De fet aquesta entrada va sorgir a conseqüència del meravellós cartell dels germans Zamacois, de sota, d'autor desconegut, datat el 1900 i que em va portar a investigar sobre en Joaquin Zamacois Zabala, pare de l'autor dels famosos tractats sobre teoria de la música i molt més conegut que ell.
AUTOR: ANÒNIM
Els germans Zamacois en la seva actuació al Tívoli l'any 1903. Del setmanari "La Vida Alegre".
"Als disset anys va entrar
al teatre de la Zarzuela com a violinista. Però distingint-se notablement com a
instrumentista de mandolina i guitarra, el van contractar per anar a França amb
l'Estudiantina “Fígaro”. Va estar-hi sis mesos, al poc de retornar a Espanya, va
tornar a sortir, amb la citada Estudiantina, contractat per a Austràlia. D'allà
va anar a Tasmània i Nova Zelanda, per passar després a Singapoore, Java,
Sumatra, Hong-Kong i illes Filipines, quan hi era de capità general D.
Valeriano Weyler. Mil atzars i peripècies el van obligar a guanyar-se el seu
suport de diverses maneres (perquè l'Estudiantina es va anar dissolent a poc a
poc), i així va ser professor de guitarra a ChristChurch, violinista a
l'Exposició de Dunedín i còmic a Manila (nou mesos, a la companyia d'Eliseo Raguer).
Va tornar a Espanya, i any i mig després va ser contractat per anar a Xile com
a professor de música. Allí va estar tres anys i va guanyar fama i diners; però
es va rebel·lar una vegada més el seu inquiet esperit, i al capdavant d'una
companyia de sarsuela i varietés, es va posar a viatjar per Xile, Perú,
Argentina, Urugulay i Brasil."
"El seu gran coneixement de l'orquestra li va valer ser contractat per fer instrumentacions (reduccions) per compte del representant de la Societat d'Autors, aleshores Dupuy de Lôme. Però l'esperit aventurer el va arrossegar novament, i amb un cunyat seu, bon músic i exquisit tenor, “van muntar” un nombre de “virtuosos”, i…a córrer món una altra vegada. Van recórrer profitosament Europa, d'un extrem a l'altre; van anar als Estats Units i al cap de poc temps de tornar-hi va tenir la desgràcia de perdre el seu company i germà estimadíssim. Aquest dur cop el va aplanar, i després d'uns curts viatges, només ja, va decidir fer arrels a Barcelona. A la Ciutat Comtal va ser nomenat director artístic del Centre Aragonès i professor d'idiomes (dominava molts) de l'Acadèmia Lucini. Alhora, la Casa Sopena li va encomanar la traducció i composició de tota mena de novel·les."
"I així, mentre dirigia
sarsueles i ensenyava i traduïa idiomes, encara aprofitava el temps per fer
cuplets, al ram del qual dedicà la seva major atenció, en vista del
profitós resultat que ha arribat a obtenir.
Al VI Consurs del popular diari “El Cine”, i davant un Jurat competentíssim, que va presidir el plorat mestre Granados, D. Joaquín Zamacois va ser premiat per la seva cèlebre i popular cançó “La polvera”, que va estrenar la incomparable Raquel Meller i han cantat després tantes i tantes artistes".
Programa de Circo. Tívoli Circo Ecuestre. Temporada 1903 & 1904.
[BILBAO, PAÍS BASC 1864 – 1920?]
"Pertany a la família dels
Zamacois que tant han enriquit l'art en les diferents manifestacions. Elisa,
tiple eminent; Ricardo, actor sense parell; Eduardo, cèlebre i llorejat pintor;
Miguel, exquisit poeta; Federico, distingit músic gran, i Eduardo, meravellós i
fecund novel·lista."
"Va estudiar al
Conservatori de Madrid, sent els seus professors: de solfeig, Aguado; de violí,
Lestan i Monestir, i d'harmonia, Campos (A.). El piano ho va aprendre amb el
seu oncle Frederic."
Va composar un gran nombre de cuplets molt populars signant com "I. Casamoz" o "J. Casamoz". Va col·laborar amb els lletristes de cuplets Marià Golobardas de la Torre i Joan Misterio (pseudònim de Joan Casas i Vila). Artistes i cupletistes, com Pilar Alonso i Raquel Meller, cantaren i escenificaren alegrement les seves composicions delectant al nombrós públic dels locals d’oci.
Combinà la seva tasca de compositor amb la de professor de música a l'academia "El Couplet Moderno" (Carrer Conde del Asalto, 23) i autor de llibres d’ensenyament de música.
PUBLICAT A LA CORRESPONDENCIA DE ESPAÑA 1920
