Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

divendres, 28 de febrer del 2014

Edmund Blair Leighton 1853-1922



Edmund Blair Leighton 1853-1922


Plou i fa sol, la primavera és aquí i amb ella el flaire de les flors i de les verdors dels quadres de Edmund Blair Leigthon, amb tot el seu romanticisme.


















Edmund Blair Leighton va néixer a Londres el 21 de setembre de 1853. El seu pare era el pintor de retrats Charles Blair Leighton , que va exhibir en la Royal Academy entre 1843 i 1854.1 Va estudiar a la University College School , abans d'entrar a la Royal Academy Va contreure matrimoni amb Katherine Nash en 1885 i van tenir un fill i filla.

 Va tenir una exhibició anual en la Royal Academy entre 1878 i 1920.
 L'artista va morir a Londres l'1 de setembre 1922 i el Bristol City Museum i la Leeds City Art Gallery tenen exemples de les seves obres.

Leighton va començar a pintar quan tenia 21 anys i es va formar a la Royal Academy School , va exposar per primera vegada allà el 1878 . Era un hàbil dibuixant i les seves pintures eren de temes històrics o de temes romàntics . Representava sovint dames elegants en paisatges o interiors , i Christopher Wood va escriure que la seva obra " té un encant similar a les de James Tissot " Certament , el públic admirava molt la seva feina i es delectava en les seves pintures romàntiques d'una època passada. Els seus treballs van ser signats sovint " E.B.L. "


































































































LA POESIA PROHIBIDA D´EN CESC







Aquesta entrada la faig en homenatge a aquest gran ninotaire que amb els seus petits poemes gràfics ens va acompanyar a tots els de la meva generació en aquells difícils anys.













Cesc Vila Rufas (1927-2006)





BIOGRAFIA:

1927 · Neix a Barcelona.

Fill del dibuixant i il·lustrador D'Ivori.

1937 · Publica el seu primer dibuix a la revista infantil Estel.



1942 · Ingressa a l'Escola Massana on aprèn la tècnica de l'esmalt al foc.

1943 · Primera exposició individual a la Sala Rovira de Barcelona; dibuixos aquarel·lats sobre temes ciutadans de la vida quotidiana.

1947 · Mor el seu pare.

1952 · Dibuix diari al Diario de Barcelona.

1953 · Edita i dirigeix Tururut! Semanario humorístico de Actualidades, on col·laboren els millors humoristes del moment.

1954 · Comença la seva col·laboració en revistes estrangeres: Paris-Match, Jours de France, Ici Paris, Le Rire, Constellation (a França), i Punch, Lilliput i Every Bodys (a Anglaterra).

1959 · Es casa amb Concepció Martínez amb qui tindrà tres fills.
1961 · Apareix la revista Cavall Fort, on col·laborarà habitualment.

Publica els primers llibres originals: L'escombracarrers i El peó de camins.

Premi Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot per l'obra Pasa algo.



1962 · Deixa de col·laborar al Diario de Barcelona fart de problemes amb la censura.

1963 · Comença la seva col·laboració a la revista Serra d'Or.

1964 · Apareix el diari Tele/exprés, en el qual col·laborarà fins al 31 d'agost de 1968.

1967 · Premi Extraordinari de Pintura de l'Ajuntament de Barcelona a la I Biennal Internacional El Deporte en las Bellas Artes per l'obra El partido.
Col·labora en les revistes americanes Esquire, Harper's i Evergreen.

1968 · El 20 d'octubre comença la seva col·laboració diària a El Correo Catalán.

1970 · Premi Ciutat de Barcelona de Dibuix per l'obra Sers humans.
Premi a la Exposición Nacional de Arte Contemporáneo pel gravat L'un darrere l'altre.

1971 · Exposició de pintures a la galeria Syra de Barcelona.
1973 · Premi Paleta Agromán de Dibujo de Humor (Madrid).
Col·labora al setmanari d'humor Hermano Lobo, fins al 1974, any en què desapareix la revista.
Exposa pintures a Amsterdam (galeria Inart) i a París (Galère 3). Continua exposant a Catalunya: galeria Adrià de Barcelona.



1974 · Col·labora al setmanari d'humor Por Favor (fins al 1978).

1975 · Deixa l'acudit diari d'El Correo Catalán per dedicar més temps a la pintura.
Exposa al Centro de Arte y Comunicación de Buenos Aires i al Museo Genaro Pérez de Córdoba (Argentina).
1976 · El 23 d'abril surt el diari Avui; hi publicarà un acudit diari fins al 22 de febrer de 1987.
1977 · Exposa a la galeria Sen de Madrid.
1978 · Col·labora a la revista d'humor National Show.
1980 · Col·labora a l'edició alemanya de Play Boy, Penthouse i Lui (fins al 1985).
Exposa pintures a la galería Trece de Barcelona.
1981 · Col·labora a la revista d'humor El Jueves (fins al 1985).

Exposa pintures a la galeria Ateneo de Caracas (Veneçuela).
1984 · Exposa a la galeria Estévez Vias de Cincinnati (EUA).
1986 · Exposició antològica a la Sala Sant Jaume de la Fundació Caixa de Catalunya, itinerant a Tarragona, Lleida, Girona i d'altres poblacions de Catalunya.
1987 · El 14 de març comença a publicar un acudit diari al reaparegut Diari de Barcelona, ara en català





1989 · Deixa l'acudit diari per dedicar-se de ple a la pintura.
1993 · Exposa pintures a la galeria Eude de Barcelona.
1994 · Premi L'il·lustrador d'Or de l'Associació d'Il·lustradors Professionals de Catalunya.
1995 · Rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
1996 · Exposa pintures a la galeria Daniel Meier de Basilea (Suïssa).
1997 · Premi d'Honor del II Premi Internacional Gat Perich.
1999 · Acadèmic electe de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
2001 · Exposició antològica al Palau de la Virreina de Barcelona: "Cesc, consciència gràfica d'un país: de l'acudit gràfic a la pintura".
2006 · Exposició-homenatge al Fons Batllori Jofré de Teià (Barcelona).
Mor el 22 de desembre a Barcelona.
2007 · Premi FAD.
Premi Premsa en Català.
Exposició antològica al Palau Robert de Barcelona.
2008 · La Biblioteca de Catalunya compra la totalitat de la seva obra gràfica
.


Josep Maria Huertas Clavería (Barcelona, 24 de novembre de 1939 - íd., 4 de març de 2007) fou un escriptor i periodista català en llengua catalana i castellana.
L'obra periodística de Huertas començà el 1963 i es perllongà de manera ininterrompuda fins a la seva mort, el 2007. Es calcula que escrigué o col·laborà en la redacció de 105 llibres i més de 5.745 articles. Considerat un dels referents contemporanis del periodisme català, Huertas practicà un periodisme social, de proximitat i servei, fortament vinculat als moviments socials i als problemes dels barris de Barcelona. Per aquest motiu està considerat un dels més importants cronistes contemporanis de la ciutat. Periodista crític, gran coneixedor de la realitat històrica de Barcelona i de Catalunya, de gran memòria i caràcter fort, els textos de Huertas reflecteixen, sobretot, la seva lluita ininterrompuda en favor de la llibertat i els valors democràtics.