Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dimarts, 23 de març de 2021

El Cinquantenari del Felibritge (21/05/1904) Suplement Joventut


Veient com una conversa en català dura menys que el fum d'una cigarreta quan un castellanoparlant s'hi posa entremig, m'he decidit a fer aquesta entrada com avís per navegants.

El Felibritge és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans. El seu domini d'acció és especialment de caràcter literari, però la seva història també va tenir relacions amb certs esdeveniments polítics. 

El català, avui, no està com estava la llengua occitana el 1854, però la pressió social, cultural i política del castellà és inmensa. No cal dir, que si els seus parlants, no ens identifiquem entre nosaltres utilitzant la llengua mare, restarem cada vegada més aïllats entre les grans bosses sociolingüístiques  de parla castellana i serà qüestió de temps que no esdevingui una llengua residual, purament d'us romàntic, com va succeir amb la seva germana, la llengua occitana.




Germans grans: vostra festa m'enamora
i el meu cor alça el vol i se n'hi va.
Al raig del sol de maig, triomfadora
la vostra copa santa veig brillar.
Oh! pogués amb vosaltres beure en ella
el glop ardent i dolç del vi pairal,
per a cantar una cançó novella
embriagada del regust terral!
Jo sent d'aquí la llengua d'oc que canta
en el bull remorós del vostre vi:
tota ella en vibra, vostra copa santa,
prenyada de cançons que han de florir.
Les cançons floriran en vostres llavis:
un maig dintre del maig serà el convit;
i, al raig del sol que us el farà aclarit,
hi sentireu dansar l'ombra dels avis.
Germans: quan brindareu per la nació,
penseu en els germans de Catalunya:
pareu l'orella envers la terra llunya,
i oireu nostres crits com un ressò.
Joan Maragall (1904)



"El dia 21 de maig de l'any 1854, es reuniren al castell de Font-Segunya, terme de la vila de Gadagno, prop d'Avinyó, els set felibres provençals, Frederic Mistral, Anfós Tavan, Josèp Roumanille, Teodor Aubanel, Joan Brunet, Pau Giera i Anselm Mathieu. (...) D'aquells set honorables patricis solament dos, en Mistral i en Tavan, gaudeixen avui de vida. (...) Si bé l'acció del Felibrige començà en aquella època, sa organització definitiva no tingué efecte fins l'any 1876, en que els Estatuts, novament redactats, definiren així la seva tasca:




" El Felibritge s'ha establert per agermanar en una ardor comuna tots els homes quines obres s'encaminen a salvar la llengua dels països d'Oc, i els savis i els artistes que estudien i treballen per a l'interès directe o bé indirecte d'aqueixes encontrades."


En Mistral en 1862



J. Jasmin



" (...) més les terres llenguadocianes de Tolosa i Gasconya tingueren abans un Jasmin, un dels poetes més grans dels temps moderns, que primer que tots tingué la joia de sentir cantar la llengua ressuscitada. En Jasmin, fill d'Agen, més enllà de Tolosa, coronat pels Jochs Florals d'aquesta vila, és el primer i un dels més grans dels promovedors del actual renaixement de tantes terres germanes. I en efecte, del estel que en Jasmin plantà, en front de la seva llengua, venen totes les resplandors d'ara, que iluminen desde Nissa a Alacant, desde Girona a Burdeus."




" Perquè es reuniren a Font-Segunya els fundadors del Felibritge? En realitat, Roumanille convocà els seus amics al castell de Font-Segunya per aprofitar la hospitalitat que generosament li oferia en Pau Giera, enamorat de la idea provençal i que com a anfitrió de la famosa sentada figurà entre els Majorals, no pas per mèrits poètics, (...) amb tot, Giera, oblidat de la seva terra nadiua i completament desconegut fora d'ella, resultà força simpàtic. Sabé pressentir la inmensa volada que havia de prendre el Felibritge, i va voler associar-hi el seu nom d'una manera o altra. Va morir el 1861, abans que el regionalisme de les terres d'oc hagués travessat les muntanyes."


" En Joan Brunet, en canvi, ocupà un lloc molt notable en la galeria  de poetes provençals. Les seves obres, escampades en totes les publicacions del Migdia de França, són molt inspirades, essent llàstima que no s'hagin aplegat en volum.
Brunet nasqué en 1822, prengué la carrera de pintor i el sobrenom de "felibre de l'arc-de-sedo" (arc de Sant Martí), i morí ara fa deu anys. (...) La presència de Brunet entre els set que fundaren el Felibritge ha estat molt discutida. Molts creien que un dels assistents era Eugène Garcin, (...) Al afirmar Mistral i Aubanel que en Brunet i no en Garcin era el setè  dels assistents a Font-Segunya, es creia que volien fugir de comptar entre els seus a un prevaricador, i no havien pogut destruir aquesta llegenda ni les afirmacions categòriques del mateix Garcin. El daguerreotip tret en aquella memorable jornada no deixa cap lloc a dubte."




Monument al poeta popular Vestrepain a Tolosa.


" Poc després d'en Jasmin, i contemporani dels primers promovedors del nostre renaixement, hi va haver a Tolosa també un trobaire popular, un humil sabater anomenat Vestrepain, que escrigué una infinitat de peces literàries amb el llenguatge popular de Tolosa, tal com feu en Pitarra amb el barceloní "del que ara es parla", i quina renomenada fou inmensa per tot el Llenguadoc. No cal dir si l'obra d'aquest humil obrer influí també en el desvetllament actual, i per això la vila de Tolosa agraïda li ha aixecat un monument on se glorifica sa vestimenta de sabater i son posat de recitador. Tals foren els veritables precursors del renaixement del Migjorn de la França." 









A l'arlessiana, una mena de jaqueta,
Sobre l'espatlla a mena de capot;
Amb cinturó bigarrat
Com esquena de lluert,
I capell encerat
On es reflexen els raigs del sol. 


MISTRAL, F "Miréio"








Castellet de Font-Segunya.




¿És molt extens el Felibritge? Sentim que una rara casualitat en aquests moments ens privi de consultar els documents per a donar a nostres lectors el número casi exacte d'associats, que com hem dit, són casi tots gent de lletres. Nostre càlcul es que no passarà de sis o set cents el nombre d'adherits, que venen recolçats, com és natural, per un nombre més o menys extens d'admiradors i partidaris." 





La Farandola, ball nacional de Provença.

"El poble coneix cançons que l'acompanyen en les diferents etapes de la seva vida: cançons de bressol, per jugar nens i nenes, les que acompanyen les variades
tasques i les que amenitzen activitats d'esplai, com el ball i els espectables públics. La veu humana és acompanyada per senzills instruments: el flaviol, el tamborí o el sac dels gemecs. També hi trobem la viola." (Enric Mut i Remolà) 




Segell commemoratiu de la festa.


" S'entén per llengua d'Oc el conjunt de la infinitat de dialectes parlats desde els Alps marítims de més enllà del Comtat de Nissa, fins a la ratlla del regne de Murcia, agafant tota la brancada del Pirineu llindant amb l'Aragó, Navarra i Basconia, arribant fins al mar Atlàntic per Gascunya i les terres bordaleses i extenent-se  fins el cor de la França seguint tot el curs de la Loira. Tots els dialectes parlats en aquestes terres tan diferents entre sí, riberenques de dos mars diferents i muntanyenques de tantes i tan altes cordilleres, tenen tal afinitat, que tots els filòlegs els han classificat com a branques d'una mateixa soca, com a variants d'una mateixa llengua." 


En Mistral en 1885.-

" El gran erro d'en Mistral i dels altres felibres que iniciaren la renaixença llenguadociana fou l'haver-se posat a escriure el llenguatge fonètic i no l'etimològic. Per això son llenguatge escrit ens resulta a primer cop de vista diferent del nostre. Mes no pot retreure'ls-hi als mestres provençals no haver seguit aquest camí, prou feren en realitzar la seva obra de resurrecció. Ara, i desde Tolosa, comença a iniciar-se la complerta resurrecció del gran Verb occità. "




En Peire Devoluny, actual Capoulié.



L'Antonín Perbosc, últim èxit de la literatura occitana. 

"El felibre Antonin Perbosc és el que ha donat el primer pas en aquesta tasca, i son llibre "Lo Got Occitan" es quasi una complerta resurrecció de nostra gloriosa llengua clàssica, al ensems que una nota bon xic més radical en les reinvindicacions de la raça i sota aquests conceptes ha estat llorejada amb la violeta d'or i argent en els Jocs Florals de Tolosa d'enguany."



Últim retrat d'en Mistral, tret a la FestoVierginenco, celebrada a Arlés el passat abril.-



































A l'inici, Mistral opinava que la peça clau de la identificació amb les nacionalitats era la llengua, que és l'eix d'identificació d'un poble històric. Deia que el centralisme és l'enemic perquè destrueix els valors de les unitats històriques i afirmava que el centralisme tenia el seu element bàsic en la industrialització. Identificava, aleshores, estat centralista amb civilització industrial. La seva visió d'Occitània va ser clarament ruralista.


Es casà quan tenia 57 anys amb Adelaïda Polinet, filla del batlle de Malhana (Maiano).

"El caire cívic i utòpic del felibrisme es consolida amb la projecció occitana de Víctor Balaguer, a partir de 1866, amb el teló de fons, aleshores, d’una fe lliurepensadora, republicana i federalista que feia bandera de la llibertat dels pobles. La celebració d’aquella sintonia catalanooccitana se substanciava el 1867 en la copa de plata cisellada que Víctor Balaguer oferia a Mistral, la Coupo Santo, amb què es brindarà ritualment en les felibrejades ---i que esdevindrà un símbol felibre i, més en concret, de la fraternitat catalanooccitana.
En endavant es produirà, entre felibres i renaixencistes, una variada alternança de sintonies i de refredaments."  
(Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida)





L'al·legoria de La comtessa representa la història d'una comtessa (Provença) que és empresonada per la seva germana dolenta (el centralisme francès). Al seu parer, el federalisme pot permetre la relació entre nacionalitats sense estat. Per a ell, federalisme és relació entre pobles, no tant entre estats. Creia que calia una reconstrucció de la cultura llatina mediterrània des de les nacions, no des dels estats. L'Europa de les nacions aporta coses que no pot aportar l'Europa dels estats.
Amb tot, més endavant, les posicions de Mistral es feren més conservadores i, al cap de cert temps, abandonà les seves tesis federalistes.




Mistral havia nascut a Maiano, poble situat a tres hores d'Avinyó, en la vella ruta romana que menava a Arles.
El nostre poeta es meravellaria de la vella ciutat, com ho demostren les estrofes que li dedica, d'entre les quals esmentem:
Arles! Tanta extensió té
Que del gran Ròdan cabalós,
en té les set desembocadures!...
Arles té els bous de la marina que pasturen per els illots de la platja;
Arles té la seva raça de cavalls salvatges;
Arles, en un sol estiu,
Cull tant de blat per nodrir-se, si vol,
Set anys seguits! Té pescadors
Que li carretegen de tot arreu;
Té intrèpids navegants
Que van a mars llunyans a plantar cara a les tempestes...  (MISTRAL, F "Miréio")




Mas on va néixer Frederic Mistral l'any 1830























Casa on va morir l'any 1914, en el mateix poblet on va néixer, Malhana, nom provençal de  Maiano (Provença).  























































































































Cap comentari:

Publica un comentari