EL MEU AVI I LA PASSIÓ D´ESPARREGUERA JUDAS N'ERA

Fent de pastisser i seguint la tradició  familiar a la seva pastisseria del carrer Gran nº 3, ca l' Ignasi Simó. Any 1930.- La petitona és la meva mare. Cap els anys 50´s es canvià el nom per La Lionesa. Ell em confesà moltes vegades que li hagués agradat ser impressor i remenar llibres.-

Cap els anys quaranta amb el seu fill Ignasi.

Fulletó publicitari en forma d'auca, segurament de principis de segle XX, de la pastisseria del meu avi, així com dels famosos "pinyonats" que s' oferien per La Passió.

Una feina d´equip: els seus companys. No voldria començar d´una altre manera.

Els homes d´esquerra a dreta: Remí Reynés Pere Franch, Joan Forns, Ricard Reynés, ?, Francesc Subirana, Pere Jorba, Ramón Torruella i Miquel Mas.

De les dones tenim: Olimpia Garcia, Isabel Hipólito,..Rajadell, Carme Pitarch, Agnés Casalta (la madre guapa), Emilia Abeya, Maria Moragas, Rosita Estruch i Nuri Joanpera.-



















Ermengol Ventura Reynés

13-4-1895/18-1-79

Armengol, Ermengol, Hermenegildo com ell signava en el carnet d´identitat, però tothom l´anomenava Tildu, fou vocal del Consell Directiu del Patronat, director escènic (1928, 1935-36, 1943-1949), vicedirector (1950-56), "Joan" (1920), "Zebedeu", "Herodes" (1950-55) de la Passió. L´any 1949 el substituí en Andreu Badia en la tasca de director, però com veieu el Tildu restava encara al peu del canó.

A la bibliografia del llibre"La Passió d´Esparreguera" de A. Sabanés de Balagué, Editorial Barcino. 1957 i figura l´article Hermenegildo Ventura, "La Passió d´Esparreguera vista por su director, El Correo Catalán", abril 1946, escrit per Josep Maria Bayona. Dit article no el tinc ni

l´he pogut llegir mai. Si alguna ánima caritativa el tingués, agrairia moltísim m´ho digués.- Pijus.-

Els seus pares:

                                     DOLORS REYNÉS BALCELLS
IGNASI VENTURA SIMO

Recordatori de la primera comunió del Tildu. Any 1908.

El primer de l´esquerra és en Tildu i el tercer i el quart de la dreta són els seus germans Lluís Ventura i Ignasi Ventura. Any 1902.-

Al costat del dimoni amb els Pastorets del
Patronat l´any 1914.-

En Tildu amb un grup d'amics no sabem quin any. Anaven d´excursió ? 

El trobem assegut , el primer de la dreta.

Amb ex-directors i ex-actors de la

Passió. Any 1956.-

Amb tota la companyia

Representant Felipe Derblay a l´Ateneu l´any 1.942, el primer de la dreta, amb 
perruca, és el Tildu.-

Cartell del Judas (1952)

A Terrassa, mala raça,
la meitat en són jueus;
a Esparreguera en són dimonis
i a Olesa bona gent.
(Follia nº 22)

A Terrassa bona raça,
quasi tots són bona gent,
a Olesa són dimonis,
i a Esparreguera jueus. 


 (Follia nº 23)

A Terrassa mala raça.
a Sabadell mala pell,
els d´Olesa en són dimonis
i a Esparreguera bona gent.
(Follia nº 24)

De la pastisseria La Lionesa de Manresa .- Anys 50´s. 

El Manel Sala Azuara (tercer per la dreta)  havia aprés l'ofici de pastisser a l'obrador del Tildu aquí a la Lionesa d'Esparreguera.- La cara del Manel i la meva avia són un poema. El meu avi intentant veure que passa, que no arriba el dinar. 

Entre d' altres: Ramón Graells,Rosita Navarro,Joan Vives, Josep Ninou, Pere Vendrell, Lluis Millaret,Antoni Mach,Pere Cuscó, Miquel Mas,Ramón Ramón,Pau Bros,Demetri Perez, Sr. Emilio. Lila, Peret Solé, Romagosa,Joan Roig, Maria de cal Gerrer, Armando Matas, Ermengol Ventura,Rosa Moragas i Joan Forns

Cel.lebrant l´exit de la pel.licula amb Antonio Vilar just darrera del Tildu.





El llanero solitario, li diu en Pere Jorba al revers de la foto que li va fer en una de les seves sortides.-

Amb Antonio Vilar i els seus companys durant la filmació de " El Judas" de Ignacio F. Iquino (1952)

"viure de forma que la nostra presència no es noti però que la nostra absència sigui sentida."

Sense comentaris. Només cal llegir les dedicatories que li fan els seus amics de viatge, aixó és:

L´avi Tildu i la Siseta (Narcisa Ferran i Cors), la meva avia materna , en la comunió del Salvador de Can Fontimarch.-

Retalls de la pel.licula del Judas on hi surt en Tildu.-

Tros de pel.licula familiar en 8 mm on hi surt l´avi Tildu el maig del 1978 en el restaurant de la masia de Can Rial, el que menja els macarrons i mira malamente és el meu germà Marc Matalonga, tenia quasi cinc anys.-

TENIA RAÓ EN XESCO BOIX ?

XESCO BOIX I MASRAMON 1946-1984:

S´ha escrit tant d´en Xesco Boix per companys i crítics que el coneixien bé que jo poca cosa puc dir. Els blocaires en van plens, fa poc es van fer els 25 anys de la seva mort i a la revista SONS hi ha un article dedicat a ell per sucar-hi pa titulat "Xesco Boix, un cant il.luminador". Només proclamar la meva sorpresa al constatar com un artista com ell considerat minoritari , mediaticament parlant, conserva tanta popularitat a casa nostra i aixó només s´explica amb la mitificació que ha sofert el personatge i perqué els valors que ens va donar en Xesco Boix no moriran mai, és més, el seu estil de vida de viatger encuriosit sempre disposat a aprendre s´adiu amb el caracter català i amb els nostres pòtols mistics.-












Deia en Xesco:

"Si els diaris i les televisions no són nostres,doncs que ho siguin els carrers i les festes majors"

"Per mi una cançó és com una manera de víure, esponja el cor i ajuda a estimar "
" Em fa por la gent gran, prefereixo els nens"

Tenia raó en Xesco?

Cap on anem tots nosaltres, quina societat estem construïm per els nostres fills i quins valors els hi estem trasapassant ?.

Moltes coses d´aquestes no li devien agradar a Xesco Boix perqué decidís quedarse al costat dels infants.
Només un consell, per molt que passin els anys conserveu un xic d´aquest esperit que el malaurat Xesco Boix tenia i que et transporta a l´época en que eres completament feliç.- Pijus

Aquestes cançons pertanyen al disc "Rondalla va, mentida explico" que no es trobava enlloc més ni a la la mula fins ara que jo li penjat. Aquí les teniu tretes d´un cassette antic.-









"La que he triat avui fou escrita per Pete Seeger a l’any 1958 quan va ficar música a un fragment del Llibre d’Eclesiastès afegint només la frase repetida de fons, Turn turn turn (girar ...), i al final, I swear it’s not too late (juro que no és massa tard) després de la frase que diu hi ha temps per a la pau. No he llegit aquesta obra (suposo que es pot considerar una col•lecció de contes, més que una novel•la) però em diuen que està prou bé, sobretot la primera part que conté més acció!

Bromes apart, alguns creuen que el Llibre d’Eclesiastès i, per tant, la lletra original de la cançó, va ser escrit pel rei Solomon fa casi 3000 anys; per tant potser és la cançó de pop més antiga del món?

Com és habitual, hi ha hagut diverses versions de Turn Turn Turn (Seeger, Solomon?) però potser la més famosa és la dels The Byrds, de l’any 1965. The Byrds van tenir diferents line-ups però l’original va ser format per Roger McGuinn, Chris Hillman, Gene Clark, Michael Clarke, i David Crosby, tots ells amb biografies professionals i personals impressionants. Entre els grans músics que després formarien part del grup, també val la pena destacar al mític Gram Parsons." (Brian Cutts)

Com veieu en Xesco Boix era admirador i amic personal de Pete Seeger fins el punt que va adaptar el "turn, turn, turn" de Seeger a la seva versió catalana "cada cosa te el seu temps" que per a mi esta, salvant distàncies, molt ben aconseguida.-

Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.


A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.


Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.

Lluís. M. Panyella.