Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dimecres, 23 de maig del 2012

La Exposición (1886-1889)


L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. Va ser la primera de les dues exposicions universals que se celebraren a Barcelona (la segona fou l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929). Aquell 1888 es van celebrar altres quatre grans mostres internacionals, encara que cap va portar el nom d'Exposició Universal": van ser la "Centennial International Exhibition" celebrada a Melbourne (Austràlia); la "International Exhibition" de Glasgow (Escòcia); el "Grand Concours International donis Sciences et de l'Industrie" de Brussel·les (Bèlgica); i "Exposição Industrial Portugueza" de Lisboa (Portugal).
La inauguració oficial va tenir lloc el 20 de maig de 1888 a les 16 hores. La va presidir Alfons XIII (que tenia dos anys), la reina regent Maria Cristina, la princesa d'Astúries María de las Mercedes, la infanta María Teresa, el president del consell de 

ministres Práxedes Mateo Sagasta i l'alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet.


L'any 1888 Barcelona tenia 530.000 habitants i era la segona ciutat més important d'Espanya en el pla polític, i la primera a nivell industrial. Espanya vivia el període de la Restauració borbònica. L'any 1888 governava Práxedes Mateo Sagasta sota la regència monàrquica de Maria Cristina, vídua d'Alfons XII (mort el 1885) i mare d'Alfons XIII.

Es considera que l'organització de l'Exposició Universal de 1888 va reflectir la bona relació entre la monarquia restaurada i la burgesia industrial catalana, que havia donat suport al retorn de la monarquia, a la recerca d'una pau social que permetés un desenvolupament econòmic.

Les Exposicions Universals, iniciades a París el 1855, vivien un moment de gran apogeu. Es consideraven els majors esdeveniments polítics, econòmics i socials del món, en els que cada país podia exposar els avenços tecnològics i fer gala del seu potencial econòmic i industrial. Organitzar una Exposició era una oportunitat de desenvolupament econòmic per a la ciutat organitzadora i atorgava un gran prestigi internacional.





La idea inicial d'organitzar una Exposició Universal a Barcelona la va tenir un empresari, Eugenio Serrano. Davant la impossibilitat de Serrano de dur a terme l'esdeveniment en solitari, va assumir el projecte l'alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet, que es va envoltar d'un grup d'empresaris de la ciutat que, al costat de l'alcalde, van formar l'anomenat "Comitè dels vuit". Eren, a més de Rius i Taulet, Elies Rogent i Amat –director d'obres-, Lluís Rouvière, Manuel Girona i Agrafel –polític i banquer que va finançar part de l'obra-, Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal, Claudi López Bru (Marquès de Comillas) i Carles Pirozzini. Entre els membres de la Junta de l'Exposició hi van figurar Jacint Verdaguer i Ramon Romaní i Puigdengolas.






L'Exposició Universal es va considerar un èxit, tant pel nombre de visitants com pel rendiment econòmic (tot i acabar amb un dèficit de 6 milions de pessetes), i la projecció internacional que li va donar a Barcelona. A més, va ajudar a urbanitzar una gran zona de la ciutat.

L'exposició, plantejada en un moment de depressió econòmica, va revitalitzar el sector de la construcció, i el nombre de visitants va proporcionar grans ingressos a tots els sectors de la ciutat.










Econòmicament es considera l'Exposició de 1888 com el primer gran pas de l'economia catalana cap a l'europeïtzació. El 1886, dos anys abans de l'esdeveniment, es va fundar la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, amb l'objectiu de vetllar pels interessos dels industrials catalans i aprofitar l'Exposició per fomentar el flux comercial amb l'estranger, i els països europeus en particular, en un moment en què l'economia catalana s'havia limitat a comerciar amb el mercat espanyol.




Políticament, l'organització, desenvolupament i èxit de l'Exposició va confirmar el clima de bona relació entre la burgesia catalana i la monarquia recentment restaurada a Madrid, malgrat les crítiques que va generar entre el proletariat i els líders republicans i catalanistes.

L'Exposició de 1888, el primer gran esdeveniment que es va organitzar a Barcelona, va passar a la història com un model de desenvolupament que posteriorment, en diferents moments històrics, va tornar a aplicar la ciutat, organitzant grans esdeveniments internacionals (com l'Exposició Internacional de 1929, els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i, recentment, el Fòrum Universal de les Cultures el 2004).







































































Órgano oficial de la Exposició Universal de Barcelona de 1888. Es va publicar entre l'agost del 1886 i fins a setembre de 1889. Publicada en castellà, era de periodicitat quinzenal primer i després irregular. Fou dirigida per Salvador Carrera





















































Malgrat que l'Exposició va transcórrer amb normalitat i es va valorar com un èxit, no va estar exempta de crítiques:

La gran quantitat d'obres dutes a terme durant els mesos anteriors a l'Exposició, no només al recinte firal sinó en altres punts de la ciutat, va mobilitzar milers de treballadors que van treballar incansablement i, a vegades, en difícils condicions. Tot això va contribuir a incrementar la conscienciació dels treballadors que havien d'unir les seves forces per defensar els seus interessos i millorar les seves condicions laborables. Mostra d'això és que l'agost de 1888, en plena celebració de l'Exposició, es va fundar en Barcelona el sindicat Unió General de Treballadors (UGT). Poc després el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), va celebrar a Barcelona el primer congrés de la seva història.




































L'Exposició va provocar una gran inflació de preus a Barcelona, segons van publicar els mitjans de comunicació de l'època. La pujada de preus va generar insatisfacció ciutadana i nombroses crítiques als diaris. Intel·lectuals i polítics republicans i catalanistes, liderats per Valentí Almirall, es van manifestar públicament en contra de l'Exposició, per considerar-la l'expressió del pacte de la burgesia catalana amb la monarquia centralista que, afirmaven, perjudicava els interessos de Catalunya.













Setmanari del Baix Llobregat (1977-1978)


























L' ermità, pagés de Collbató, que a finals del segle passat feia de guia a les Coves del Salnitre,sembla el Ponis disfressat, però no, és l' Antoni Jorba en una fotografia feta per Jaume Bacarisas cap al 1890 que es troba al Museu de  Coses del Poble de Collbató.







Títol:   Setmanari del Baix Llobregat
Subtítol: Periòdic Independent  Surt els Divendres
Idioma: Català
Format: 31,50 x 47 cms.
Preu: 25 Ptes.
Adreça: Rubió i Ors, 54 Sant Boi de Llobregat
Periodicitat: Setmanal
Període de publicació: 1977-1978
Números editats:
Fundador i Director executiu: Joan Catellà i Gassol
Director: Anicet Pausas i Mestres
Director periodista: Rosa Massagué i Dalmases
Compaginador: Raúl Pascuali
Temàtica: Informació local i comarcal


diumenge, 20 de maig del 2012

La Flaca (1869-1876): els colors de Tomàs Padró i Pedret



















" (..) Cap al 1860 s' estableix a Barcelona Carles Labielle i Lorenzi (1825-1878), que havia nascut a Còrsega i que havia fet l' aprenentatge de litògraf a París. La seva arribada revoluciona les activitats editorials i permet que l' any 1869, concretament el dia 27 de març, surti al carrer una revista que haurà de fer història:  La Flaca. "




" Totes aquestes revistes, a part d'iniciar un camí per a una premsa que hauria de ser esplendorosa, tingueren la virtut de donar donar a conèixer una sèrie de dibuixants excepcionals.
El més excepcional de tots aquests dibuixants, però, fou Tomàs Padró i Pedret que en el seu temps, era el caricaturista i dibuixant més famós i popular. Havia nascut a Barcelona l'11 de febrer de 1840 i, després d'haver estudiat a l' Escola de Belles Arts i d'una breu estada a Madrid, començà a dibuixar en les publicacions de l'editor Innocenci López El Tiburón, Lo Xanguet, Un Tros de Paper i Lo Noy de la Mare, a part de moltes altres que li demanaren col.laboració, tant d' Espanya com de l' estranger."





" (..) La que li proporcionà, però, més popularitat fou La Flaca, amb les làmines a tot color, i en les quals donava sortida a la seva vena satírica amb un èxit dificilment igualable."




El punt àlgid de la seva producció es produeix amb la col·laboració a La Flaca, i els títols que la segueixen; aquest setmanari és considerat com un dels millors de l'època gràcies, segons Conrad Roure, a les pàgines a color de Tomàs Padró. L'enorme treball que realitzava el va obligar a muntar un estudi amb col·laboradors que cooperaven en la recerca documental. 


Val a dir, amb tot, que no hem de valorar Padró únicament com a artista, sinó també com a periodista; tal com diu Ivan Tubau a Treballs de comunicació...: 'Em penso que la caricatura de premsa és, molt més que no pas un subgènere pictòric o gràfic, un gènere periodístic. I un gènere periodístic d'opinió, equiparable a la crítica cultural o a l'article, fins i tot quan és utilitzada com a mera il·lustració'.


" (..) Tomàs Padró fou també un pintor destacat i té diverses obres al Museu d'Art Modern. Durant els darrers anys de la seva vida fou professor a l' Escola de Belles Arts i a l' Escola de Sords-muts de Barcelona. 
Va morir molt jove, d' unes febres tifoidees, el dia 16 d' abril de 1877."



Continua Lluís Solà a "Un Segle d' Humor Català" :

"(..) Aquesta revista, escrita en castellà, però indubtablement pensada i feta per catalans, republicana i anticarlista, incorporava per primera vegada la novetat de les grans làmines a color que ocupaven les dues pàgines centrals i que, impreses pel procediment litogràfic, conserven, encara avui, la frescor de les tintes i la perfecció de la impressió.
Aquestes làmines, gairebé sempre amb dibuixos de l'actualitat política realitzats per Tomàs Padró (Wº i Aº Wº), donen a la col.lecció de la revista, a part de l' interès històric, un gran valor material."










"(..) La Flaca, que representa Espanya i el seu lleó que havien anat enflaquint, sortí durant cent números seguits (fins el 3 de setembre de 1871),però les seves campanyes l' havien feta malveure i fou suspesa. Com era normal en aquell temps, el 17 de gener de 1872 sortia, amb el mateix format (44,50 x 31 cms) i presentació, però amb un altre títol: era el número 1 de La Carcajada, que a partir del núm. 17 havia d' esdevenir La Risotada i el núm 19 ja era  La Risa. El num. 20 recupera altre cop el títol de La Carcajada, que dura fins al núm. 37. Després, del 37 al 84 (4-X-1873), ja es diu, sempre, La Flaca."








" (..) La Flaca té el valor d' un document únic referent a la mort d' en Prim, a la coronació d' Amadeu de Saboia i a la proclamació de la I República. Quant a la part gràfica, la sèrie de dibuixos satírics, a tot color, de Tomàs Padró, li infonen un valor inapreciable."
"(..) Una altra de les publicacions que utilitzaren aquest sistema i on dibuixà també Tomàs Padró, fou La Madeja Política, que en el format i presentació ( doble làmina central) recorda molt La Flaca i que va sorgir, ben segur, com a successora d' aquella.(..) Val a dir que La Madeja Política era impresa damunt d' un paper excel.lent. No es pot dir el mateix de El Loro (1879-1885) . Cal esmentar, La Mosca (1881-1882) i la seva continuació La Mosca Roja ( 1882-1884) que publica 91 números."




" (..) Allò que més  destaca en aquestes publicacions ( també el 1881 havien sortit El Tupé i La Porra, de vida efímera) és la innovació de la doble làmina central en colors que feia que molts compradors l' adquirissin només amb el propòsit de guardar-la o emmarcar-la. Cal tenir present que el preu d' aquestes publicacions era sensiblement alt en relació al nivell de vida d' aleshores. La Flaca ja valia 25 cèntims i La Madeja Política valia ni més ni menys que 50 cèntims ! Aleshores una autèntica fortuna per a una revista de només quatre planes de 440 x 320 mm."














Sagasta, La Flaca i Tomàs Padró.-








TOMÀS PADRÓ I PEDRET 
1840-1877















En aquesta altra il·lustració, Prim manté la butaca del tron a la punta del seu sabre mentre un grup d'espantats polítics li prega "Por Dios, Don Juan! Miri V. que si aquest moble cau, ens descrisma ". "-Quina colla de porucs! ..", respon el comte de Reus, "Mentre la punta de la meva espasa el sostingui, no hi ha por que ens caigui ". 









Les notes sobre Tomàs Padró i Pedret són tretes en part de la gran obra de Lluís Solà i Dachs. pàgs 71-74 que per la seva claredat i amabilitat  a l' hora de descriure aquest petit-gran món de la nostra Història, he triat per confegir aquesta entrada.
 Entenc perfectament la felera d' alguns compradors de La Flaca i de La Madeja Política en col.leccionar i emmarcar aquestes làmines centrals tan bellament acolorides,  perquè a mi em passa també pel cap, però em conformaré amb el format digital.  Pijus.-

UNA GRAN ENTRADA SOBRE LA FLACA






Efectivament, donar-se de baixa de FaceBook és possible amb la Sussi: les instruccions fàcils en un document Word i un control +clic per les impressions de pantalla amb els passos a seguir.
el meu e-mail és: