LA BEAT GENERATION I ELS PÒTOLS MÍSTICS CATALANS

Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dijous, 2 de juny del 2011

LA NOVEL.LA NOVA : POMPEU CREHUET "LA MORTA" 1917

LA NOVEL.LA NOVA : POMPEU CREHUET "LA MORTA" 1917

Pompeu Crehuet i Pardas
Barcelona, 1881 — Barcelona, 1941
Dramaturg.

Es llicencià en dret el 1904, any que estrenà al Teatre Romea, amb gran èxit, el drama simbolista La morta. Fins el 1936 estrenà i publicà més d'una vintena d'obres, entre les quals cal esmentar Comèdia d'amor (1905), Claror de posta (1905), el monòleg Boca d'infern (1905), El mestre (1907), amb música d'Enric Morera, El fill de la por (1920), El senyor de Halleborg (1922), Plou i fa sol(1925), Bromes i veres (1926), premi Fastenrath 1927, i La vall de Josafat (1927).

Dirigí "Revista Catalana" (1909) i "De Tots Colors" (1908-13), i col·laborà en "Teatre Català" (1932) i "El Nostre Teatre" (1934), sovint amb el pseudònim Espill. També conreà el conte infantil: Senyor Ruc, mestre d'estudi(1908).

LA NOVEL.LA NOVA : EDUARD GIRBAL JAUME "ESPANYA ENDINS" 1911(Eduard Girbal i Jaume Girona, 1881 — Barcelona, 1947 )

LA NOVEL.LA NOVA : EDUARD GIRBAL JAUME "ESPANYA ENDINS" 1911
(Eduard Girbal i Jaume Girona, 1881 — Barcelona, 1947 )

Fill d'Enric Claudi Girbal. Col·laborà especialment a "La Renaixença", "La Ilustració Catalana" i el "Cu-cut!", del qual fou director.

Eduard Girbal i Jaume fou proclamat mestre en gai saber (1912). En poesia publicà La corda viva (1908), Primer llibre de les dones(1909), etc. En teatre es destaca El castell d'iràs i no en tornaràs (1913); en novel·la, L'estrella amb cua(1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923, la reedició de la qual el 2006 fou finalista del Premi Llibreter d'aquest any), d'ambient rural . Hom li atribueix una tercera novel·la, La Cuaranya que no ha estat mai localitzada. Té valor de testimoni de l'època Figures de la Renaixença (1934).