Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dimecres, 18 d’abril del 2012

Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent 1891

 Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent, 1891.


Obra de Pompeu Gener amb el pseudònim de J.M. Buscaengrunas és segurament la seva obra més original i divertida.-


















MACABRA VITAL
I

Mortals, ohiu
els que viviu,
tant si goseu com si patiu.
Io, l'aimador, gai de la vida
i del plaher sens fre ni mida,
per mon conhort,
com un record,
canto ben fort:
visca la Mort !

El món joliu
és un estiu
on per crear tot hi fa niu
i tot floreix i fructifica.
La llevor cau, el fruit s' esmica,
i ve' l vent fort
i el gel del Nord,
o bé l' avort
i duu la Mort.
Doncs si m' ohiu,
goseu, viviu,
tant si és hivern, com si és estiu.
Ja que la vida és limitada
i no hi sereu altra vegada.
I en sense, o amb sort,
amb tot el cor
difruteu fort,
que ve la Mort.
II
Si al món hi ha felicitat
és perquè la mort futura
té sempre a tota criatura
l' instint de gosà excitat,
mostrant-li la sepultura.

Oh goig d' esser limitat !
Durar sempre ! Cruel tortura !
Que horrible l' eternitat
en aquet món tant ingrat,
vianant sempre igual planura !

Esser sempre ? No em feu riure !
Si és bo el drte és perquè hi ha tort.
En sense el fi que ens deslliura
d' un aburriment tant fort,
inventariem la Mort
per trobar plaher al Viure.
III
La mort què és ?
Res, i res més;
fi de la vida,
de l' esser mida,
terme d' acció,
difumació
i acabament
de moviment.
Doncs ferm esforç
per crear
i disfrutar,
i per molts anys,
amb bons companys
i gais aimies,
dies i dies,
amb vins i flors,
menjars i olors,
que el positiu
de tot ser viu,
i el més real
i el més moral,
és lo plaher
de viure i ser,
perquè després.....
ja no hi hà res !
Pus qui ha creat,
i ha disfrutat,
i ha viscut,
ell ha sigut
compta en el món:
sos actes són
part integral
i eternal
de l'esperit,
de l' Infinit;
i amb gran conhort,
amb eix record
pot cridar fort:
No tem la Mort !
Pompeu Gener a la III Festa Modernista del Cau Ferrat celebrada a Sitges el 4 de Novembre de 1894.-





Francesc Pujols i Morgades recorda gran quantitat d' anècdotes sobre en Peius totes recollides en el llibre "Per ell mateix" escrit per Artur Bladé Desumvila:




“ A desgrat del contingut modern i fins, si es vol, científic, de la seva formació i dels seus llibres, Pompeu Gener sabia exposar els seus pensaments amb estil clàssic, de manera que també en això semblava un humanista rediviu, com si aspirés a resumir, en la seva cultura, tota la història de la civilització; i per bé que estimava la nostra terra amb un veritable amor, va escriure molt més en castellà que en català, amb la particularitat que, de vegades, parlava de la nostra llengua i de Catalunya en to humorístic per a burlar-se dels intel.lectuals arcaistes que aspiraven a ressucitar el català medieval que ell coneixia tan bé com aquests, tal com va demostrar escrivint la seva coneguda paròdia Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent, imprès en lletra gòtica i en paper d’ estrassa, d’ acord amb la tònica de l’ obra, on figura aquest dístic que, com tants d’ altres, va ser popular:


Diners fan tort, diners fan dret,
e fan furgar c.. ben estret


Després de la c hi ha un asterisc, i la nota corresponent, al peu de la pàgina, explica: “ Aquí hi ha un forat “. Aquesta mena de llicències eren pròpies d’ una època en què regnava, amb certes limitacions,la llibertat d’ impremta, i Pompeu Gener, una vegada, arribà a extremar tant la nota ( amb un article) que li valgué un procés. “



























 Escrit per Pompeu Gener i Babot l' any 1881 , deu anys abans que  " Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent " és un llibre dificil de trobar i que properament penjaré per aquells lletraferits i curiosos que ho desitjin.-


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada