Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

diumenge, 5 de maig del 2019

J.M. TAMBURINI I DALMAU (1856-1932) UN PINTOR OBLIDAT


" NENES I FLORS" (1901)

"El 1895 Barcelona havia viscut, des del punt de vista artístic, una revolució: la que havien portat de París Casas i Rusiñol, que no era ben bé la de l'impressionisme, sinó "la dels grisos", i que era anomenada així. La pintura, fins aleshores, era vista i considerada a través dels museus, i els colors que hi dominaven eren els marrons (aixocolatats), els ocres (recremats), els verds foscos... Casas i Rusiñol, aleshores a la flor de l'edat, representaven la renovació, enfront de les "patums" de la penya de can parés, formada per Modest Urgell, Brull, Masriera, Tamburini..." (1)




Josep Maria Tamburini i Dalmau (Barcelona, 4 de desembre de 1856 - Barcelona, 1932) fou un pintor i crític d'art català. Fill de Celestí Tamburini i Valls natural de Barcelona i d'ofici plater, i Ramona Dalmau i Capdevila.Va estudiar a l'Escola de Llotja amb Antoni Caba a Barcelona, a París amb Léon Bonnat i a Roma i Nàpols, on va entrar en contacte amb Domenico Morelli o Gioacchino Toma.

De nou a Barcelona, va publicar diversos articles, crítiques i dibuixos a La Vanguardia i a L'Avenç, sense deixar de presentar quadres a la Sala Parés.

Es dedicà inicialment a la pintura històrica, amb obres com El comte d'Urgell apresat per la gent de Ferran d'Antequera, de 1891, però va anar allunyant-se del realisme acadèmic i orientant-se cap al simbolisme i els prerafaelites, dotant a les seves obres d'un aire literari, en obres com Harmonies del bosc de 1896.
Va exposar en diverses ocasions a les Exposicions Nacionals de Belles Arts que es feien a Madrid i fou vocal de la Junta de Museus i professor de l'Escola de la Llotja, així com un dels cofundadors de la Societat Artística i Literària de Catalunya, el 1900.
També va col·laborar en diverses revistes com Àlbum de Salín, Iris, Ilustració Catalana, La Ilustración Artística i Hojas Selectas.

A Catalunya es pot trobar obra seva al MNAC, a la Galeria de Catalans Il·lustres, i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, entre d'altres. ( Wikipèdia)

Blog de Anagloria Tamburini  on podreu saber molt més de la vida del nostre pintor.







"(...) Josep Mª Tamburini (1856-1932), adoptà, d'ençà de l'any 1894, una temàtica sinbolista amb dones i fades, al.legories inconcretes, embolcallades de somieg, que emmarca en un paisatge birós i sovint aquàtic, com la seva Ofèlia (1894), o bé en un paisatge forestal (Harmonies del bosc 1896). L'oli "Les flors del mal" (1907) demostra la seva relació amb l' Art Nouveau. Tamburini creà un tipus de figura femenina una mica obsessiu, que relaciona amb els núvols i l' aigua, element també femení, en unes composicions inconcretes, el misteri de les quals resideix essencialment en la pràctica boirosa, plena de matisos que li permet el pastel, una de les tècniques que prefereix." (2)








Ofèlia (1894)







"Flors del Mal" (1907)

Tema inspirat en l'obra homònima de Charles Baudelaire (1857)











"(...) Tamburini, sens dubte, seria considerat per tothom com un pintor del juste-milieu, un moderat que, veient amb simpatia bona part dels camins oberts pels més innovadors, els utilitza només en part, amb mesura.Va ser un pintor discret, en el sentit més genuí de la paraula; un pintor poc amant de fer soroll malgrat la seva evident vàlua." (3) 







Misticisme (1906)


"(...) També sorprèn que, essent com era un pintor de sòlida formació acadèmica, a qui s'havia reconegut la seva categoria en ser elegit el 1902 membre numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts barcelonina, no hagués estat mai premiat amb medalla d' or a cap de les nombroses exposicions oficials a les quals va concórrer." (4)






"(...) Tamburini, artista dotat de qualitats considerables i amb un domini de l' ofici, arriba a fer seu un llenguatge gairebé personal, inconfusible, marcat pels corrents en voga que van del realisme academicista i del postfortunyisme de Barcelona, París i Roma, al simbolisme i al pre-rafaelitisme procedents de França i Anglaterra, dos components importantíssims per al desenvolupament del modernisme." (5)






Pastophorus (1881)


"(...)  la pintura de Tamburini, on s'ajusta millor, tot i superant variants i diferències de primera època, és en el corrent idealista, amb tota la càrrega simbòlica i literària capaç d' evocar un món amable i artificial i que pot tendir al melodrama, peculiaritats ben pròpies de la mentalitat decimonònica, encara que en la seva circumstància vingui a significar un pas endavant. De totes maneres, aquell pas endevant, desenvolupat en ple modernisme, quedarà inalterable, amb el pas dels anys, totalment aliè a les novetats i als canvis estilístics posteriors, recoltzant-se  en la barrera moral de la Societat Artística i  Literària. " (6)



El Petó (1893)













L' Anunciació (1894)











Nineta (1903)









Mefistòfil (1885/1890)








Una Màscara (1890)





Conte Blau (1898)







Ànecs al riu (1900)








Treball interromput (1901)




L' Anunciació (1904)




Bust de noia ( no datat)











"Parisién" (no datat)










Papeles Roca para fumar (1901)












Fiestas de Barcelona (1907)

















Les Tres Gràcies (1914)






















Retrat de Caïta Tamburini (no datat)









Al marge del camí (1912)












Dama en rosa i blau (1910)


















Damisel.la (1912/1914)












La casa dels Segimón (1916/1918)








"Noia enamorada" (1917/1918)











Noia amb capell (1918)









Paisatge (1921)











Retrat de Joana Palà (1920)

Cunyada del pintor










Retrat de Santiago Tamburini (1925)

Nebot del pintor










"Can Xicalla" (1925/1928) 










Retrat de Pere A. Tamburini (1929)

Nebot del pintor








Figura en paisatge (1920)








Retrat de Marià Tamburini (1928/1930)

Germà del pintor







La Bruixa (1898)









Noia a la vora de l'estany (1903)







































Portada de la revista "Album Salón" (1898)









Comte d' Urgell 






















Hivern (1881)









Dona parisina 











Noia jove 








"Nenes i flors" (1901)





La fugida a Egipte (1910/1911)









Florejant (1903)







A la vora de l'estany (1903)








Harmonies del bosc (1896)
























Fonts: 

(1) "Picasso i els seus amics catalans" de Josep Palau i Fabre (pàg 31)

(2) "Art de Catalunya" vol. 9 (pàg 215)

(3-6) " J.M. Tamburini de Jaume Soler (pàg 11-18)






























dissabte, 20 d’abril del 2019

ELS BORREGOS DE SANTA TERESA DE MA MARE


Recordo, que ma mare, ens feia ,de tant en tant, aquests  "borregos de Santa Teresa", exactament com explica, Jaume Fàbrega, en la seva recepta.

Com a filla, neta i besneta de pastissers, es feia portar, pel meu pare, de l' obrador de la pastisseria "La Lionesa" una bona pila de borregos, ja fets, cuits i cruixents. Així s'estalviava el procés de tallar el pa, a part de que el mateix borrego, molt més elaborat, i dolç, de per sí, amb la matafaluga incorporada, li donaven als seus postres un plus extra força considerable.





Aquests borregos convertits amb torradetes de Santa Teresa, realment eren deliciosos i sempre que me'n recordo, penso,evidentment, en ma mare. 





Borregos de Cardedeu
Els borregos de Cardedeu són una especialitat dolça arrelada a aquesta localitat, documentada l'any 1770 a la vila, tot i que també se n'elaboraven en altres indrets de les comarques barcelonines. Des d'un principi, eren unes pastes que es feien a les fleques.

En la recepta dels borregos hi intervenen: farina, sucre, mantega, llevat, oli, sal, ous i matafaluga (o aiguardent). Un cop treballada la pasta, es fan unes barres primes i llargues i es col·loquen en una llauna untada d'oli, es tapen amb un drap i es deixen reposar en un lloc calent fins que hagin duplicat la grandària. Aleshores se'ls passa un pinzellet xopat d'aigua i oli, i es fiquen al forn fins que queden daurats. Quan són freds es tallen a trossos d'uns dos centimetres de gruix i es tornen a ficar al forn fins que siguin rossos i durs. En ser durs, se solen menjar sucats amb llet o vi dolç per postres, per berenar o per esmorzar.




Ingredinets per fer les torradetes de Santa Teresa segons Fàbrega:

"Pa de barra(o llonguet) del dia abans, llet, canyella de canó, pela de llimona, ou, sucre i oli."

" Talleu les llesquetes de la barreta no massa gruixudes, de no gaire més d'un centímetre. La llet la feu bullir en un ansat amb el canó de canyella i hi poseu la pela de llimona. Es fa refredar una mica i se suquen les llesques en aquest líquid aromàtic. Passeu-les per ou batut i fregiu-les amb força oli d'oliva, ben roent. Col.loqueu-les en una plata i empolseu-les bé amb sucre. Es poden menjar fredes o calentes."







"Les torradetes de Santa Teresa constitueixen unes postres de paella conegudes i practicades arreu a nivell familiar. El nom que utilitzem és procedent de la regió de Girona. S'anomenen coquetes a a la Cerdanya."




"Es tracta, fonamentalment, de reciclar pa i pastes diverses: a Olot, per exemple, solen utilitzar llesques del seu típic tortell de pa; a Castelló de la Plana, com en la recepta  al.ludida, són les llesques amb ou i de papa, a Eivissa el pa de la reina i, arreu d' Espanya, les torrijas, tan populars, per exemple, a Madrid."


" A Andalusia, les acompanyen amb un xarop de vi. A Mallorca, on aquestes torradetes s' anomenen també pa amb quema (crema), solen portar força ou i, com sol ser freqüent a les Illes, es fregeixen amb llard o amb oli i s'empolsen amb sucre i canyella. 
A Menorca  són sopes de partera, i al Baix Ebre sopes de Santa Teresa."











Les torradetes de Santa Teresa ens les descriu el gran mestre Jaume Fàbrega en la seva obra "La Cuina Catalana" vol.VI. del que extrec els petits fragments que veieu.


"Un plat fàcil i que constitueix la delícia dels infants, i també dels grans, i que amb el seu nom seràfic suggereix les dolces disbauxes del monacat."





Una bona ratafia va bé per engolir aquests dolços típics de Setmana Santa.

































BERNIE TAUPIN,EL COMPANY NECESSARI





Abans no s'estreni la pel.lícula "Rocketman", cal saber moltes coses sobre Sir Elton John i aquesta entrada intenta esbrinar, humilment, algunes. 

A part d'oferir-vos en primera línea, el millor disc, per a mí d'aquest gran músic, que va omplir moltíssimes estones de la meva època de pòtol místic.










Madman Across the Water va ser el quart àlbum d'estudi publicat per Sir Elton John . El 1971 van tenir quatre àlbums alhora entre els deu primers de les llistes dels Estats Units, quelcom que no passava des dels Beatles. Conté nou temes, cadascun compost i interpretat per John i amb lletres escrites pel company de composició Bernie Taupin igual que el seu material anterior.





 Igual que tots els altres àlbums d’estudi de John en aquell moment,  a Madman van aparèixer  la banda de gira de John, que consistia en el baixista Dee Murray i el percussionista Nigel Olsson en una sola cançó, a causa de la manca de fe del productor Gus Dudgeon en el grup per a enregistraments d’estudi. . En lloc d'això, la majoria de les pistes van ser reforçades per reproductors d'estudi i arranjaments de cordes realitzats per Paul Buckmaster . Davey Johnstone , que anteriorment havia treballat amb Dudgeon formant part de Magna Carta , també es va exercir com a guitarrista principal.  Murray i Olsson  que serien més endavant inclosos en l'àlbums successius de John, Honky Château  Més tard, com a membre del grup, el percussionista Ray Cooper,fa la seva primera aparició amb aquest àlbum. 






















Aquest va ser el darrer àlbum de John que es va gravar al Trident Studios de Londres, encara que els discs posteriors serien remesclats o superposats a Trident. Caleb Quaye i Roger Pope no tornaran a treballar amb John fins a Rock of the Westies el 1975, després de la sortida de Murray i Olsson de la banda.







Aquest va ser l'àlbum de John menys reeixit en el Regne Unit des del seu debut, només aconseguint el # 41. Als EUA, Madman Across the Water va aconseguir aconseguir el lloc # 8 a principis de 1972 en el Billboard 200 i va ser certificat d'or en 1972. Més tard va ser certificat platí el 1993 i 2 vegades platí a 1998.
Desmentint els rumors que la lírica de la cançó es referia al llavors president dels Estats Units, Richard Nixon , Bernie Taupin va dir això:

"Als anys setanta, quan es deia que "Madman Across the Water" parlava de Richard Nixon, vaig pensar que això era genial. Mai no podria haver pensat en això. "








Elton va dir una vegada de Bernie: “Vivíem a l'apartament dels meus pares al nord de Londres.Es va convertir en el germà que mai no havia tingut. M'encanta Bernie, no d'una manera carnal, sinó de la manera més emocional i bonica"











Bernie Taupin és un lletrista, poeta i cantant anglès.

És més conegut per la seva associació a llarg termini amb Elton John, escrivint les lletres de la majoria de les seves cançons. 

El 1967, Bernie va respondre a un anunci del musical britànic New Musical Express de Liberty Records, una empresa que necessitava nous compositors. Al mateix temps, Elton va respondre al mateix anunci i els dos es van reunir.
Elton li va dir a l'home que hi havia darrere del taulell que no sabia escriure lletres, de manera que l'home li va lliurar un sobre tancat amb una pila de papers amb poemes de Bernie Taupin.









Entre les cançons, Bernie ha escrit les lletres de "Candle in the Wind", "Your Song", "Goodbye Yellow Brick Road" i "Rocket Man".





















































Amb una associació musical que abasta 50 anys - produint més de 30 àlbums d’or i platí i una muntanya d’èxits -, el compositor Bernie Taupin admet que la seva relació amb Elton John és més semblant a un matrimoni. Tot i que afegeix: "Probablement tinguem menys arguments que la majoria".


Pot semblar increïble, però Taupin, que s'ha casat quatre vegades, diu que ell i el notòriament tempestuós Elton mai no han tingut una crisis important.

En canvi, s'han complementat en silenci durant més de mig segle, des que es van conèixer a Londres el 1967. Taupin tenia 17 anys i Elton (llavors Reg Dwight) 20. Elton va admetre que podia escriure melodies però no les lletres, mentre que Taupin només podia escriure paraules. Ho van remarcar els dos, quan que es van conèixer.Era com un germà gran.


Elton i Taupin van viure i van treballar junts a finals dels anys seixanta, compartint el pis de Linda Woodrow que es va comprometre amb Elton, abans de sortir com a gai. "Evidentment, va ser un desajust total", recorda Taupin. De fet, estava tan confós i deprimit , que, una tarda, vaig tornar a casa per trobar-me a Elton en la cuina del pis amb el cap al forn intentant suïcidar-se, encara que, com va assenyalar Taupin més tard, "només havia possat el gas al mínim,  havia deixat la finestra oberta i fins i tot havia pensat en prendre un coixí per recolzar-se.

Després de trencar amb Woodrow, Elton va tornar a casa de la seva mare a Pinner, prenent Taupin amb ell. Aquí es va forjar la seva veritable col·laboració.















Fins i tot llavors, mai no es van asseure i van treballar junts. Taupin treballaria les lletres i les lliuraria a Elton, que després crearia la cançó. És un sistema al qual s'han agafat, encara que Taupin afegeix: "Hi ha un munt de discussions. El visitava i teniem trucades freqüents. Tots dos preferim treballar de manera solitària.






El seu èxit, diu Taupin, va ser gradual i, tot i que no va fer al·lusions als luxes, "va entrar en problemes". Tenia un afecte per al vodka, i la cocaïna. Després del seu primer matrimoni, va entrar en una clínica a Acapulco per netejar-se.


Els seus respectius excessos van veure Taupin i Elton separar-se després de l'àlbum de 1976 Blue Moves, però uns anys més tard tornaven a treballar junts. El 1983 van llançar l'àlbum de venda de platí Too Low For Zero, que va generar el hit  I Still Standing.







Taupin diu que ell i Elton han parlat d'un altre àlbum el proper any. L’any vinent també es farà el llançament de la pel·lícula "Rocketman", un biopic-fantasia de fantasia amb Taron Egerton com Elton i Jamie Bell interpretant al  diminut Taupin.


Potser que sigui un dels compositors més reeixits del pop, però Taupin diu: 
"Els compositors són persones que s'asseuen a les habitacions tot el dia i suen la sang tractant d'escriure cançons. No faig això. Només escric quan arriba el moment.














Bernie Taupin va néixer el 25 de maig de 1950. Va celebrar el seu 68è aniversari el 2018.

Va néixer en una granja situada entre el poble d'Anwick i la ciutat de Sleaford, a la part sud del Lincolnshire.

D'ascendència francesa, el seu pare es va educar a Dijon i va ser emprat com a granger per una gran granja. La seva mare treballava com a mainadera, ja que havia viscut prèviament a Suïssa.
 Taupin s'ha casat quatre vegades.
Es va casar per primera vegada amb Maxine Feibelman entre 1971 i 1976, i després ambToni Lynn Russo (germana de l'actriu Rene Russo) entre 1979 i 1981, i després a Stephanie Haymes entre 1993 i 1998.
Des de 2004, ha estat casat amb Heather Kidd, amb qui té dues filles, Charley Indiana i Georgey Devon.
Bernie Taupin té un valor estimat de 53,2 milions de lliures esterlines (70 milions de dòlars), segons el valor de NetWire .





"El manuscrito con las  letras de Bernie Taupin se vendió en una subasta este fin de semana, con las letras originales de Taupin para "I've Seen That Movie Too" ($ 17,500), letras pintadas a mano de "Tiny Dancer" ($ 16,000) y las letras en funcionamiento. a "Candle in the Wind 1997" ($ 10,000) entre los artículos del lote que recibieron las ofertas más altas.

Bernie Taupin no es una persona sentimental. Durante las últimas cinco décadas, el letrista de Elton John había estado escribiendo letras en hojas de papel al azar y luego arrojando los manuscritos en un gran cofre de roble una vez que fueron revelados como demostraciones. Borradores originales de éxitos como "Don't Go Breaking My Heart" y "I'm Still Standing" descansaron al azar sobre maravillosas oscuridades como "Rotten Peaches" y "Talking Old Soldiers", y nunca, ni una vez, Taupin se molestó en buscar a través de su enorme colección para ver qué había sobrevivido y qué había caído a través de las grietas. "No sentía la necesidad de mantener la colección", dice. "Pasar por todo fue demasiado masivo como para considerarlo".

Taupin no retuvo muchas cosas de la casa de subastas, pero no pudo separarse de "Scarecrow", la primera canción que escribió con Elton. "Eso fue muy importante para mí", dice. "Mucho más para mí que cualquiera de los grandes éxitos.







Però el seu èxit més gran es va produir el 1997 amb el seu homenatge a la princesa Diana, Candle in the Wind, una reelaboració de la seva cançó original de 1974. "Sé que hi ha alguna cosa [en ella] sobre" la rosa d’Anglaterra ", diu Taupin, i crec que vaig tenir aquesta idea.Però no la coneixia ni la coneixeré. Ho vaig fer per a Elton, com amic.




Vela al vent 1997

Adéu rosa d'Anglaterra,
tant de bo floreixis en els nostres cors.
Eres l'elegància que es col·locava
allà on les vides estaven fetes miques.
Vas cridar al nostre país
i consolar als que patien.

Ara ja estàs en el cel
I els estels lletregen el teu nom
I em sembla que vas viure la teva vida
com una vela al vent,
sense apagar-se amb l'ocàs
quan començava a ploure

I els teus passos vindran a parar sempre aquí,
per els més verds turons d'Anglaterra.
La teva vela s'ha apagat molt abans
Però la teva llegenda mai no ho farà.

La bellesa que hem perdut,
aquests dies vans sense el teu somriure,
aquesta torxa que sempre portarem
per als nens d'or de la nostra nació.
I, encara que ho intentem,
la veritat ens fa plorar.
Totes les nostres paraules no poden expressar
l'alegria que ens brindàres durant anys.

I em sembla que vas viure la teva vida
com una vela al vent,
sense apagar amb l'ocàs
quan començava a ploure.

I els teus passos vindran a parar sempre aquí,
per els més verds turons d'Anglaterra.
La teva vela s'ha apagat molt abans
però la teva llegenda mai no ho farà.

Adéu rosa d'Anglaterra,
tant de bo floreixis en els nostres cors.
Eres l'elegància que es col·locava
allà on les vides estaven fetes miques.

Adéu rosa d'Anglaterra,
de part d'un país perdut sense el teu esperit,
que trobarà a faltar les ales de la teva compassió
molt més del que haguessis imaginat.

I em sembla que vas viure la teva vida
com una vela al vent,
sense apagar-se amb l'ocàs
quan començava a ploure.

I els teus passos vindran a parar sempre aquí,
per els més verds turons d'Anglaterra.
La teva vela s'ha apagat molt abans
Però la teva llegenda mai no ho farà.

(Lletres de Bernie Taupin)


Fonts:  Smooth Radio
               DailyMail
               Wikipèdia Britànica
               Revista Rolling Stone