Nebot de Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de Josep Campeny. Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època (El mestre està malalt!, 1900).
Com escultor va destacar per la seva producció de terracotes modernistes, representant bustos femenins amb els quals va aconseguir un gran reconeixement i èxit comercial. Quant a la formació acadèmica, el seu pare Benet Escaler, escultor aficionat, fou el seu primer mestre. Posteriorment fou deixeble de l’escultor Josep Campeny i Santamaria. També cal destacar en aquest moment de formació, el paper del seu oncle, el dibuixant humorístic i comediògraf Ramon Escaler i Ullastre. A partir de la decadència del moviment modernista començà a col·laborar amb arquitectes a Barcelona i a Madrid, dissenyant algunes de les escultures que decorarien les façanes dels seus edificis. El Museu del Modernisme Català de Barcelona exposa 80 peces seves.
Són de La Ilustració Catalana Any IV.1906. Lambert Escaler i Milà tenia 32 anys.-
LAMBERT ESCALER I OLOT
I per qui tingui calés............................ peça de col.lecionista
Malauradament, la faceta d’escriptor teatral de l’artista no és gaire coneguda, la seva trajectòria s’inicià amb la publicació en diaris i revistes locals de petits treballs els quals denominava “pessigolles” . Molt aviat, però, va decidir introduir-se en el món pròpiament teatral, per la qual cosa redactà obres una mica més ambicioses, però que seguien el mateix tarannà popular i lleuger de sainets. La seva estrena es va fer al teatre Romea, amb Lo meu criat.. Escaler va escriure molts títols: Una poma per la set, L’Amic Cirera, La família Grill, Els Últims Rovellats, Dit i Fet, Homenots, Pessigolles, Ninorets, Els quatre amics d’en Rodó, Flors i Papallones, Les píndoles daurades ó El Cavaller, Victòria i Pau, El brot de Farigola; així com els monòlegs Les astúcies d’en Titella o un dimoni d’estar per casa i Entreacte.
A banda de l’escultura i el teatre, Lambert Escaler mantingué lligams estrets amb la cultura popular. Cap als anys 30, tornà a treballar a l’Ingenio, la botiga que regentà el seu pare, participant en la confecció de capgrossos i gegants, encara que moltes d’aquestes obres ja no es conserven. Va realitzar els capgrossos de Vilanova i la Geltrú.
Lambert Escaler va destacar, també, en la decoració de tota mena d’espais i esdeveniments, des de cases, diorames, balls de màscares fins a estands de fires de mostres. Va morir a Barcelona l’any 1957.
Vilaweb (15-08-2013)
A banda de l’escultura i el teatre, Lambert Escaler mantingué lligams estrets amb la cultura popular. Cap als anys 30, tornà a treballar a l’Ingenio, la botiga que regentà el seu pare, participant en la confecció de capgrossos i gegants, encara que moltes d’aquestes obres ja no es conserven. Va realitzar els capgrossos de Vilanova i la Geltrú.
Lambert Escaler va destacar, també, en la decoració de tota mena d’espais i esdeveniments, des de cases, diorames, balls de màscares fins a estands de fires de mostres. Va morir a Barcelona l’any 1957.
Vilaweb (15-08-2013)
LAMBERT ESCALER I OLOT
I per qui tingui calés............................ peça de col.lecionista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada