Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dilluns, 19 d’octubre del 2015

El Tibidabo als seixanta




Cartell de Lluís Labarta i Grañé (1852-1924)



Qualsevol que comenci a llegir aquestes lletres, al costat de la imatge del gran hotel Florida pot suposar que  hi vaig anar a celebrar la seixantena al sumptuós hotel, però no. 
Bé que me´l mirava,embadalit, des de la llunyania, però aquell diumenge em tocà portar al meu fill Guillem al Parc d' Atraccions Tibidabo com a premi pel seu catorzè aniversari.


En els meus records més amagats dins la memòria estaven els d' aquest temple del Sagrat Cor inaugurat  l' any 1961. Recordo molt bé que el meu pare va aparcar el cotxe quasi a peu pla del temple, cosa que ara és totalment imposible.



Així doncs, em veig, pràcticament mig sègle desprès, en un dels parcs d' atraccions més antics del món, construït per Salvador Andreu (el farmacèutic de les pastilles del Dr. Andreu) i inaugurat l' any 1899, amb la Rossy i en Guillem.



La Rossy y en Guillem a l' entrada del parc. 





La gran sínia del Tibidabo.




El Temple Expiatori del Sagrat Cor  que es començà a construir l' any 1902, però fins el 1961 no es va inaugurar. Obra d'Enric Sagnier.




Entre les atraccions històriques es conserva l'avió que data del 1928, i que és una rèplica del model que va fer el primer viatge entre Barcelona i Madrid.





Els dos figures dalt la sínia. 


Vistes de Collserola i de Barcelona, a la dreta 
l' Observatori Fabra.














Són bojos aquests romans, aquí no hi vaig pujar.







Donava la volta completament i ja l' edat....









Aquest aire retro impregna tot el parc.

  
Això sí era lo meu.










Classe d' Òptica: 




La sala dels miralls: 
miralls còncaus i convexos.







































El Museu dels Autòmats del Tibidabo de Barcelona, ubicat en un antic teatre del 1909, conté una col·lecció d'autòmats amb peces representatives de cultures d'arreu del món.


















Només per veure aquets autòmats ja paga la pena d'anar al Tibidabo i val a dir que me'n recordava encara d' ells.


La Moños.




































I la nit arribà i amb ella un Tibidabo completament diferent. Molt més màgic i imprevisible.

































































Com a conclusió final i de cara als seixantons us he de dir:  compte amb les panxetes cervesseres ja que així com els nens han de tenir 1,20 mts d' alçada mínima en moltes atraccions, la panxeta pot ser una molestia alhora de  fer baixar la barra de seguretat, ha, ha, ha. (Pijus)



Des d'una muntanya a l' altre:

En aquest dia assenyalat,
dins aquesta màgica muntanya,
curulla del so i la vida dels infants,

com en un gran pati d' escola,
celebres amb nosaltres aquest jorn.





















































































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada