ (…) He estat llegint en Whitman, i mireu què  diu: “ Dreceu-vos, esclaus, i espanteu el déspota estranger”. Vol dir, que aquesta és l’ actitud del Bard, del bard llunàtic Zen de les velles senderes del desert; veu que tot es redueix a un món de vagabunds amb motxilla, de pòtols místics que es neguen a acceptar que calgui consumir tota la producció i, per tant, que calgui treballar per a gaudir del privilegi de consumir totes aquestes porcades que no els agraden, com neveres, televisors, cotxes, si més no cotxes nous i vistosos, alguns olis per als cabells, desodorants i totes aquestes immundícies que de tota manera acaben a les escombraries al cap d’ una setmana. Tothom està empresonat en un sistema de treball, de producció, de consum, de treball, de producció, de consum.... Tinc la visió d’ una gran revolució de motxilles, de milers de  i fins i tot de milions de xicots  americans vagabundejant amb les seves motxilles, enfilant-se a les muntanyes per pregar, fent riure les criatures, alegrant els vells, fent la felicitat de les joves o de les velles, i tots són llunàtics del Zen que escriuen poemes que se’ls acudeixen sense cap raó aparent. A més, són afectuosos i realitzen tot d’ estranys actes inesperats, proporcionen visions de llibertat eterna a tothom, a totes les criatures vives, (...)

 ( pàg 119-120 , traducció de Manuel de Pedrolo , “ Els Pòtols Místics ” de Jack Kerouac)



Aquesta novel.la de Jack Kerouac, anomenada en anglès " The Dharma Bums" (1958) i en castellà "Los Vagabundos del Dharma"  fou traduïda directament de l' anglès  per Manuel de Pedrolo, l' any 1967, com a "Els Pòtols Místics". Jo vaig disposar de la segona edició de l' any 1980.-
El nom en si, trobo que és força original, per part de Pedrolo. Podia haver-ho traduït per "Els Rodamons    
del Dharma" però va preferir anomenar-los  Pòtols. 
Qui no se'n recorda de la mare quan de petit tornaves de jugar, fet una guilla, i et deia:  Deu meu!, Si vas brut com un pòtol, a rentar-te immediatament !  Que divertit era  anar com un pòtol, eres feliç de debò, brut però lliure,sense encorsetaments, la pols i la suor de la pell eren testimonis de totes aquelles desfermades hores en que la colla i tu, tu i la colla, jugàvem per l' era,sense control de temps ni d'espai. 

Per lo de Místics, crec que Pedrolo va fer cas a Kerouac en la seva redefinició de la  Beat Generation: " El terme arribà a usar-se de tal manera, que el 1959 Jack Kerouac considerà necessari corregir públicament l'abús d'aquesta denominació en els mitjans de comunicació, ja que l'usaven amb les connotacions de "totalment vençut", o fracassat, o en el sentit de "ritme". Kerouac intentà mostrar el sentit correcte de beat tot suggerint-ne la relació amb paraules com "beatitud" i "beatífic", connexió que s'explicava perquè els ideals del moviment beat anaven lligats amb la consciència orientada a la comprensió del pensament oriental, cap a pràctiques de meditació, etc. Aquesta "redefinició" que Kerouac feia del mot pretenia orientar-lo cap a imatges simbòliques de l'estil de la derrota o foscor necessàries, precedents a l'obertura a la llum i la supressió de l'ego que porten a la il·luminació religiosa." ( Viquipedia)



Jack Kerouac (1922-1969)





" Els Pòtols Beatífics" li devia sonar massa cristià i realment estàvem davant d'uns deixebles de Buda.-





Walt Whitman (1819-1892)


Amb un nom així i amb aquestes dèries juvenils de canvis a la societat, pacífics canvis a la societat, des de dins d' aquesta societat començant per un mateix (Zen), les ansies de llibertat, amb una revolució de les motxilles, de sang nova amb idees noves,dels protagonistes de la novel.la, qualsevol no agafava aquest nom com a títol del bloc.
A més, nosaltres, els de la meva generació que en els setanta estàvem en plena forma, també volíem això, com tots els joves: canvis profunds  de mentalitat, universalitzar les idees, viatjar amb poca pela fent autoestop,per compartir coneixements, orientar cap a un capitalisme més light per que sabíem que les coses realment importants no costen diners: l' amistat,l' aire, el sol, l' amor. 


Un migdia de darrers de setembre del 1955 vaig sal­tar en un tren de càrrega que sortia de Los An­geles i, en un vagó plataforma, ajagut amb el sarró sota el cap i amb els genolls encreuats enlaire, em vaig posar a contemplar els núvols mentre rodàvem cap al nord, en direcció a Santa Bàrbara. Era un tren local, i aquella nit  em proposava de dormir a la platja de Santa Bàrbara, on l'endemà al mati agafaria un altre tren local fins a San Luis Obispo, o el mercaderies de primera categoria de les set de la tarda, que em duria directament a San Francisco. En algun indret proper a Camarillo, on en Charles Parker embogí i després recobrà la salut, un vell vagabund menut i flac s'enfilà al meu vagó quan ens desviàrem cap a una via secundària per tal de deixar passar un tren de passatgers i semblà sorprès de veure'm allí.



Manuel de Pedrolo i Molina (1918-1990)


El traductor va fer que escollis el nom, però els ideals de la novel.la de Kerouac van fer la resta. A més,com si fos una senyal premonitòria, vaig néixer un dia de darrers de setembre del 1955.
Llavors vaig pensar en la creació d'una bloc en que el comú denominador fos aquesta generació, la meva. De fet, darrerament, la vena literària ha pogut més, però el caràcter polifacètic i tastaolletes de la meva generació, crec, que  ha quedat palès  al llarg de tots aquests anys. Pijus.- ( Gràcies per la vostra paciència).-

El meu esperit inquiet i tastaolletes resta reflexat en els meus gustos musicals:


















divendres, 18 de gener del 2013

Quan el blues i el soul es donen la mà




Charlie Musselwhite i les seves harmòniques.-

Qualsevol dels sis temes que he penjat són suficientment trempadors per adonar-te'n de la força que tenen. 
Aviso, si  això no us motiva es que l' esperit del blues no està en vosaltres, amen. És la prova del cotó fluix i llavors no perdeu més el temps. Pijus.-
On el blues i el soul s’ agafen de la ma és en el gospel, els espirituals cantats per els negres americans quan canten l’ evangeli. De fet l’origen primitiu del blues el trobem a les plantacions d’ esclaus del XIX on els negres cantaven mentre recollien el cotó. Poc després, aquets cantants d’ església fan el camí cap el soul, cap a la seva pròpia ànima.-  ( soul significa ànima en anglès) 



Del cor de l’església a les tavernes més pecaminoses,del cel a l' infern, o al inrevés. Aquest va ser el recorregut de molts músics de blues que es van lliurar en cos i ànima a l’anomenada música del diable. El veritable esperit del blues és per tan doble, té dues ànimes. dos esperits, dues cares, com dues cares té l’home mateix, és per això que es fa tan atractiu, tan reconsagradament humà i se’t posa a dins, com les peces que poso a sota- Pijus.-








Charlie Musselwhite - Finger licking good

















La popularització del Blues a casa nostra és evident de fa molts anys.-

Jazz-blues,blues-rock, flamenco-blues, el ritme del blues s' adapta a tot arreu.-

B.B King el gran pare del blues negre.-


Buddy Guy, un altre dels pares del blues.-



L' instrument rei del blues: la guitarra elèctrica.-

Eric Clapton amb la seva col.lecció de guitarres.-

Cartell del darrer Festival de Blues de Barcelona.-



El 5º Festival de Blues Barcelona, l' any 2007.-

B.B. King abduït pel blues,87 anys i encara toca.-




John Lee Hooker,el cec de Mississipí.-








Stevie Ray Vaughan, un dels millors guitarristes de tots els temps, mort prematurament als 36 anys.-
























Shemekia Copeland,saba nova pel Blues.-


Quico Pi de la Serra, Amadeu Casas i Joan Pau Cumellas, el blues de casa nostra.-


Victor Puertas i la seva harmònica.-


 Big Mama i Victor Uris.-













Big Mama o Montserrat Pratdesaba, la nostra gran dama del blues.-


Aretha Franklin, en una fotografia actual, la reina del Soul.-















El Gospel en estat pur.-








Mavis Staples, en una fotografia antiga, cantant de gospel i soul, de la que poso la meva favorita de gospel   i acompanyada magistralment  per Lucky Peterson amb el seu orgue Hammond.-