(El Masnou 1867 – Barcelona 1941)
Músic. Fundador de l’Orfeó Català (1891), moviment que va ser, a banda d’un esdeveniment musical molt important per al país, l’aglutinador de propaganda d’un nou catalanisme.
Dirigí l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1930). Fundador de la capella de Sant Felip Neri de Barcelona (1897). Mestre de l’Escolania de la Mercè (1906). El 1904 fundà la Revista Musical Catalana. Impulsà el cant popular i religiós. Amic i seguidor del mestre Felip Pedrell.
Malgrat les pomes podrides de la família,ens calen grans homes com aquest per continuar tirant endavant ,sobretot avui dia , però, cada cop amb més freqüència he de girar el cap enrere per trobar-ne un. Pijus.-
EL DOLOR
Qui no té dolors per plorar, no té riquesa per fruir.
El dolor és el lastre vivificant de l'esperit.
L'alegria del món és l'escuma de la vulgaritat sensual: riem al drinc de nostres sentits.
El goig de l'ànima plena traspúa certa dolça melangia;
la profonda tristura d'una ànima digna té tast d'una noble alegria.
Oh! món d'ara, has perdut l'esma del ritme quiet, que canta
i encela, que pesa i eleva, que uneix i deslliura, que enforteix i ablana.
Estàs distret i no menges, malverses, llences,
escups la càrrega dolça que home fa ésser.
Divendres dels Dolors de la Verge , 1915
Lluís Millet i Pagès “ Pel Nostre Ideal ”, pàg 400 , 1917
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada