Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

divendres, 20 d’abril del 2012

Almanach Campana de Gràcia 1903



" Poques vegades una persona ha representat tant per a la premsa d' un país com, en el nostre,el gironí Innocenci López Bernagossi.
Tot i que havia nascut a Girona l' any 1829, ben aviat va establir-se a Barcelona i a la Rambla del Mig , núm 20, va obrir-hi la Libreria Española, en la qual venia tota mena de revistes, provinents la majoria de l' estranger. l' èxit que va obtenir, com a editor, amb els almanacs d' El Tiburón i amb els Singlots poètics de Serafí Pitarra, l' ànima sens dubte a intentar l' edició en la nostra llengua i així publicà l' almanac de Lo Xanguet, que fou un èxit espaterrant. Després , seguiren Un Tros de Paper i Lo Noy de la Mare, a part d' altres almanacs, i això li féu comprovar que editar en català també era negoci i que el públic volia periòdics en el seu propi idioma. "



" L' any 1870, doncs va treure al carrer un dels dos èxits més grans de la nostra premsa: 
La Campana de Gràcia. Era el dia 8 de maig que començava una aventura editorial que hauria d' absorbir completament Innocenci López i que hauria de donar a conèixer els més sòlids valors en el transcurs dels anys."






" Com no podia ser altrament, les suspensions i les penyores foren moneda corrent en el setmanari. De resultes d' una d' aquestes, i per substituir-lo, fou llançat al carrer, a corre-cuita, un altre títol que, amb el temps, encara esdevindria més famós: L' Esquella de la Torratxa, que sortia el dia 5 de maig de 1872."   
" La Campana de Gràcia, per la seva banda, s' ocupava més dels fets de la política nacional i, fins i tot, internacional, però totes dues  revistes eren  republicanes i anticlericals. El seu catalanisme, però, tot i ser escrites en català, era en un començament, força sospitós, sobretot durant l' època de la direcció de Josep Roca i Roca, que fou el padrastre de les dues revistes, ja que les dirigí més de trenta anys."




" Durant l' èoca de la Solidaritat (1906), els setmanaris comencen a pendre consciència del que són i del que representen i a partir d' aleshores, i sobretot amb el canvi de director, la seva posició és molt més clara i oberta envers els corrents catalanistes, per acabar defensant-los completament."

" Amb l' arribada de la República, sembla que que les publicacions hagin assolit allò que volien i passen una etapa de desorientació i esdevenen òrgans de partit."


" A conseqüència dels fets del 6 d' octubre de 1934, s' acaba la llarga vida de  La Campana de Gràcia ( després d' haver publicat 3403 números), el dia 11 del mateix mes. És clar que, en tot això, també hi va tenir la seva importància la mort del fill d' Innocenci López ( aquest havia mort l' any 1895), Antoni López i Benturas (1861-1931) que havia continuat, amb el mateix fervor, les tasques del seu pare. "
Lluís Solà i Dachs " L' Humor Català" vol.I pàgs 121-122.-







1. I. López Bernagosi (Fundador de "La Campana de Gràcia")

2. M. Moliné (Dibuixant)

3. J. Roca i Roca (Escriptor)

4. J. Lluís Pellicer (Dibuixant)

5. J. Guibernau "C. Gumà" (Escriptor)

6. E. Junoy (Escriptor)

7. J. Burgas (Escriptor)

8. R. Miró (Dibuixant)

9. Pere Bonet (Gravador)

10. J. Serra Constansó (Escriptor)

11. Marian Foix (Dibuixant)

12. J. Bas i Socías (Escriptor)

13. J. Pellicer Montseny (Dibuixant)

14. C. Cornet (Dibuixant)

15. N. Vàzquez (Dibuixant)

16. J. Costa "Picarol" (Dibuixant)

17. J. Robert (Dibuixant)

18. Gabriel Alomar (Escriptor)

19. Pere Inglada (Dibuixant)

20. A. Samblancat (Escriptor)

21. R. Opisso (Dibuixant)

22. J. Roure Torrent (Escriptor)

23. J. Segrelles (Dibuixant)

24. A. Rovira i Virgili (Escriptor)

25. Marius Aguilar "Paradox" (Escriptor)

26. Lluís Capdevila (Escriptor)

27. M. Marinello (Escriptor)

28. M. Solano (Gravador)

29. Manuel Solano (Fotògraf - Gravador)

Penjat per Pere Plana Panyart de 
vesquinatroballa.blogspot.com


































































































Properament Campana del 1889.

































dimecres, 18 d’abril del 2012

Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent 1891

 Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent, 1891.


Obra de Pompeu Gener amb el pseudònim de J.M. Buscaengrunas és segurament la seva obra més original i divertida.-


















MACABRA VITAL
I

Mortals, ohiu
els que viviu,
tant si goseu com si patiu.
Io, l'aimador, gai de la vida
i del plaher sens fre ni mida,
per mon conhort,
com un record,
canto ben fort:
visca la Mort !

El món joliu
és un estiu
on per crear tot hi fa niu
i tot floreix i fructifica.
La llevor cau, el fruit s' esmica,
i ve' l vent fort
i el gel del Nord,
o bé l' avort
i duu la Mort.
Doncs si m' ohiu,
goseu, viviu,
tant si és hivern, com si és estiu.
Ja que la vida és limitada
i no hi sereu altra vegada.
I en sense, o amb sort,
amb tot el cor
difruteu fort,
que ve la Mort.
II
Si al món hi ha felicitat
és perquè la mort futura
té sempre a tota criatura
l' instint de gosà excitat,
mostrant-li la sepultura.

Oh goig d' esser limitat !
Durar sempre ! Cruel tortura !
Que horrible l' eternitat
en aquet món tant ingrat,
vianant sempre igual planura !

Esser sempre ? No em feu riure !
Si és bo el drte és perquè hi ha tort.
En sense el fi que ens deslliura
d' un aburriment tant fort,
inventariem la Mort
per trobar plaher al Viure.
III
La mort què és ?
Res, i res més;
fi de la vida,
de l' esser mida,
terme d' acció,
difumació
i acabament
de moviment.
Doncs ferm esforç
per crear
i disfrutar,
i per molts anys,
amb bons companys
i gais aimies,
dies i dies,
amb vins i flors,
menjars i olors,
que el positiu
de tot ser viu,
i el més real
i el més moral,
és lo plaher
de viure i ser,
perquè després.....
ja no hi hà res !
Pus qui ha creat,
i ha disfrutat,
i ha viscut,
ell ha sigut
compta en el món:
sos actes són
part integral
i eternal
de l'esperit,
de l' Infinit;
i amb gran conhort,
amb eix record
pot cridar fort:
No tem la Mort !
Pompeu Gener a la III Festa Modernista del Cau Ferrat celebrada a Sitges el 4 de Novembre de 1894.-





Francesc Pujols i Morgades recorda gran quantitat d' anècdotes sobre en Peius totes recollides en el llibre "Per ell mateix" escrit per Artur Bladé Desumvila:




“ A desgrat del contingut modern i fins, si es vol, científic, de la seva formació i dels seus llibres, Pompeu Gener sabia exposar els seus pensaments amb estil clàssic, de manera que també en això semblava un humanista rediviu, com si aspirés a resumir, en la seva cultura, tota la història de la civilització; i per bé que estimava la nostra terra amb un veritable amor, va escriure molt més en castellà que en català, amb la particularitat que, de vegades, parlava de la nostra llengua i de Catalunya en to humorístic per a burlar-se dels intel.lectuals arcaistes que aspiraven a ressucitar el català medieval que ell coneixia tan bé com aquests, tal com va demostrar escrivint la seva coneguda paròdia Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent, imprès en lletra gòtica i en paper d’ estrassa, d’ acord amb la tònica de l’ obra, on figura aquest dístic que, com tants d’ altres, va ser popular:


Diners fan tort, diners fan dret,
e fan furgar c.. ben estret


Després de la c hi ha un asterisc, i la nota corresponent, al peu de la pàgina, explica: “ Aquí hi ha un forat “. Aquesta mena de llicències eren pròpies d’ una època en què regnava, amb certes limitacions,la llibertat d’ impremta, i Pompeu Gener, una vegada, arribà a extremar tant la nota ( amb un article) que li valgué un procés. “



























 Escrit per Pompeu Gener i Babot l' any 1881 , deu anys abans que  " Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent " és un llibre dificil de trobar i que properament penjaré per aquells lletraferits i curiosos que ho desitjin.-