Artur en el meu favorit " Doblones en reserva" (1964)
La seva passió va ser el dibuix, presentà, sense publicar, una versió còmica del Zorro.
Aquest famós heroi arribà l'hora de ser portat a la gran pantalla en una "sèrie". Entre 1944 i 1946, Cézard aconsegueixen posar algunes caricatures a la premsa dominant. Llavors prova sort en la publicitat, però sense cap resultat.
Els inicis "còmics" (1946-1948):
En 1946, Cézard contacta amb tres editors de revistes infantils i entra en el món del còmic:
- Al setmanari MON JOURNAL, dirigit per la Sra Ratier, dibuixa “Les Mirobolantes”, Les Aventures del Professor Pipe, llarga historia de ciència- ficció, paròdia protagonitzada per un acadèmic brillant però atordit, òbviament inspirat en el món d' Erik Satie.
El Professor Pipe prefigura el que seria desprès el Professor Mathanstock, personatge recurrent en la saga d' Artur El Fantasma.
Per el bimensual FRANCS-JEUX , publicat per la comunitat educativa, dibuixa alguns contes i històries curtes abans d'emprendre el Sr. Toudou, heroi gentil, en que narra les vicissituds de la vida quotidiana i que s'annexarà un company, Toulour, mico una mica maldestre.
- A l'SAETL, editorial amb moltes publicacions (que fa fallida sense haver de pagar als autors), crea diverses històries completes i un petit western humorístic, l’ As del Texas, que es publicarà al setmanari PIC I NIC .
Cézard es presenta per primera vegada a Vaillant, en un moment en que en el diari només cerca artistes realistes. Degut a les circumstàncies, s'adaptà al mercat editorial i experimentarà amb aquest tipus d’ humor gràfic en el qual es mostrarà força brillant. Comença modestament per les històries romàntiques, en MODES DE PARIS, revista femenina publicada per SAETL i recomprada per Cino Del Duca.
Quan el setmanari MON JOURNAL cesa d’ aparèixer, Bernadette Ratier publica a la vegada quatre col·leccions anomenades "històries completes" i utilitza Cézard per il·lustrar dos d'ells:
Artur en "Los fantasmas huyen" (1966)
Brik, un corsari de impressionant musculatura i Yak, un caçador de feres submergit en un món perdut i confrontat amb estranyes civilitzacions. El disseny i els escenaris d'aquestes dues historietes són a càrrec de J.-K. Melwyn-Nash, pseudònim de Marcel Navarro, creador del cèlebre Fantax i després editor d'edicions LUG.
Cézard va demostrar una veritable mestratge en aquestes làmines dignes d'Hogarth.
El retorn a Vaillant s´aconsegueix, aquesta vegada si, per col.laborar de manera continuada en : Els Companys de la Secció Negre, El Cavaller de Lagardère, Terra d’ Herois i moltes històries completes en CAMBRA 34, un suplement de VAILLANT en edició de butxaca.
Artur en "Piratas de la mar salada"
El retorn al "còmic": 1954-1960 :
Al gener de 1954, Cézard crea Artur el Fantasma Justicier per a Vaillant, sobre una idea del redactor en cap del moment, Roger Lecureux.
Nascut en un castell en l'Edat Mitjana, aquest petit fantasma ens porta enrere en el temps perseguint els criminals sempre de bon humor. Artur és una figura clau en l'obra de Cézard, no només per la seva longevitat, sinó també perquè conté tots els temes estimats per l'autor: Edat Mitjana, Far West, la prehistòria, bucaners, l’univers dels sàvis i els seus divertits invents com la pilota que ens fa anar enrere en el temps.
L’ estil realista de Cèzard sembla haver evolucionat. Ara compta amb un segell molt personal: les seves làmines van plenes de mil detalls, les vinyetes fornides de guarniments i els diàlegs, de vegades en vers, no menys exuberants.
Un any després d'Artur, Cézard, que es va mantenir en contacte amb les edicions d’ Aventures i Viatges, edita una nova versió del professor Pipe. Va aparèixer en episodis mensuals a DAKOTA i va ser objecte el 1977 d'una nova edició, interrompuda, en la col·lecció "butxaca BD" de Glénat. Cézard el reemplaçà per un western: Les Gestes de Jim Minimum.
Meloncio del Melonar.-
Pepino el Loco i els seus lladregots.-
Edicions LUG, sota la dirección de Marcel Navarro, venia d'una escisió d’ Aventures i Viatges i Cézard i havia treballat en els seus començaments, il.lustrant les seves cobertes. Llavors quan, el 1955, Navarro, crea la nova revista mensual, KIWI, demana, naturalment, a Cézard que inventi un heroi amb aquest nom. Així Kiwi pareix un còmic ocell que simbolitza la mala sort, les seves peripècies acaben sempre a la presó o en un llit d'hospital. Recordeu que Cézard també va dur a terme per LUG prop de cent làmines dels famosos pocavergonyes Pim Pam Poum, així com les cobertes de les seves publicacions corresponents.
La segona etapa ( 1961-1968)
Si bé ofereix quatre fronts de sèries (Artur, Canonada, Kiwi, Toudou) per quatre editors diferents, el diari VAILLANT, canvia de fórmula i li requereix de dos a quatre làmines per setmana. Cézard no pot seguir el ritme i deixa Franc-JOCS i Voyages i aventures.
Durant vuit anys es consagra a Artur i a Kiwi. El tret evoluciona, es purifica i guanya en rodonesa. Les històries d'Artur el Fantasma guanyan en equilibri a una seixantena de làmines i s’ enriqueixen amb un segon heroi: El Pare Passe-Passe, mag diplomat, que acompanya al nostre fantasma i l'ajuda en la seva lluita contra els dolents. Pel que fa a Kiwi, LUG el reedita en gran format i en color en una revista trimestral amb boniques cobertes.
Aquesta va ser ,sens dubte, una bona època per Cézard al que van donar el primer premi dels humoristes en el Saló de Brussel·les el 1968.
Pif-Gadget: 1969-1977
La transformació de VAILLANT en PIF-GADGET, el 1969, no va beneficiar en res a Cézard. Excel·lent en les històries llargues, plenes de girs, sobretot en l'art del caigut setmanari, ha de limitar-se a les històries completes de sis o set vinyetes, no poden expressar adequadament les seves qualitats de narrador de contes. Aturant Kiwi, treballa en exclusiva per al PIF que lliura una segona sèrie: El Rigolus i Tristus (PIF No. 13), habitants d'un planeta en el qual tot és en dos tons, fins i tot els sentiments.
Després d'alguns anys d’ una certa rutina, Cézard es renova. El 1973 les edicions de Viatges i Aventures i li oferirà l'oportunitat de llançar un àlbum, crea Billy Bonbon, l’ heròi més jove de l'oest ( tan que és un nadó!). D’ aquestes històries de western, pels nens, en sortiren tres àlbums (el quart, van romandre inèdit a França, va ser editat només a Holanda).
El 1973,Cèzard substitueix els Rigolus i elsTristus per una història de bucaners i corsaris: Surplouf (PIF No. 240), un grup de nois que juguen a pirates i corsaris i ridiculitzen al pirata Carnass amb bromes hilarants.
Encara que Artur i Surplouf anaven força bé, Cézard no s'atura aquí: Tonton Cristóbal, escrit per Pierre Perret, l’ entusiasma, però no li durarà més que una sola làmina.
Desgastat per trenta anys de dur treball sense interrupcions i per problemes professionals , Cézard mor prematurament als 53 anys.
Cézard no freqüentava gens les exposicions dels dibuixants de còmics, es va dedicar per complet al seu treball, dibuixant cada nit fins a la mitjanit, no es concedia mai vacances. S’ adreçava a un públic ampli i jove, va ser llargament descuidat per la crítica especialitzada. Però el seu talent esta començant a ser reconegut. I un dia, potser, es convertirá en un artista de culte.
Gérard Thomassian
“Jean Cézard es un historietista de culto, con pocos cultores, más allá de Francia y Bélgica. Es curioso que habiéndose publicado El Fantasma Justiciero durante casi una década en Billiken, yo no haya conocido a ningún seguidor argentino. Aún así, insisto con él, porque los méritos de dicha serie me parecen equiparables a los de Astérix,Lucky Luke, Tintin o Spirou.”
diu Miguel Dao en la seva entrada del seu bloc: El blog del loco Dao
A mí també em sembla que Artur el Fantasma Justicier està a l'alçada dels altres grans personatges del còmic europeu i mundial.-
No, no estic fent cap al.legat antisobiranista, tractant en Artur Mas de fantasma, a més de justicier del procès, no.
Les aventures d' Artur el Fantasma Justicier de Cèzard, van ser, de les primeres que van arribar a casa nostra, allà pels seixanta (64-66), i que jo amb nou o deu anys vaig tenir la sort de poder-les llegir.
La importància de llegir còmics a edats primerenques per agafar interès en la lectura és molt gran. Així vaig començar jo.
La il.lusió que em va fer el petit fantasma Artur, en el seu entorn medieval, amb pare i mare, i amb tots els detalls amb que Cèzard ens obsequiava en els seus dibuixos, va ser espectacular.
El despertar de la imaginació en la ment infantil és bàsic i Cèzard ho va aconseguir amb el seu petit fantasma, desprès d' això van venir altres còmics més complexos com els de la Vertice i algún clàssic de la Bruguera. (Pijus)