Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

divendres, 18 de maig del 2012

Conçells Máximes e Veritats 1881

















Petit llibret de 10 x 15 cms,  de Pompeu Gener i Babot, escrit  l' any 1881 amb el pseudònim de  Frederich Lluís de la Forestau  un suposat estudiós francès membre de la " Societé des Langües Romanes " de Montpeller.






















Lluís Solà i Dachs en el seu magnífic llibre  "L' Humor Català " Vol. I pàg 114-115  ens parla de Pompeu Gener  en el seu aspecte més humorístic i en el qual intento profunditzar per explicar com era en " Peius", un home  capaç d' escriure una obra com aquesta i la que escriuria deu anys més tard: " Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent" 1891, dignes les dues dels millors guionistes del Polonia. No ho dic pejorativament, ben al contrari. Pijus.-
























" El Cafè Suís, lloc de reunió habitual del "Peius", fou escenari de diverses anècdotes que esdevingueren famoses. Hi sostenia, molt sovint, aferrissades discussions amb el savi bacteriòleg doctor Turró. Un dia que aquest el qualificà de somiatruites, Gener li respongué indignat:
Bah ! Vosè no és res més que un pobre " domador de gonococus "
I un altre dia, un aspirant a literat se li va presentar i li va dir:
Jo sóc Joaquim Barnils.... i vostè ?
"Peius" li respongué, mirant-se'l amb la cara més seriosa del món : 
Jo, no. Per quina raó hauria de ser, jo també, Joaquim Barnils ?




















" (..) L' humor de Pompeu Gener, com veurem tot seguit (..) era un humor punyent, feridor moltes vegades, tot el contrari de l' humor amable. Era el tipus d' humor que li féu contestar a un autor teatral que li presentà la seva esposa, una dona certament lletja:


Senyor Gener: la meva esposa.
No pateixi. Sé guardar un secret. No ho diré a ningú ( mentre li donava uns copets consoladors a l' esquena)
la fantasia del nostre home no tenia aturador.. (..) "




La molta fantasia d' en  Peius no feia, però, de vegades utilitzés material repetit anteriorment en qualsevol del seus alters egos. 
En aquest cas, signa com a  " Un Cumpanyeru " aquest article de l'  Esquella de la Torratxa de l' any 1881 en que ens parla del seu propi llibret i deu anys després en el prolech del bibliofil   de "Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent" signat com Buscaengrunas ,  ens diu quasi calcat el mateix paràgraf: 





"May s'hauria pogut dir am més rahó que _en els pots petits és
allà hont hi hà la bona confitura_, perquè dupto qu'es puguin
trovar més màximes morals, ni més profitoses veritats en menos
lletres. De l'autor d'aquêt llibre si que s'en pot dir allò de
què té molta lletra menuda, y am més rahó encara s'el podria
comparar al gran Justus Liebig puix que son escrit és un
verdader _extret de carn espiritual_, essentne sos concells
concentrats _globulillos de moral_, molt més actius qu'els dels
metges homeòpatas."














                                                             








"En quan a la ciencia de què estan prenyats els dits concells,creguin que n'hi ha un tip. ¿Què componen Zoroastre, Confuci,ni els set sabis de la Grecia, ni en Darwin, ni en Linné, ni el pare Fita, al costat de Fra Feliu de Sanct Guiu? Zoroastre s'hauria quedat blau y Confuci confús si alsessin el cap y llegissin els Cent Conceyls del Conceyl de Cent.
Estàn aquêts tan farcits de sabiduria qu'alguns dels seus versets foren capaços de fer l'educació d'un rey, dels de debó, d'aquestos que tracten a tothom de tu."





Segona fulla de L' Esquella de la Torratxa any 1881 amb la signatura de Pompeu Gener com a 
"Un Cumpanyeru" parlant del seu llibret 
" Conçells, Máximes e Veritats " 1881





Ho estic investigant. Aquest paio sembla en Felip Puig oi ?
Efectivament, donar-se de baixa de FaceBook és possible amb la Sussi: les instruccions fàcils en un document Word i un control +clic per les impressions de pantalla amb els passos a seguir.
el meu e-mail és: 








dimecres, 16 de maig del 2012

Almanach Campana de Gràcia 1889







































Els comentaris sobre Manuel Moliné són extrets de la gran obra de Lluís Solà i Dachs:  " L' Humor Català" Vol. I pàg 74.-
Manuel Moliné i Muns ( el del centre) , veieu la signatura dels dibuixos, va néixer l' any 1833 a Barcelona i va morir-hi el 1901. L' Esquella de la Torratxa li va dedicar enterament el seu núm.1164 corresponent al 3 de maig de 1901. La seva popularitat ,tan a la Campana de Gràcia com a l' Esquella de la Torratxa, era molt merescuda puix els seus dibuixos anaven més directament al públic, tot i que, durant força temps s' havia dedicat a una activitat que ara ens semblaria insòlita: donar color a les fotografies. 




















La màxima creació de Manuel Moliné en el terreny de la caricatura fou la de l' alcalde Francesc de P. Rius i Taulet. Aqui presenta tot el consistori municipal en plena gatzara durant l' Exposició Universal de Barcelona de l' any 1888.






















En Manuel Moliné i Muns, encara que no es tracta d' un dels tres grans de la segona meitat del segle XIX, Padró, Pellicer i Planas ( aquest darrer més com a dibuixant de la bona societat), no queda gaire endarrera. Havia col.laborat també a El Cañón Rayado (1859-1860), Un Tros de Paper, La Flaca i La Mosca Roja, i a l' edició de diversos Singlots poètics de Pitarra.




dijous, 10 de maig del 2012

Edicions La Guineu: Una aposta per la qualitat







Llar de foc del mas de Can Martí Joan ( Collbató) on es coïen com a castanyes tots aquests llibres.


I si que alguna guineu s' ha vist per aquelles contrades.



















El primer mitjà de comunicació que es va fer ressò de l’aparició d’Edicions la Guineu va ser Vilaweb el juny de 2005, ara farà set anys. La crònica —sota el títol de «Neix Edicions la Guineu»— deia:

 «Joan Vallès i el traductor Jaume Creus han iniciat la nova empresa editorial, la Guineu, amb la voluntat d'oferir al mercat català traduccions de clàssics centreeuropeus («existeix un buit real», han explicat els editors), fomentar la poesia i la literatura catalana, així com oferir eines pedagògiques al món de l'ensenyament.
Els primers títols que han tret són una mostra dels seus objectius editorials: un volum que reuneix els poemes llargs d'Aleksandr Puixkin (El presoner del Caucas, La font de Bakhtxi-sarai, Els zíngars Poltava i El genet de Bronze) i l'antologia poètica Els galls, els morts i l'amor de les dones del premi Nobel de literatura txec Jaroslav Seifert, amb pròleg de Mònika Zgustova.
 Ambdues obres, dins la sèrie Maior, són traduïdes per Jaume Creus. També en la mateixa sèrie ha aparegut L'etern Adam de Jules Verne, una edició que és acompanyada de propostes pedagògiques i fitxes de treball destinades als alumnes d'ESO.
Dins la sèrie Minor, han editat el poemari del propi Joan Vallès, Absència, i el recull de cançons populars breus i sovint improvisades que va aplegar entre 1870 i 1874 Pau Bertran i Bros titulat Follies.
Els mateixos promotors d'Edicions la Guineu també organitzen des de fa tres anys (cada primer diumenge de juny) el festival de poesia PACEM a Collbató, que enguany se celebrarà el 5 de juny i està dedicat al poeta Miquel Bauçà i a l'erudit Josep Romeu, tots dos desapareguts recentment. Intervindràn en l'acte Sam Abrams, Teresa Costa-Gramunt, Feliu Formosa, Miquel-Lluís Muntané, Antoni Ribas, Marc Romera, Màrius Sampere i Olga Xirinacs. També s'interpretaran obres de Joaquim Homs, amb textos de Salvador Espriu.
La presentació oficial d'Edicions la Guineu es farà el dimarts 7 de juny a la Casa Elizalde de Barcelona. Durant l'acte actuaran la mezzosoprano Mireia Pintó i el pianista Vladislav Bronevetzsky amb cançons de Puixkin.»
(Diumenge 5-VI.2005, a les 06:00 hores) 














Ja feia vuit anys, però, que el propietari d’Edicions la Guineu, Joan Vallès Altés, s’havia endinsat en el món editorial autoeditant-se llibres de crònica històrica —Els Senyors de Collbató (1997) i Collbató, els seus orígens (1998)— i editats per les Publicacions de l’ Abadia de Montserrat un parell de títols més —Aproximació a la figura d’ Amadeu Vives (1998) i Ramon Rogent i el seu entorn (2000)—, per a mi els  millors que ha publicat fins ara.
 En aquells temps, la situació econòmica era un altre i les ganes eren unes altres també i l’editor, Joan Vallès i Altés, es va carregar a l’esquena una feina massa ambiciosa per a una sola persona. De vegades, el destí no ens ajuda prou. Tan sols que s’hi hagués afegit algun col·laborador al projecte o algun soci capitalista, potser Edicions la Guineu encara existiria. El que hagués passat, però, no ho sabrem mai. Això si, en aquell no tan llunyà 2005, Edicions la Guineu era de les poques petites editorials que apostaven per la venda on-line dels llibres  i sobretot per un tipus de literatura de qualitat destinada a un client un xic elitista. Moltes  de les obres editades es van centrar (per a mi, en excés) en  autors d’origen eslau, especialment txecs, influenciat per la dèria del seu traductor Jaume Creus. Si que és veritat, però, que en aquell moment, el mercat català n’ estava mancat d’ aquests autors, però el mercat cultural de la mediterrània era prou ample per intentar altres camins complementaris. La pressió econòmica del pagament dels drets d’ autors entre altres causes no va donar gaire marge de maniobra a l’editor i únic inversor de La Guineu i la petita empresa unipersonal es va anar enfonsat en el desconcert i la misèria econòmica. Fos per la causa que fos, el cert és que durant l’any 2008 Edicions la Guineu va tancar portes després de treure al mercat editorial més de vint títols, tot deixant al seu únic propietari i inversor un estol de llibres nous que cercaven comprador. En el meu blog en detallaré uns quants. Per a tots aquells que els hi pugui interessar fer-se amb algun d’aquells exemplars de la desapareguda Edicions la Guineu cal posar-se en contacte amb matalongalbert@gmail.com  Apa! A fer una comanda i a vendre, que el món s’ acaba.Pijus.-

TITOL
AUTOR
PREU
EXEMPLARS
1.       Absència
Vallès, J.
4 euros

2.       Els galls, els morts i l’amor de les dones
Seifert, J.
8 euros

3.       L’etern Adam
Verne, J.
5 euros

4.       Follies
Bertran, P.
4 euros

5.       Poemes (El presoner del Caucas...)
Puixkin, A. S.
8 euros

6.       L’alè de cada nit
Holan, V.
8 euros

7.       PACEM 2003
Diversos
6 euros

8.       PACEM 2004
 Diversos
6 euros

9.       PACEM 2005
Diversos
6 euros

10.   El pes fals
Roth, J.
6 euros

11.   El moviment continu
Ferràndiz, J.
6 euros

12.   La cripta dels caputxins
Roth, J.
10 euros

13.   La Quitèria
Monserdà, D.
10 euros

14.   La nit transfigurada
Moniková, L.
10 euros

15.   A.S. Puixkin. Perfil de poeta.
Vallès, J.
10 euros
Exhaurit
16.   Notes sobre Pau Bertran i Bros
Vallès,  J.
10 euros

17.   Un soldat a la batalla
La batalla de l’Ebre
Massana, J.
Junqueras, O.
4 euros

18.   L’alumne de Joyce
Míting de levites
Jancar, D.
Casellas, R.
4 euros

19.   La nozze di Figaro / Idomeneo
Mozart, W. A.
9 euros

20.   Don Giovanni / La climenza di Titto
Mozart
9 euros

21.   Ser poeta
Seifert, J.
10 euros

22.   Hori I. L’escarabeu del cor.
Egémar, B.
10 euros

23.   Hori II. La conspiració de l’harem.
Egémar, B.
10 euros

24.   La llegenda de Sleepy Hallow i altres ...
Irving, W.
12 euros
Exhaurit
25.   La ciutat i el nen
Debeljak, A.
10 euros

26.   L’incinerador de cadàvers
Fuks, L.
9 euros



TÍTOL
AUTOR
PREU
EXEMPLARS
         Els senyors de Collbató
Editorial A3
Vallès, J.

Exhaurit.
        Collbató. Els seus orígens.
Editorial A3
Vallès, J.
10 euros

        Una expedició a les coves de Montserrat
Editorial A3
Balaguer, V.
Vallès J.
8 euros

        Entre tubs d’orgue
La Busca
Vallès, J.


         Gigí.
La Busca
Vallès, J.


           Ramon Rogent i el seu entorn
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Vallès, J.


          Aproximació a la figura d’Amadeu Vives Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Vallès, J.


           Hori I. El talismán del corazón.
JVA Ediciones
Egémar, B.
8 euros










A. S. PUIXKIN PERFIL DE POETA
VALLÈS, JOAN

editorial:
EDICIONS LA GUINEU
any edició:
2006
pàgines:
167
format:
RÚSTICA
idioma: català

DON GIOVANNI / LA CLEMENZA DI TITO. 
TRADUCCIO DE JAUME CREUS
MOZART, W.A. 

editorial:
EDICIONS LA GUINEU
any edició:
2007
págines: 238
format:
RÚSTICA 
materia: opera
idioma: català





EL PES FALS
ROTH, JOSEPH




editorial:
EDICIONS LA GUINEU
any d' edició:
2005
págines:
148
format:
RÚSTICA
materia:
NARRATIVA GERMÁNICA
idioma:
CATALA

















ELS GALLS, ELS MORTS I L´AMOR DE LES DONES. ANTOLOGIA POETICA
SEIFERT, JAROSLAV


editorial:
EDICIONS LA GUINEU
any d' edició:
2005
págines:
146
format:
RÚSTICA
materia:
POESÍA EXTRANJERA
idioma:
CATALA 





PACEM 2004






PACEM 2003



Aleksandr S. Puixkin


El presoner del Caucas
La de Bakhtxi-sarai
Els zingars    Poltava
El genet de bronze.



Ladislav Fuks
L' incinerador de cadàvers.



Dolors Monserdà
La Quitèria.-


Joseph Roth
La Cripta dels Caputxins









Joan Vallès Altés


Notes sobre Pau Bertran i Bros.



Victor Balaguer i Cirera


Una expedició a les coves de Montserrat




Jules Verne


L' etern Adam







Joan Vallès Altés


Els Senyors de Collbató










Vladimir Holan


L' alè de cada nit



Joan Vallès Altés


Collbató, Els seus orígens







Pau Bertran i Bros

Follies, recollides al peu de Montserrat
entre els anys 1870 i 1874.