Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dissabte, 26 de juny del 2010

EN JOAN I JO: FEIXOS DE PARAULES DINS UN TEMPS FUGISSER.....



Aquests joves versos són aixó, joves, escrits, quasi tots, en un temps en que l'esperit era molt més lleuger i les cames  pessaven una mica menys, de tota manera són clar reflexe d´unes persones, d´un temps i d´un espai concret i  formen  part d´aquest esperit general que vull reflectir en aquest bloc, d´una generació de  pòtols místics catalans ( els dels 70´s).  Comento lo de generació perqué  els pòtols místics  no s´han mort amb nosaltres i avui hi ha quantitat de gent jove amb ganes de saber i de fer coses, de moure´s  i sobretot de compartir inquietuts. Pijus.-

































Joan Vallés Altés:


Jo
voldria
fer
un
poema
petit,
-tant-
com
una
brasa
fosa
dins
l´espai estant.

Jo
voldria
fer
un
poema
talment
com
un
códol
en
el
rodolar
del
món. Amén.

**********************************

Clar com el Silenci
Dolç com el Silenci.
Bla com el Silenci.
Planer i senzill
com el Silenci.







A Miquel Martí i Pol
el benvolgut mestre inconegut.


Diuen que és trist, l´hivern.
Però jo no ho crec pas així.

És, certament, un temps casolà,
de taronges ben vermelles
i d´arbres plantats a l´inrevés:

les arrels dins del Cel
i el verd
escorcollant el cor de la Terra,
lluny dels ulls de la gent.

És, també, un temps d´abrics
i de llanes i d´aixeplugs i de grisos
i de branques cremades dins del roig.

Diuen, però, que és un temps trist,
l´Hivern.

******************************

Fa vent.
La tarda minva
i la noieta del devant esten
els llençols blancs a ponent.

De la finestra estant,
jo la miro.

I penso:

" Potser - ben mirat-
tot no sigui massa més que això:
una tarda perduda
dins d´un dia de vent
i un rentar llençols blancs
per penjar-los sota el cel
i veure el seu degotar lent
rera els vidres...

I no massa més."

*********************************

A ciutat
la mar té un blau malalt
gris i rovellat,
i, cap al tard,
de vegades, estossega.

*********************************

ELLA té un ball sinuós que m´embadoca
i el seu dançar tortuós
se m´abaca
dins dels ulls

I m´omple la boca d´un petó,
i em fa patxoca
si el seu cos
d´atzur verdós descabdellat
vora l´arena s´apropa.

Ara ve.
Ara se´n va.
Ara em vol,
però m´abandona,
i em deixa ran la pell un bes, la MAR,
com a penyora.

************************************

SAPS ?
Encara resta un Temps per estimar
i deslligar tots els fils de llum
per entre tots els arbres,
i grimpar fins a dalt - ben amunt-
per entremig de les fulles
ombrívolament amples.
SAPS ?
Encara hi ha un Temps per testar
el cor del sol a mitja tarda,
i veure els nens
quan surten d´escola,
quan tot sembla
infinitament més tendre,
més amable.
SI.
També hi ha un Temps
-pugarós com un infant menut
i suau com un glaç-
gairebé tan dolç a trenc d´alba
que ens fa mal el paladar
si el llapem masses vegades.
SI.
Hi ha un Temps per estimar
i deslligar els fils de llum
per entre tots els arbres.

Recorda-ho sempre, company.
No ho oblidis mai, companya.


**************************************

Malenconies.

Malenconia clara,
rosada i aigua.

Malenconia groga,
pintada en ambre.

Dolça malenconia
de les nits llargues.

Malenconia vella
d´un amor magre.




Albert Matalonga Ventura:





















































Voldria....

acaronar com el sol,



en un capvespre de tardor,
suaument, tendrement, en silenci.

Sempre he dit,
que és la millor hora,
per fer l´amor, per engendrar,
per sospirar , per plorar.

Es aquest sol,
melancónic, somiador, irreal,
embolcallat pel qual,
vaig neixer aquell setembre.

En la seva llum, vella i fugissera,
plena de mágia, d´amor i de follia,
em sento Viu,
real amb mi mateix.

Respiro amb ell,
soc amb ell,
fins a tornar a llanguir,
al cap de breus instants.-

**************************************

Mar i Cel
Aigua i Foc
ton somriure, ventafocs.

Ones palla,
ones d´or,
tes cabells, de pierrot.

Nina etèrea,
nina aurea,
Ocell ....... de bosc.


*******************************************


De que serveix,
tenir fantasmes,
tels de l´amor
tant desitjat.

De que serveix,
tenir fantasmes,
són el passat,
no retrobat.

Por d´estimar,
por d´ésser,
calda d´estiu,
miratges d´un jo perdut.


************************************************

Et recordo a tu,
en la penombra fosca,
d´una cambra curulla,
de la teva olor.
Ara que és tard.

Et recordo a tu,
els teus ulls inmensos,
reflectint les guspires,
del teu esguard ingenu
en l´acomiadament.
Ara que és tard.

Et recordo a tu,
el teu cos nu, efervescent,
quan jugavem amb l´amor,
dançaires en el temps.
Ara que és tard.

*****************************************************

Sensacions

Humides sesacions m´apaivaguen,
sons d´un ritus, perdut en el temps,
m´obro pas amb tacte invident,
i el món, de sobte, empetitit,
prend cos i sang.

Silenci que domina les paraules,
encara que lluitin per sortir,
mirades inconexes i perdudes,
qui les pot discernir ?

Sexe violent i voraç,
damunt d´un fertil jaç,
Silenci que domina les paraules,
encara que lluitin per sortir.-

*****************************************


A Dionís
Anem-hi a la terra del vi !
on els somnis són ja realitat
on els fruits de la terra i del cel
barrejant-se en erótic sopor,
et transporten a l´eternitat.

Anem-hi a la terra del vi !
i deixem-nos endur per ells,
que nostres cossos nus, apoderats,
per la seva dolçor, embriagats,
s´uneixin en el caliu de nostres pells.


********************************************

Estic plorant
versos d´amor
amor silent
amor passat.

Estic plorant
atzur i mar,
posta de sol,
muntanya enllà.

***********************************************


Pel camí del aigua i la llum,
pel camí del vent sense nom,
errants que aneu fent Camí,
jo vos saludo, errants !
camineu sense aturar-vos.

Sou la raça dels errants,
una raça sense temps,
en vostra individualitat, inconfusibles.

Amb la mirada jo vos saludo,
perquè vosaltres els errants,
del esguard que no admet dubtes,
porteu la soledat com a baptisme.

Desde la barra d´un café quansevol,
jo vos saludo, errants !
desconeguts amics que el vent sempre acompanya.

Oiu errants !!..................
Camineu sense aturar-vos.-


*******************************************



Si dolce  è il mio tormento   ( Desfogament )

Recerco  encara
en infinits esguards
la teva  essència,
la teva mirada
la teva veu..., muda.

Em  conformaria
amb el teu tacte,
durant un segon.

Sí:  dolç és el meu turment !

perquè ja no hi ets,
i els  meus  sentits
encara recorden
quan eres vora meu,  estimada,
però  ara amb més delit encara,

esperant que un dia  retornin
aquells sentiments,
aquelles carícies,
que mai no seran iguals,

però que apaivagaran ,
aquest dolç meu turment.-

         18-10-2012

( dedicat a Claudio Monteverdi)






Pagés de La Pobla de Lillet, anys 70´s
el seu rostre marcat per el pas del temps i la dura feina no ens va amagar la seva amabilitat al dedicar-nos uns moments de conversa.


Mediterrània (Blau, 2000)RAG'99

Quan els dies només em duen bufetades
i tot em surt malament,
la vida sembla que no m'acompanya,
sempre vaig contra corrent.

No, que no em faran callar.
No, encara que molesti.
No, que no podran canviar
la meva estranya forma de ser. De vegades és millor anar sol
que no mal acompanyat.
De vegades val més no anar enlloc,
que anar a un lloc equivocat.

No, que no em faran callar...

Preferesc anar de derrota en derrota
que no pas deixar de lluitar.
Preferesc pensar que el món s'equivoca
que no creure que visc equivocat.




A DEMÀ

Quan ja només et quedi un bri de llum,
no deixis que s'apagui la flama dels teus ulls.
No deixis que s'apagui la flama dels teus ulls.
Perquè encara hi ha coses per fer.
Perquè encara hi ha llocs on anar.
Tu preocupa't d'arribar a demà...

Oblida les enveges i l'orgull.
No deixis que t'amarguin.
No deixis de ser tu.
No deixis que t'amarguin.
No deixis de ser tu.
Perquè t'han ferit el sentiment
i la pena no et deixa pensar.
Tu preocupa't d'arribar a demà...

Enterra els teus problemes,
oblida't dels problemes.
No vulguis que et facin més mal.


Tomeu Quetgles Grup



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada