Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

diumenge, 11 de desembre del 2016

ENDIMONIADES




Sabem que entre 1560 i 1670 van ser executades més de 3000 bruixes al sud d'Alemanya, que a Escòcia les execucions depassaren, en el periode 1590-1680, els 4000 casos, i que a la Lorena, una regió tradicionalment de frontera entre França i Alemanya van ser executades en només trenta anys (1576-1606) una xifra superior a les dues mil persones. (1)




La bibliografia sobre aquest tema és tan extensa que m' he dedicat a fer un resum, basat en dos casos importants succeïts en el convuls segle XVII i un en plé segle XX:

-El procés de Loudun a França.

-El de Logronyo per les bruixes de Zugarramurdi.

-Els endimoniats de la Balma (Morella) que sense ser un procés com els d' abans, ens demostra com aquest món fosc perdurà al llarg del temps, ben a prop nostre.

Faig un repàs, com no podia ser d'un altre manera, sobre els casos de bruixeria a Catalunya segons les notes d'Agustí Alcoberro.






No cal dir, les imatges ja ho diuen tot, la quantitat de procediments de tortura que la ment humana va ser capaç d' inventar.







Un acte de tortura en un tribunal de la Inquisició




Sant Trifó allibera a un endimoniat, segons aquesta miniatura atribuida a l'escola de Vittore Carpaccio.-



Frare dominic embruixat per una bruixa en una miniatura del segle XV.




Miniatura d'un manuscrit del XV: les tentacions d'un frare dominic.



El Diable amb les seves víctimes, detall d'un quadre flamenc del segle XVI.

Bruixes i bruixots abjuren de la creu en presència del dimoni.

Gravat del Compendium maleficarum, obra publicada a Milà el 1626.

Les temptacions de Sant Antoni, en aquest quadre de Civetta.






Detall del mateix quadre.




 Gravat alemany representant la crema de bruixes per la Inquisició.-







El foc purificador de les ànimes malignes.-






























El cas de les endimoniades de Loudun és probablement el més famós cas de possessió diabòlica col·lectiva que es coneix. Va tenir lloc el 1634 a la petita ciutat francesa de Loudun.
 Va afectar a les monges ursulines del convent de la localitat, suposadament fetillades pel pare Urbain Grandier, que va ser acusat de bruixeria, d'acord amb el testimoni de les endimoniades, i condemnat a morir a la foguera.





Situació de Loudun en el mapa de França.-

Urbain Grandier (1590-1634)

Les circumstàncies del judici i execució del Pare Grandier han atret l'atenció de diversos escriptors, com Alexandre Dumas (pare), Aldous Huxley i el dramaturg John Maire; compositors com Krzysztof Penderecki i Peter Maxwell Davies, així com l' historiador Jules Michelet i diversos becaris de bruixeria europea. 

Els comentaristes més moderns han conclòs que Grandier va ser la víctima d'una persecució políticament motivada dirigida pel potent Cardenal Richelieu.

Gravat on apareix la crema de Grandier a Loudun.




El tenia a casa, un dels primers, del Circulo. 

El vaig deixar i.......




El cas del procés de Loudun  traspassà les fronteres.



Pactes entre Grandier i els diables.-

Segons uns manuscrits trobats als arxius de Poitiers.


Oliver Reed (1938-1999) en un fotograma de ala pel.lícula de Ken Russell "The Devils" del 1971, basada en el procés de Loudun.



Altres fotogrames.







Fragment de la mateixa pel.lícula editat per mi que no es troba a Youtube. 





Les pobres monges endimoniades. De fet no els hi costava gaire,





Fotograma de la mateixa pel.lícula de Ken Russell.-




















Un altre fragment, editat per mi de la mateixa pel.lícula.






Aquesta pel.lícula de forts trets eròtics contribuí a una nova estètica amb un imaginari nou barreja d'erotisme i religió.









Vanessa Redgrave en el paper de sor Joana dels Angels.-



Les monges de Loudun comencen a experimentar els efectes del dimoni.

























Un altre dels grans processos inquisitorials  per endimoniats va ser per el cas de  les bruixes de Zugarramurdi. 




Convé remarcar que la cacera de bruixes va abastar igualment països catòlics i protestants, en alguns dels quals va arribar fins i tot a autèntics extrems. (2)


En el segle XVII, Reforma i Contrareforma van coincidir arreu, malgrat les seves múltiples diferències en una mateixa intolerància i un mateix fanatisme. (3)




El judici de les bruixes de Zugarramurdi del segle XVIIrepresenta l'intent més ambiciós emprès per la Inquisició espanyola d'acabar amb la bruixeria. El judici de les presumptes bruixes basques a Logronyo (La Rioja), que va començar el 1609 en un context de persecucions similars com les realitzades a Lapurdi per Pierre de Lancre,jutge de Burdeus, el mateix any, va ser gairebé possiblement l'esdeveniment d'aquest tipus més destacat de la història.  (4)






Hi va haver diveses acusacions i judicis secundaris, mentre que el procés principal es va centrar en els suposats aquelarres de Zugarramurdi i va ser el que va culminar amb un acte de fe i una sèrie de condemnes el novembre del 1610.
 Al final del procés prop de 7.000 casos havien estat examinats per la Inquisició. 
(5)






Catalunya no va ser una excepció a la regla tampoc.

L' historiador Joan Reglà va avançar, pel que fa a Catalunya, la xifra de 400 execucions en els primers anys del segle XVII.-




Es fa dificil de dir el nombre de processos degut a que l'estudi seriós de la bruixeria a casa nostra és relativament recent:_ Antoni Pladevall "Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII" ,1974, i  també perquè els protagonistes d'aquesta repressió no van ser els tribunals reials o de la Inquisició, sinó els tribunals senyorials o locals, i això fa que molta d' aquesta documentació s'hagi perdut irremissiblement.





Va ser entre 1618 i 1622 quan la repressió va assolir la seva màxima extensió geogràfica. A la comarca d' Osona van ser penjades, que sapiguem, més de trenta bruixes. Destaca el cas de Viladrau, on van ser executades catorze dones. Juntament amb elles, cal esmentar més de sis al Lluçanès, quatre a Taradell, quatre a Seva i el Brull, tres a Rupit i una a Vilalleons.







L' historiador Raimundo Garcia Carrera ens dona certesa de l'execució de més de vint bruixes al Vallès: vuit a Granollers (d'entre les quals, dos homes), sis a Terrassa, tres a Castellar del Vallès, i una  a Palau de Plegamans, a Sant Miquel de Toudell, a Sentmenat i a la Garriga.-



A la localitat de Susqueda (Selva) hi van ser penjades tres bruixes. A la comarca del Bages cal registrar-ne tres, si més no, a Santpedor, una a Manresa, i una a Sallent. Joana Pons o Joana la Negra, originària del Lluçanès.-

A Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa, va ser executat el bruixot Pere Torrent, àlias "Cufí".-




La repressió devia ser enorme també, en aquells anys, als comptats del Rosselló i a la Cerdanya. A través d'un document publicat per Victor Balaguer sabem que com a mínim catorze suposades bruixes van ser executades a Perpinyà entre 1618 i 1619.




Per arrodonir aquest balanç macabre, sabem de processos, sense que coneguem el resultat final, a Igualada, Artés, Sant Vicenç de Calders, Bagà i Gallifa, Granera i Montseny.



De Sant Hilari a Arbúcies:
dotze cases, tretze bruixes.









Un carreró de Cervera, on fan el famós Aquelarre.-

"L' ull del gat negre ha mirat,
a la forca del penjat"



El suplici d'una bruixa en un gravat d'època.








Una de les imatges més antigues sobre la pràctica de la bruixeria, extreta de l’obra Traité du crisme de vauderie, de Johannes Tinctoris (ca. 1470).





Una bruixa volant per Barcelona. Il.lustració treta d'un romanç de cec publicat al segle XIX.




Paratges solitaris, ferèstecs, on les bruixes celebraven els seus aquelarres.





























A Llers i Ventalló, totes són bruixes.



Els darrers processos per bruixeria van tenir lloc a Anglaterra el 1722, a França el 1745 i a Alemanya el 1775. El darrer cas a l' Estat Espanyol es va esdevenir el 1781. (6)

El dolmen, o Pedra Gentil de Vallgorgina també ha estat atribuït al diable.






El cas dels endimoniats de Balma  és especialment interessant. No ens trobem al segle XVII sinó al  XX, en les terres frontereres de Morella i concretament a Sorita també conegut com a Sorita de Morella, municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

El treball d' Alvar Monferrer i Montfort a la Revista de l' Alguer  és espectacular i no faig res més que, a part de penjar aquest fabulós reportatge del setmanari Imatges del 1930, apuntar alguns aspectes rellevants del mateix treball:  

"CASPOLINES" 1 "MALIGNES". ELS RITUALS D'EXPULSIÓ DE DIMONIS AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA BALMA.
































"Els fets que relatarem pertanyen als anys anteriors a la guerra civil espanyola de 1936-1939, tot i que es perllongaren fins als anys cinquantes. Llur pervivencia s'explica per les característiques de la zona on ocorregueren."






















 "La hipòtesi rau en el fet que tant les endimoniades o malignes com les bruixes o caspolines (provinents de Casp) oficiants de l'exorcisme són fruit de la marginació per culpa del genere dins la nostra societat, i constitueixen un exemple cabdal dins la casuística relativa a bruixes i posseides que podem trobar arreu de les nostres terres."









































"Adossat a la muntanya de la Tossa , als peus de la qual corre el Bergantes, el conjunt d'edificis, que amb la balma formen el santuari de la Mare de Déu, presenta una perspectiva insólita, com tots els paratges on s'associen la muntanya, la cova i la vegetació,"


"Les caspolines procedeixen dels pobles de la ribera del Bergantes i del Guadalop, sobretot del districte de Casp d'on els ve el nom. Són molt llestes. Ataüllen la caravana de romers i elegeixen la víctima. La suggestionen fins que la porten a l'ermitori. Alguna d'elles és sanadora. Nasqué el Dijous Sant i guareix de gracia. És també capaç, per una módica quantitat, de fer sortilegis i d'enamorar una xica, contra la seu a voluntat, d'un desconegut que ha pagat. Hi ha d'altres que tenen l'especialitat d'arreglar els problemes dels nuvis o dels malcasats. Algunes són comares o llevadores i, amb aixó, guanyen força diners. A la Balma actuen els dos o tres dies que duren els exorcismes sense cap mena d'interferències, després recullen els guanys i desapareixen. A la porta del santuari pregonen el miracle, desafiant fins i tot els millors metges del món. Són omnipresents." 







"Els tocaments també formen part del ritual. Les caspolines, expertes en el seu ofici, coneixen bé I'aparatositat dels orgasmes provocats, purament fisiologics, I els aprofiten, fins i tot per a produir la lassitud posterior que dóna un cert aspecte meliflu a qui ha estat tractat."



































"El que acabem de contar són restes d'una epoca de supersticions. Avui la dona no necessita recórrer a conductes espectaculars per fer valdre els seus desitjos i el seu dret a ser tractada com a ésser huma . 
La discriminació pel genere continua present, encara que les seues manifestacions són més subtils. Pot semblar que són en camí de desaparéixer." 

(Alvar Monferrer i Monfort)       PDF D' ALVAR MONFERRER MONFORT



Notes (1- 6)   són d' Agustí Alcoberro " El Segle de les Bruixes"


He canviat el nóm inicial  d' "Endimoniats" per "Endimoniades per mèrits propis, sense sarcasme,  de les pobres dones que durant tot el segle XVII es van anar carregant en nóm de Déu.  Els anomenats pecats històrics de l' Esglèsia són molts i variats. Per alguna cosa sóc ateu.


Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.


















dimarts, 6 de desembre del 2016

ALMANACHS DE L' ESQUELLA DE LA TORRATXA (1889-1900) I MANEL MOLINÉ I MUNS (1833-1901)




Primer Almanac de l'Esquella de la Torratxa del 1889 . 
Portada dibuixada per Manel Moliné en format 210 x 140 mm.-



Contraportada del mateix Almanac.-



Almanac del 1890 de L'Esquella de la Torratxa.
Signada per Moliné.-


Contraportada de l' Almanac del 1890.-

"Sempre avant, Avant sempre"
és el lema de l'Esquella creat per  Josep Triadó que figura ja en la portada de l'anuari del setmanari.


















Detall del lema del setmanari: 

"Sempre Avant, Avant Sempre. "













Almanac de l' Esquella del 1891.
Portada  dibuixada per Moliné,.










Contraportada del mateix Almanac del 1891.-



Almanac de l' Esquella del 1892 dibuixada per Moliné.-



Contraportada de l' Almanac del 1892.-




Almanac de l' Esquella del 1893 dibuixada pel mateix Moliné.



Contraportada de l' Almanac del 1893.-



Almanac de l' Esquella del 1894 dibuixada per Moliné.-

La fiesta era típica ja en aquells anys.






Contraportada de l' Almanac del 1894.-




Almanac de l' Esquella de la Torratxa del 1895 dibuixada per Moliné.



Contraportada del mateix Almanac del 1895.



Almanac de l' Esquella de la Torratxa del 1896.
Portada  dibuixada pel mateix Moliné.




Contraportada de l' Almanac del 1896.- Un altre escena costumista.


Portada de l' Almanac de l' Esquella de l' any 1897 dibuixat per..... ?

Aquí no apareix el nom de l' insigne dibuixant per?

Vegeu    TIMOS DE L' ESQUELLA








Contraportada del mateix Almanac del 1897, aquest sí, signat per Moliné. El meu preferit.-









Almanac de l' Esquella del 1898  dibuixat per Moliné.








Preciosa escena costumista d'en Moliné com a contraportada de l' Almanac del 1898.




L' Almanac del 1899 no el tinc al sac i per possar una imatge dolenta.....


Aquest és de l' Almanac del 1900 i no està dibuixada per Manel Moliné, segurament ja debia tenir problemes de salut aleshores.-




Contraportada de l' Almanac de l' Esquella de la Torratxa del 1900.-



Manuel Moliné i Muns  va néixer l' any 1833 a Barcelona i va morir-hi el 1901. L' Esquella de la Torratxa li va dedicar integrament el seu núm.1164 corresponent al 3 de maig de 1901. La seva popularitat ,tan a la Campana de Gràcia com a l' Esquella de la Torratxa, era molt merescuda puix els seus dibuixos anaven més directament al públic, tot i que, durant força temps s' havia dedicat a una activitat que ara ens semblaria insòlita: donar color a les fotografies.




Fotografia del cadàver de Moliné en la contraportada del nº 1164 dedicat integrament a ell. Era molt normal a l'època aquest tipus de  divulgació post mortem.





















Els seus companys de viatge de l' Esquella escriuen sobre ell en aquest nº del 3 de maig del 1901, visiblement afectats per la seva absència.




Manuel Moliné i Muns va néixer a Barcelona el 1833. Fill d'Ignacio Moliné, dedicat a la passamaneria, i Antonia Muns. Es casà amb Josefa Petit i tingueren dos fills, Manuel, casat amb Dolores Villar, i Leocadia que morí de pleuropneumònia l'onze de novembre de 1878, als vint-i-un anys. Durant un temps visqué al carrer Lauria, 46, 4t de Barcelona, però posteriorment canvià la seva residència al carrer del Carme, 38, 4t.













El darrer retrato del nostre gran dibuixant, en Manel Moliné  Muns publicat al nº 1164 corresponent a l' Esquella de la Torratxa del  3 de maig de 1901. Ell va morir el 26 d' Abril del 1901. 






























La màxima creació de Manuel Moliné en el terreny de la caricatura fou la de l' alcalde Francesc de P. Rius i Taulet. Aqui presenta tot el consistori municipal en plena gatzara durant l' Exposició Universal de Barcelona de l' any 1888.







Alguns dels seus dibuixos.









En Rius i Taulet un altre vegada, obsesió de tota la seva vida.

Els Homes de la Campana, entre ells, el nostre dibuixant, Manel Moliné en el nº 2.

1. I. López Bernagosi (Fundador de "La Campana de Gràcia") 

2. M. Moliné (Dibuixant) 

3. J. Roca i Roca (Escriptor) 

4. J. Lluís Pellicer (Dibuixant) 

5. J. Guibernau "C. Gumà" (Escriptor) 

6. E. Junoy (Escriptor) 

7. J. Burgas (Escriptor) 

8. R. Miró (Dibuixant) 

9. Pere Bonet (Gravador) 

10. J. Serra Constansó (Escriptor) 

11. Marian Foix (Dibuixant) 

12. J. Bas i Socías (Escriptor) 

13. J. Pellicer Montseny (Dibuixant) 

14. C. Cornet (Dibuixant) 

15. N. Vàzquez (Dibuixant) 

16. J. Costa "Picarol" (Dibuixant) 

17. J. Robert (Dibuixant) 

18. Gabriel Alomar (Escriptor) 

19. Pere Inglada (Dibuixant) 

20. A. Samblancat (Escriptor) 

21. R. Opisso (Dibuixant) 

22. J. Roure Torrent (Escriptor) 

23. J. Segrelles (Dibuixant) 

24. A. Rovira i Virgili (Escriptor) 

25. Marius Aguilar "Paradox" (Escriptor) 

26. Lluís Capdevila (Escriptor) 

27. M. Marinello (Escriptor) 

28. M. Solano (Gravador) 

29. Manuel Solano (Fotògraf - Gravador)





En Manuel Moliné i Muns, encara que no es tracta d' un dels tres grans de la segona meitat del segle XIX, Padró, Pellicer i Planas ( aquest darrer més com a dibuixant de la bona societat), no queda gaire endarrera. Havia col.laborat també a El Cañón Rayado (1859-1860), Un Tros de Paper, La Flaca i La Mosca Roja, i a l' edició de diversos Singlots poètics de Pitarra.

Els comentaris sobre Manuel Moliné són extrets de la gran obra de Lluís Solà i Dachs: " L' Humor Català" Vol. I pàg 74.-


Personalment, disenteixo un xic d' aquesta opinió d'en  Solà i Dachs, al menys com a portadista d' aquestes deu meravelles d'  almanacs de l' Esquella es demostra que per alguna cosa van confiar en el seu mestratge i bon criteri estètic.

Per altre banda dibuixos perduts en el temps com aquest ho diuen tot. Pijus.-