Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....
Arturo Kemchs Dávila (1958) és caricaturista i historietista, que ha publicat els seus dibuixos en incomptables mitjans.
Sis vegades ha obtingut el Premi Nacional de Periodisme; ha estat editor de les publicacions Lapiztola, Lapiztola llatinoamericana, Verde, Chocarreros i Humoris Causa.
La Fundació Art Down Mèxic, A.C. va ser creada per Arturo Kemchs Dávila el 26 d'octubre del 2010
Originari de la Ciutat de Mèxic, Kemchs es va unir a un grup que carregava contra el rectorat de la Universitat, on estudiava la preparatòria. Era l'any 1975 i dibuixava les vinyetes dels fulletons que repartien. Un dia el van avisar des de la Direcció per preguntar-li si era ell qui dibuixava aquests volants. En aquell moment es va sentir perdut, però per a la seva sorpresa li van sol·licitar que il·lustrés les carreres per a la Gaseta de la UNAM. S'hi va dedicar durant sis mesos.
En finalitzar la preparatòria va publicar per primera vegada, també va exposar i va rebre el seu primer salari com a dibuixant. La seva primera caricatura la va publicar a la Gaseta de la UNAM, d'on es va graduar com a Llicenciat en Administració de Recursos Humans.
La influència de Quino i les seves reflexions mafaldianes, és present en Arturo Kemchs. La crítica social envoltada de certa ingenuïtat es veu també a la seva obra gràfica.
Els dibuixos de Kemchs tenen un segell propi, per la qual cosa el 1994 la revista nord-americana “Witty World” el va incloure entre els millors caricaturistes del món, i 11 anys més tard Rius el va registrar al seu llibre sobre els 50 millors caricaturistes en la història de Mèxic.
Rius mateix va assenyalar en alguna entrevista: “Les caricatures de Kemchs sempre m'han agradat per una raó: fa servir l'humor i la ironia, i ho fa amb una no sé si premeditada ingenuïtat. Més que ingenuïtat, diria que amb una tendresa difícil de trobar en altres caricaturistes… veure els seus monos (dibuixos) em produeix una sensació estranya, molt llunyana a l'odi i el coratge”.
Caricatures de caire polític:
Les seves caricatures han aparegut en publicacions com “La Garrapata”, “Rayas”, “Razones” i “Siempre!”, entre d'altres.
Hi va haver un temps en què el treball del caricaturista, que col·labora actualment per al diari “El Universal”, va arribar a aparèixer a la pàgina editorial de cinc diaris nacionals alhora.
Va ser president de la Societat Mexicana de caricaturistes i director del Museu de la Caricatura. Actualment presideix l'agrupació llatinoamericana de caricaturistes UNIHG. Avui dia el seu treball és conegut i apreciat a diferents parts del món. A més del seu cartró per a “L'Universal”, dirigeix la Fundació Art Down Mèxic, on ensenya a pintar joves amb síndrome de Down.
Amparo lapidario
Candidato independiente
Contenido
Hablando de transparencia
Navegación incierta
Caricatures socials:
Artesanía griega
Afectados
Choque de meteorólogos
Las manchas de la vida
La mala educación
Material de trabajo
Todos coludos o...
Compromís amb el problema dels cartels de la droga:
La llave del Chapo
Redes de corrupción
Túnel
Compromís amb la llibertat sexual amb certes dosis de misoginia.-
Autor de més de 35 llibres, com “Mujeres para la equidad”, “El mejor amigo del hombre: la història del condón”, i “El sexo mandamiento”, entre d'altres. Ha obtingut diversos reconeixements nacionals i internacionals. El llibre més recent és “Covid 19, del humor a la reflexión”.
Creuada gràfica col·lectiva contra Trump:
"Trump jurant la Constitució" de Kemchs.-
Era perillós posar-se contra Trump en aquella època.-
Contraportada de "El sexo mandamiento" on Kemchs ens descriu el seu particular Curri·culum prestae.-
"Moneros" és com s'anomenen els caricaturistes a Mèxic.-
"Deixem-ho clar abans de començar. L'humor català sempre ha estat molt més a prop del subtil i irònic humor anglès que del directe i evident humor castellà. Dient-ho altrament, als catalans ens agrada un tipus d'humor que faci pensar, encara que només sigui una mica; que tingui cert enginy i que, si és possible, ens sorprengui. La gran tradició humorística que ha donat la nostra terra així ho demostra." (Lluís Solà i Dachs )
I és així, l'humor que desprenien les lletres de les cançons de Huapachà Combo denotavan comicitat però també intel·ligència, pensem que Miquel Mallafré va ser professor d'història durant 38 anys. Amb humor intel·ligent es pot fer riure però també es pot fer moure certes neurones que avui dia están adormides. Quan penso en les pel·lícules de Torrente......
"Amb gent com Manel o Els Amics de les Arts, és per dir "pleguem", igual que el rock català. I abans hi havia cantants del règim català com el Raimon, la Marina Rossell o la Maria del Mar Bonet i d'altres que vam obrir camí per un altre lloc; ara a la música li falta sang. Però a mi sempre em quedarà el jazz." (Miquel Mallafré)
Huapachà Combo és un grup terrassenc que neix el 1977 com a trio d'humor absurd, molt influït pels argentins Les Luthiers, i que aviat esdevé una orquestra de ball especialitzada en temes paròdics i humorístics i en muntatges escènics informals. (1)
Tot i que la seva llengua vehicular és majoritàriament la castellana, ja en el seu primer disc (Alta sociedad, 1981) incorporen algun tema en català ("Guaracha huapachà"). Dues de les cançons del seu segon LP (Que borde era mi valle, 1982) apareixen en castellà dins de l'àlbum, però són publicades alhora en català en un single. (2)
Després de dos discos més en castellà, enregistren, l'any 1989, un primer i únic àlbum íntegrament en català (En cap cap… cap). L'aparició d'aquest disc coincideix amb la marxa del grup del seu carismàtic vocalista, Miquel Mallafré. (3)
"Su eclecticismo es bastante extenso, y pronto se convierte en una orquesta de baile especializada en temas paródicos y humorísticos, y en montajes escénicos desenfadados y bastante potentes. Una orquesta que tenía una visión lúdica de la música y en la que las debilidades presupuestarias se suplían con un humor casero. La aparición de Huapachá Combo se enmarca en la recuperación de los conjuntos orquestales que, al lado de una recreación afectiva y paródica de temas populares y consagrados, proponen una imagen distinta de este tipo de grupos." (4)
"Huapachá Combo no se limitaba a hilvanar la emisión de una serie de gags, sino que proponía un juego de complicidad con el público espectador. A veces tenían la sensación de ser un grupo marginal. Cuidaban, y mucho, la presencia en el escenario: vestuario, trajes, luces, sonido. Pero sobre todo tenían muy presente una máxima: “En un escenario se puede hacer de todo, menos el ridículo”. (5)
Quimet Carreras, Jordi Roura (presentador de Club Trébol), Irene Moreno (tècnica de RNE) i Miquel Mallafré a l'estudi de Ràdio 4 , el dia 18 de desembre de 2013, enregistrant Club Trébol.
“Alta Sociedad” (Belter, 1981) supuso el éxito inmediato del grupo. La canción “Niña” escaló los primeros puestos de las listas de éxitos nacionales, tanto, que se propuso al grupo representar a España en el festival de Eurovisión, propuesta que Huapachá rechazó al no permitirles utilizar su lenguaje irreverente (muchos años más tarde sí permitiría el festival presentar propuestas descabelladas como la de “Chikiliquatre”). (6)
"Por entonces la formación del combo era la siguiente: Miquel Mallafré (Voz principal y show-man), Quim Carreras (Guitarra y voz eventual), Joan Casas (Saxo y voz eventual), Enric –Ricky- Coll (Bajo y voz eventual), Xavier Llandrich (Teclados), Víctor González (Trombón), Benet Palet (Trompeta) y Manel Tortajada (Batería)." (7)
"Su segundo disco: “Que Borde Era mi Valle” (Belter, 1982) se grabó con la misma formación que el anterior. Venía apoyado por una obra de teatro, si se le puede llamar así, del mismo nombre. La banda no se sintió demasiado a gusto en ese formato. Eso de ver al público sentado en una platea en vez de bailando desmadrados, desmotivaba al grupo."(8)
"La mítica orquestra terrassenca dels anys 80, els Huapachà Combo, torna als escenaris amb els seus èxits de sempre. Les ànimes del grup, Quimet Carreras i Miquel Mallafré, formen part del projecte, «Orquestres per la Llibertat», estrenat en el passat Festival Barnasants. Un espectacle del qual també hi participen els principals líders de les formacions de La Salseta del Poble Sec i de l’Orquestra Plateria."(9)
"L’espectacle que recupera els principals èxits de les tres bandes es podria veure a la pròxima Festa Major de Terrassa. A l’escenari els Huapachà estan acompanyats per Salvador Escribà de la Salseta del Poble Sec i Manel Joseph i Eva Gomariz de la Plateria. En total una banda de 13 persones que toquen èxits de vendes com l’Home dibuixat, Pedro Navaja o Niña."(10)
"Orquestres per la llibertat» vol ser un homenatge a les formacions sorgides a la Transició. Una música que ha fet ballar a diverses generacions recuperant les festes populars. La directora de cinema Mireia Ros n’està fent un documental encara sense data per estrenar."(11)
Ara què està tan de moda els pets a tik tok, Huapachà Combo els hi va dedicar una cançó amb una lletra intel·ligent, comica i gens barroera.
"A Club Trébol conversem amb Quimet Carreras i Miquel Mallafré, dos dels tres creadors del grup Huapachá Combo. Juntament amb Francesc Tudó (mort l'any 2012), van començar a Terrassa una experiència que va marcar una època des de mitjans dels anys 70 fins el 2002, en que decideixen acabar." (12)
"Les portades dels seus primers discos i els decorats de les actuacions estaven realitzats pels prestigiosos escenògrafs Germans Castells de Cardedeu."(13)
