Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....
La Tribuna illustrata va ser un setmanari il.lustrat amb seu a Roma. Juntament amb La Domenica del Corriere i L´ Ilustrazione Italiana va ser el setmanari il.lustrat preferit pels italians en el període comprès entre finals del segle XIX i l'adveniment de la televisió.
Fundat el 1890 com un suplement al diari La Tribuna, el primer número va neixer el 6 de gener de 1890. El format de la revista va ser 27x38 cm. Cada edició conté 16 pàgines. En poc temps es va convertir en el primer setmanari il.lustrat italià. A la primera meitat del segle XX, rivalitzava amb la revista del Corriere della Sera, La Domenica del Corriere.
Va ser tancat el 1969, pocs anys després de celebrar el seu 75 aniversari.
No 1 (19 de gener de 1902) - a. 14, n 21 (maig 1915) Torino: [s. N] (Typ. Roux i Viarengo), 1902 (El format varia, aleshores:. Torino: .. Punta Soc Nacional ed) Suplement setmanal il.lustrat del diari La Stampa de Torí, és una combinació dels dos diaris esportius Esports a Milà i l'automòbil italià a Torí.
El tabloide setmanal va ser fundat i dirigit per el periodista i advocat Caimi Cesare Goria Gatti. El 1905 se substitueix per l'editor en cap Gustavo Verona, que va ser director fins la seva mort el 1924. Només un any després, la revista va deixar de publicar-se.
El títol de la revista va canviar durant la guerra amb el nom de L´illustrazione della guerra i la Stampa Sportiva, però , va mantenir la numeració anterior, a partir del 14, des de llavors, no 22 (maig 1915) - un any. 17, n 47 (novembre 1918). Al final del conflicte, és a dir, pel nombre 48. de 17 anys, (novembre 1918) va tornar a canviar el títol a la Stampa Sportiva i la imatge d'Itàlia, que va ocupar fins a la no 52. de 18 anys, (28 de desembre de 1919). Continuació després per N 1 any 19, (gener 1920), el nom original de la Stampa Sportiva, mantenint fins i tot el subtítol: carreres de cavalls, atletisme, esgrima, gimnàstica, caça, tir, carreres, jocs d'esports. El setmanari en el marc de l'acord amb la secció d´esports de la revista francesa Vie au Grand Aire, es va caracteritzar per nombroses fotografies i es va aprofitar de il.lustres col.laboradors com Edmondo de Amicis i Jacopo Gelli.
El 1907, a les columnes de la revista s´incrementa l´interés per el futbol, un esport que en poques dècades suplantà els interessos populars per la bicicleta.
Fixeu-vos en aquesta imatge i en una de les primeres dones aeronautes.-
Atenció a l'imatge de sota que hi ha una entrevista amb el mateix Thomas Alva Edison:
La Domenica del Corriere va ser un popular setmanari italià fundat a Milà el 1899 i tancat el 1989.
Impulsat per Luigi Albertini, llavors director general del Corriere, va aparèixer per primera vegada a la venda el 8 gener 1899 com a suplement il.lustrat del Corriere della Sera. Imprès en format gran (al llarg de les línies de The Sunday Tribune es mostra) [3], tenia 12 pàgines i es distribueix gratuïtament als subscriptors d'El Correo, o vostè podria comprar als quioscos per 10 centaus.
No va ser concebut com la informació periòdica a fi de no duplicar el diari. Va ser pensat com "setmanari italià. Havia de explorar, com un calendari, els seus dies feliços, les seves tragèdies, els seus esdeveniments petits i grans.
La coberta del primer i l'últim es van elaborar sempre. El Correu, s'acull a un jove dissenyador, Achille Beltrame, llavors desconegut, a qui se li va encomanar la tasca de fer tots els temes amb el seu consell el fet més interessant de la setmana.
La primera de les làmines en color que Beltrame, va dir que cada setmana durant més de quaranta anys, els esdeveniments del seu temps, que es referia a una tempesta de neu a Montenegro (1899). Montenegro es va incrementar lleugerament dels titulars des Vittorio Emanuele de Savoia, hereu al tron d'Itàlia, acabava de casar-se amb Elena de Montenegro.
A diferència del període setmanal, el Domenica del Corriere va donar ampli espai a les fotografies i dibuixos, i aquesta va ser una de les raons del seu èxit.
Durant els anys vint i trenta, la Domenica del Corriere es va convertir en una de les principals fonts d'informació no només de la classe mitjana educada, però llegir i escriure la majoria de la població italiana. En aquest període es va convertir en el més venut per setmana a Itàlia: les vendes van arribar als 600.000 exemplars. A les pàgines del Corriere de diumenge també es troba una vitrina popular per als grans noms en el Correu, per Luigi Barzini de Indro Montanelli. Montanelli va ser el primer director després de la guerra. Va deixar la direcció al final de 1946 per tornar a la Corriere della Sera.
Montanelli va començar després de l'orientació a llarg d'Eligio Possenti, crític de teatre, que va dirigir el "diumenge" fins 1964, amb l'assistència del director de la "ombra", l'escriptor Dino Buzzati.
Al llarg dels anys cinquanta, "diumenge", va ser el més venut 950.000 còpies a la setmana (amb un pic de 1,3 milions en 1952-53), seguida d'avui amb 650.000 [4].
Després d'un període de boira en els anys seixanta, a causa de la propagació de la televisió a Itàlia, la revista va ser rellançada el 1966 i va tornar a ser el més venut a Itàlia, trencant diverses vegades un milió de còpies.
Des de principis dels setanta, la competència de les informacions setmanals (per exemple, l'Europeu, Panorama i L'Espresso), va portar a una crisi progressiva, però imparable de còpies. No serveix per a res per canviar la primera pàgina (Guglielmo Zucconi Director), renunciant per sempre les portades dissenyades per prendre la fotografia, igual que altres populars setmanals.
Després de diversos intents de rellançament dels anys setanta i vuitanta (un d'ells està sota la direcció de Maurizio Costanzo) diumenge El Correo el 1989, finalment va tancar les seves portes per a la presa de RCS Mediagroup editor d'esdevenir una nova crònica setmanal de negre i rosa anomenat Vista, que poc o res a veure amb la història i la tradició de la Domenica del Corriere.
Els últims cinc eren directors de Domenica del Corriere Maurizio Costanzo, Pablo Mosca, Antoni Terzi, Magnaschi Pierluigi i finalment Minerbi Marcello, que més tard va esdevenir el primer director de Visa.
Avui en dia, les còpies antigues de la revista, amb portada d'Achille Beltrame i després Walter Molí, sovint es venen en els mercats i en Internet.
Un trosset de la pel.lícula sobre la vida de Thomas Alva Edison protagonitzada per Spencer Tracy (1940) en el que es veu com per primera vegada, l´any 1880, dona llum a un carrer de Nova York.
