Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dilluns, 21 de març de 2011

"NITS DE LLUNA" DE FREDERIC SOLER "SERAFI PITARRA" (1886)


" Si les Poesies catalanes representen l´acte de reconeixement del poeta, el volum següent, Nits de lluna, aparegut més de deu anys després, pot representar la necessitat de la intimitat, d´un retorn sentimental a una joventut que hom sent, ja, llunyana. Amb una presentació més modesta que  el volum anterior, Nits de lluna reuneix, a les seves pàgines, el nom i l´aportació de tres vells amics: el dibuixant Josep Lluís Pellicer, Valentí Almirall, que escriu el pròleg, i Soler. Almirall recorda la relació de tots tres des dels dies  que acudien a la rebotiga de Pitarra, més de vint anys enrera. I fa remarca, no sense que a les seves paraules s´hi noti un bleix de cansament, dels ideals polítics compartits."




























"En el poema que dóna títol al llibre, Soler evoca la seva pàtria i en constata el despertar després de segles d´esclavitud. És dificil de dir si Nits de lluna és el primer poema en el qual els destins d´Irlanda i de Catalunya ens són mostrats com a paral.lels en llur combat per la plenitud nacional, però deu ésser, en tot cas, un dels més reculats."

Xavier Fàbregas i Surroca (HDLC, Vol. VII,pàg 348)



                                                               Veig Irlanda y Catalunya,
                                                               trovant l´una ja un Parnell,
                                                               y l´altra veyent qu´empunya
                                                              las esconas del temps vell;
                                                              veig unas devassalladas
                                                              altre cop, com las riuadas
                                                              que´ns van fer senyors del món,
                                                              y veig novament honradas
                                                             caras qu´enrogi l´afront.

                                                            Aixís, cada nit de lluna,
                                                            veig ma fe y las ilusions
                                                            que la mèva sort esgruna,
                                                            passant totas, com visions,
                                                            al fantástich flam d´un´atxa,
                                                            á  la sorra de la platxa,
                                                            á la vora de la mar,
                                                            tot sentint del vent la ratxa
                                                            y de l´ona `l  bramular.
                                                                                      
                                                            Frederic Soler  "Pitarra" 1886.-
                                                         


Com veiem en els ideals romantics de Pitarra també hi havia cabuda per un nacionalisme  polític expressat amb claredat en aquest primer poema de Nits de Lluna, però també hi notem el seu esgotament per una realitat que desitja i que veu molt lluny d´arrivar.- El cansament de Catalunya vers Espanya ve de lluny. Hi ha coses que mai canvien.- Pijus.-










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada